Resultats de la cerca

La rata d’aigua o rat buf Arvicola sapidus és un rosegador que ha sofert una de les regressions més dràstiques en la seva distribució als Països Catalans com a conseqüència de la degradació dels ambients fluvials, tant per efecte de la contaminació com per la substitució de les comunitats vegetals naturals Antonio López Espècies de mamífers terrestres presents als Països Catalans excepte els quiròpters * assenyala les espècies no citades abans a la Història Natural dels Països Catalans És el cas de la llebre ibèrica Lepus granatensis , que només s’esmentava amb relació a problemes…

Consideracions generals A cavall dels segles XX i XXI, les ciències de la Terra i del sòl han experimentat avenços extraordinaris No es tracta només de nous descobriments sobre el terreny, sinó de la incorporació d’innovacions tecnològiques i analítiques i de noves teories que incideixen en el refinament del coneixement ja adquirit La tecnologia ha aportat les novetats més importants Els nous instruments al servei del treball científic han fet canviar els procediments des de la manera d’adquirir les dades en les campanyes de camp fins a la manera de processar-les, de representar-les i de…

Més del 50% de les espècies d’amfibis conegudes s’han descobert durant els darrers tretze anys El nombre de tàxons d’aquest grup de vertebrats també s’ha anat incrementant, ja que cada vegada hi ha més investigadors que es dediquen a l’herpetologia i es disposa de tècniques d’estudi més perfeccionades, fet que possibilita la publicació d’un nombre d’estudis més elevat Dades dels autors El coneixement dels amfibis i els rèptils dels Països Catalans ha experimentat grans canvis, com també el d’aquest grup de vertebrats a escala mundial Ho reflecteix una dada molt significativa si l’any 1986 es…

Des de la publicació del volum Ocells de la Història Natural dels Països Catalans han passat més de vint-i-cinc anys, un període suficient perquè l’ornitofauna dels Països Catalans hagi experimentat canvis destacables En alguns casos es tracta de l’extinció local de les poblacions de determinades espècies en d’altres, de l’arribada de noves espècies que s’han establert o noves poblacions que han convertit espècies que abans eren més aviat escasses o rares en habitants habituals, o fins i tot, abundants Parallelament, determinats programes de conservació, mitjançant introduccions…

La quantitat d’espècies de rèptils conegudes ha anat augmentant de manera continuada les darreres dècades, ja que cada any se’n descriuen de noves Això ha estat possible, entre altres raons, gràcies a la millora de les tècniques d’estudi i a l’ús d’anàlisis moleculars que permeten diferenciar espècies morfològicament molt semblants Dades dels autors El coneixement dels rèptils dels Països Catalans ha experimentat un avenç important els darrers anys Al llarg d’aquest temps, el nombre de publicacions sobre herpetologia i el nombre d’investigadors dedicats a l’estudi de les comunitats…

L’esponja invasora Paraleucilla magna fins ara només s’ha localitzat a la riba occidental de la Mediterrània, on la seva distribució encara s’està estudiant María Jesús Uriz La fauna d’esponges del litoral català ha sofert alguns canvis les darreres dècades Un dels més destacats és la presència de l’espècie calcària de caràcter invasor Paraleucilla magna , de la família dels amforíscids Amphoriscidae, que possiblement fou introduïda a través de cultius industrials i que està proliferant als primers 15 m de fondària, principalment a prop dels ports, però també per tot el litoral de la mar…

La musaranya d’Eivissa o rat grill havia estat descrita com a Crocidura russula ibicensis , subespècie endèmica de la musaranya comuna C russula El 1984 es relacionà amb les musaranyes del Magrib i de Sardenya a partir d’una puça Ctenophthalmus russulae russulae específica de les musaranyes d’Eivissa, Tunísia i Sardenya, i diferent de les puces que parasiten les musaranyes de la península Ibèrica Estudis genètics recents han corroborat que les musaranyes eivissenques pertanyen a la mateixa espècie que les tunisenques i les sardes Crocidura pachyura La musaranya és present a…

Espècie que cria a l’Àsia central i oriental i que arriba a Europa com a migrador escàs Malgrat ser poc freqüent a la península Ibèrica, per algunes citacions recents sembla que no ho és tant, encara que cal anar molt alerta amb les possibles observacions de la piula grossa, perquè s’assembla molt al jove del trobat Anthus campestris , amb el qual es pot confondre fàcilment Les escasses citacions comprovades i/o publicades són a Segur de Calafell Baix Penedès, un individu capturat el 171261 a les rodalies de Manresa, una altra captura feta la tardor-hivern de 1979-80 a la platja…

Piula grossa Anthus novaeseelandiae Espècie que cria a l’Àsia central i oriental i que arriba a Europa com a migrador escàs Malgrat ser poc freqüent a la península Ibèrica, per algunes citacions recents sembla que no ho és tant, encara que cal anar molt alerta amb les possibles observacions de la piula grossa, perquè s’assembla molt al jove del trobat Anthus campestris , amb el qual es pot confondre fàcilment Les escasses citacions comprovades i/o publicades són a Segur de Calafell Baix Penedès, un individu capturat el 171261 a les rodalies de Manresa, una altra captura feta…

Exemplar capturat el 2009 en una petita cova del Ripollès situada a 2200 m d’altitud Té una coloració general molt clara, amb el ventre molt blanquinós i el tragus molt llarg Xavier Puig L’orellut alpí Plecotus macrobullaris fou descrit originalment, el 1965, com una subespècie de l’orellut daurat P auritus a partir d’animals del Caucas, i molt recentment, arran dels estudis basats en la seqüenciació de DNA, ha estat acceptat com a espècie La taxonomia del gènere ha estat revisada i qüestionada sovint, fet que també es reflecteix en la sinonímia de l’espècie El 2002 fou descrita gairebé…