Resultats de la cerca

Aquesta calàndria, originària del S de Rússia i de l’W de Sibèria, és molt rara a l’Europa occidental Als Països Catalans solament hi ha la citació d’un exemplar caçat al Maresme l’octubre o el novembre de 1974, posteriorment estudiat en mà 1984

Espècie holàrtica, amb una distribució dels quarters de cria lligats a l’hàbitat de la tundra, principalment de Sibèria Hiverna principalment als Països Baixos, la Mediterrània oriental i, a menor escala, a la mar Càspia i les illes Britàniques Molt rara a la Mediterrània occidental, aquí és excepcional, ja que solament és citat un exemplar a l’albufera d’Alcúdia Mallorca el 190921

Aquesta griva, d’origen siberià, és excepcional en el decurs de l’hivern a tota l’Europa sud-occidental Als Països Catalans solament ha estat citada dos cops, ambdós a les Balears un exemplar, que es troba encara naturalitzat a la collecció de l’Ateneu de Maó, caçat a Menorca el gener de 1912 i un exemplar capturat a Mallorca el 091265 Gil-Lletget 1945, fent esment de l’exemplar de Menorca, creu recordar que algú cità aquesta espècie a València, sense aportar cap mena de dada

A la península Ibèrica, l’oca del gènere Branta és la més fàcil d’observar al sector occidental, però molt rara a l’oriental citacions de Gallocanta i de San Pedro del Pinatar, Múrcia Del territori estudiat solament es coneixen 2 captures, l’una d’un mascle mort a la província de Barcelona abans del 1913, i l’altra d’un esbart de 6, pertanyents a la subespècie bernicla que cria a l’W de Sibèria, del qual se'n caçà un exemplar l’111276 al delta de l’Ebre

Nidificador del N i NE siberià, hiverna al Japó i al S i SE de la Xina, amb divagants hivernals a la regió de l’índia A l’Europa s’han controlat exemplars a diversos països, entre els quals Itàlia, França i Suïssa, però, atesa la distribució de l’espècie, la major part de les citacions deu correspondre a individus escapats de colleccions zoològiques, on és un hoste comú Aquest és també probablement l’origen de l’única citació existent a la península Ibèrica, la d’un mascle fotografiat a l’albufera de València el 150284

L’ordre dels pteroclidiformes Pteroclidiformes , que comprèn l’única família dels pteròclids, amb 2 gèneres i 16 espècies, aplega uns ocells terrestres, propis de les zones àrides i àdhuc desèrtiques, semblants a perdius dotades de llargues cues, però més pròximes als coloms que a qualsevol altre ordre d’ocells Tant és així que sovint s’han inclòs entre els columbiformes, que considerarem tot seguit Tant la xurra com la ganga són sedentàries a les terres catalanes, però la seva àrea de distribució és molt limitada, d’acord amb l’especialització del seu hàbitat Una tercera espècie, la ganga…

Territ de Bering Calidris tenuirostris D’aquest ocell hi ha una única observació excepcional, d’un ocell adult amb el plomatge nupcial el 070479 a les salines de Sant Antoni delta de l’Ebre Aquesta dada, juntament amb la d’un ocell citat l’agost de 1980 a Agadir Marroc, són les úniques observacions conegudes al paleàrtic occidental, d’aquest raríssim limícola del NE de Sibèria Terretita Calidris temminckii La terretita és una petita limícola més aviat escassa i difícil d’identificar que travessa regularment els Països Catalans durant la primavera i la tardor Al territori…

El xarrasclet Anas querquedula és un ànec petit ateny fins a 38 cm, de la mida del xarxet Els mascles tenen la taca de la cara blanca, com s’aprecia en la fotografia, presa al delta de l’Ebre Noteu les plomes llargues, blanques i negres, que li pengen característicament del dors La femella es diferencia de la del xarxet per la definició del mirall, caràcter, però, que es fa difícil d’observar Xavier Ferrer Procedents de l’Àfrica tropical, majoritàriament del delta del Senegal, on han passat l’hivern, arriben cada primavera els xarrasclets, en pas vers els quarters de reproducció del centre…

Àrea de distribució del misgurn del Japó Misgurnus anguillicaudatus als Països Catalans IDEM, a partir de fonts diverses El misgurn del Japó o llop oriental Misgurnus anguillicaudatus és un cobítid Cobitidae de mida mitjana que pot assolir els 25 cm quan és adult, si bé la majoria d’exemplars no superen els 15 cm de longitud total Té el cos allargat de secció gairebé cilíndrica i la boca en posició ínfera i envoltada de cinc parells de barbetes La coloració és marronosa al dors, amb un patró irregular de taques negres, i groguenca al ventre A diferència d’altres espècies del mateix gènere…

Els anseriformes Algunes característiques dels anàtids, com la forma del bec, la cua i el seu comportament gregari, són apreciables en aquesta escena de xibec Netta rufina , a dalt nedant a la superfície, en la qual s’observa la vistositat del plomatge dels mascles respecte dels de la femella exemplar més avançat, i en la de l’ànec griset Anas strepera , a baix, on la femella té el cap i bona part del cos submergit a la manera característica dels ànecs nedadors, que marca la fondària màxima a la qual poden obtenir el menjar Oriol Alamany i Xavier Ferrer Totes les espècies eurosiberianes de…