Resultats de la cerca

Consideracions generals Característiques físiques del Sol El Sol té forma esfèrica i és lleugerament aplatat als pols a causa del lent moviment de rotació A partir de fonts diverses El Sol és una estrella que es troba en la fase de seqüència principal, en la qual els elements majoritaris de les estrelles són l’hidrogen i l’heli La seva edat és d’uns 5000 milions d’anys Ma i s’estima que serà viu uns 5000 Ma més fins a arribar a transformar-se en una gegant vermella i, posteriorment, en una nana blanca És l’estrella més pròxima a la Terra, la principal del sistema solar i, per tant, es troba a…

Àrea de distribució del peix sol Lepomis gibbosus , en ratllat i de la perca americana Micropterus salmoides , en verd als Països Catalans Carto-Tec, original dels autors Els centràrquids formen una família de peixos exòtics, originaris de l’Amèrica del Nord, que coneixem a través de dues espècies que han estat introduïdes a les nostres aigües dolces i s’hi han estès àmpliament fins a fer-se uns elements ben populars de la nostra ictiofauna la perca americana o «black bass» Micropterus salmoides i del peix sol Lepomis gibbosus Són peixos de cos alt i comprimit…

Àrea de nidificació del duc Bubo bubo als Països Catalans Maber, original dels autors El duc, el rapinyaire nocturn més gran d’Europa, és ben representat als Països Catalans La seva presència és comuna a la Catalunya Nord, especialment a les serres litorals o prelitorals A Catalunya es troba arreu, a excepció de la Depressió de l’Ebre i una bona part dels alts Pirineus axials A les Illes és accidental i, en canvi, és comú al País Valencià Eminentment sedentari, el duc ocupa un mateix territori durant tot l’any El seu hàbitat preferit són les cingleres, des dels alts espadats de les…

Callitricàcies 1 Callitriche stagnalis a aspecte de la planta x 1 b flor masculina, formada per un sol estam i dues bràctees, i flor femenina x 10 c detall d’una flor femenina formada per un pistil amb quatre cavitats i dos estils llargs x 10 d fruit seccionat transversalment per a mostrar les quatre cavitats i les expansions dorsals alades de cada lòcul x 15 Eugeni Sierra Un sol gènere Callitriche , estès gairebé per tot el món, amb 35 espècies, constitueix aquesta petita família Es tracta d’herbes anuals o perennes, ramificades, submergides totalment…

Les portulacàcies constitueixen una família distribuïda gairebé per tot el món, bé que la majoria de les seves 500 espècies són pròpies de la franja occidental d’Amèrica i del S d’Àfrica al nostre país, n’hi viuen només dues Comprenen sobretot herbes, anuals o vivaces, i també alguns arbusts, i habitualment es tracta de plantes crasses, ben adaptades als hàbitats eixuts i calents que habiten Fan flors més aviat petites i no gaire vistents, amb dos sèpals, generalment cinc pètals acolorits, el mateix nombre d’estams i un gineceu tricarpellar L’ovari és súper tret del gènere Portulaca , que el…

El falcó pelegrí Falco peregrinus és el falcó per excellència, el que simbolitza la rapidesa i l’efectivitat de l’ocell depredador i ha estat emprat en falconeria, per aquestes virtuts És característica la forma punxeguda de les seves ales en vol i el contrast de color entre el mantell i el pit, clar i tacat característicament, que mostra l’exemplar fotografiat prop de Barcelona Oriol Alamany El falcó o esparver blau, tot i ésser força escàs a centreeuropa, on les poblacions es van refent dels greus estralls dels pesticides organoclorats, és un ocell encara freqüent als Països…

Consideracions generals Concepte de sòl L’espècie humana s’ha interessat per l’ús del sòl des del moment en què es converteix en agricultor, construeix edificis o es planteja obres d’enginyeria civil Això fa que al llarg de la història s’hagin anat acumulant coneixements empírics sobre el comportament del sòl i sobre les seves característiques No obstant això, fins al final del segle XIX, els estudis realitzats tenien un caire molt aplicat Els agricultors, en treballar la terra, marquen involuntàriament una divisió en el sòl, la capa treballada amb els estris agrícoles, en la qual es…

El bitxac comú Saxicola torquata és de la mida mateixa que el rogenc Saxicola rubetra i amb més abundància de color negre al dors i al cap, on forma una màscara, trencada només pel color blanc dels costats La femella té el plomatge més desdibuixat La imatge de la fotografia, feta al Vallès Occidental, és molt representativa d’aquesta espècie, ja que és així com se sol veure, enfilada dalt d’un branquilló, o també, típicament, als mànecs de les aixades, cosa que li ha valgut el sobrenom de cagamànecs Oriol Alamany El bitxac és un ocell sedentari a la major part dels Països…

Entre les astèrides raregen els arbres i els arbusts les flors són entomòfiles i sovint zigomorfes, gamopètales i amb un sol verticil d’estams Les astèrides són les més evolucionades de totes les dicotiledònies Tot i les nombroses excepcions que hi ha, solen tenir les flors pentàmeres, tetracícliques, amb un sol verticil d’estams i un gineceu format per dos carpels soldats És freqüent que les flors s’agrupin en inflorescències denses, que funcionalment són equivalents a una sola flor pseudant, com és el cas de l’escardot Dipsacus sylvestris , que veiem a la fotografia En aquesta planta les…

Aquesta subclasse comprèn unes 500 espècies d’herbes aquàtiques o d’indrets aigualosos, amb el sistema vascular poc lignificat, sovint molt reduït, amb tràquees molt primitives o sense Les fulles són simples i correntment presenten una beina basal Les flors solen ésser en general petites i inconspícues en els grups més primitius són trímeres, amb tres sèpals i tres pètals, però arriben a donar-se casos d’atròfia completa El nombre d’estams pot variar, d’un de sol a molts, i algunes vegades hi ha poliàndria També hi pot haver d’un a molts carpels, lliures, amb l’ovari súper o bé…