Resultats de la cerca

L’anomenada sargantana siciliana Podarcis sicula és una espècie introduïda en algunes localitats balears És una sargantana de paret originària de la península Itàlica, força robusta i variable, amb un dibuix reticular o amb el dors uniformement verd, com en el cas de l’exemplar de la fotografia Javier Andrada Aquesta sargantana és indígena d’Itàlia i de països veïns, però ha format colònies estables a diverses localitats costaneres de la Mediterrània i d’altres mars Es troba a diversos punts de Menorca Mesura fins a 9 cm de cap i tronc, el seu cap és alt i llarg i el seu tronc…

El Puigcampana, que tot i situat a prop de la mar ja assoleix els 1400 m d’altitud, és una de les muntanyes valencianes de més personalitat i de línies més airoses Martí Domínguez El massís del Puigcampana 212, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic El massís del Puigcampana 1410 m, amb el seu germà Ponoig o Cap Gros 1181 m, domina per sobre Polop, la Nucia, l’Alfàs del Pi, Benidorm, Finestrat i Orxeta, i constitueix un indret inexpugnable on les fortíssimes costeres han impedit el desenvolupament de la febre urbanística L’alçària del Puigcampana, la més elevada de tots els…

Dues formigues obreres de Lasius neglectus que atenen pugons en una branca de cirerer Roger Vila Espècie invasora d’aparició relativament recent a Europa, Lasius neglectus ja era en un jardí botànic a Budapest al començament de la dècada de 1970, encara que no va ser descrita fins l’any 1990 Es creu que és originària de l’Àsia Menor A Europa és present en més de 135 poblacions de 19 països A Catalunya, se’n coneixen 16 poblacions, totes elles vinculades a zones més o menys degradades o urbanitzades des de la duresa biològica dels carrers de l’Eixample de Barcelona fins als jardins i parcs…

La mallerenga carbonera Parus major tot i essent la més grossa de les mallerengues, no sobrepassa els 14 cm de llargada Té el cap negre, amb galtes blanques i un pitet negre molt característic Noteu a la fotografia, feta al delta del Llobregat, l’habilitat amb què es penja de qualsevol substrat vertical, que comparteix amb la resta de mallerengues, gràcies a l’estructura i la força dels dits Ramon Torres La mallerenga carbonera és una espècie sedentària molt comuna arreu dels Països Catalans, incloses les tres illes grans Des del final de setembre fins als mesos de febrer-març poden arribar…

La cotorra argentina, o de pit gris, és la més habitual de totes les cotorres que trobem a les ciutats catalanes i molt fàcil d’identificar pel seu color verd clar i el pit gris Al matí és quan estan més actives i la millor hora per a observar-les Acostumen a anar en grup tot cridant mentre volen Al vespre retornen als nius, per passar la nit Ferran López La cotorra argentina o cotorra de pit gris Myiopsitta monachus és una espècie allòctona, la presència en llibertat de la qual es coneix al nostre país des del principi de la dècada de 1970, tot i que no va ser fins gairebé vint anys més…

El fumarell carablanc Chidonias hybrida és difícil de distingir a l’hivern dels altres fumarells, mentre que a l’estiu s’identifica per la taca blanca de les galtes, que contrasta amb el color negre del capell, com a l’exemplar de la fotografia, feta al Fondo En vol es distingeix pel blanc de dessota les ales Fa el niu surant en aigües somes i és colonial José Damián Navarro El fumarell carablanc és una espècie estival comuna, que a la major part del territori continental es presenta durant les migracions, especialment la primaveral en algunes localitats…

El xarxet Anas crecca és de tots els nostres ànecs, el més petit ateny fins a 35 cm i un dels més característics dels arrossars El mascle, que veiem a la fotografia, presa al delta de l’Ebre, és característic pel color de la taca corbada del cap, que caracteritza els xarxets, en aquest cas verda i emmarcada de blanc per baix A les femelles, és important el mirall verd per a diferenciar-les de les d’altres espècies Xavier Ferrer Espècie migradora i hivernant regular, de gran mobilitat, que apareix a tota mena d’ambients aquàtics litorals i del rerepaís, principalment com a…

L’aigua disponible Recursos hídrics bruts dels Països Catalans mesurats en hm 3 /any Roine-Mediterrània, Pirineus Orientals, Ebre, Xúquer, Segura, Garona i Balears Dades elaborades per l’autor En els darrers anys, i partint de les conclusions a les quals s’arriba en els grans estudis hidrogeològics i de recursos hidràulics totals efectuats en el territori per diferents organismes oficials Servei Geològic d’Obres Públiques, Instituto Geológico y Minero, IRYDA, Bureau de Recherches Géologiques et Minières, Comissaries d’Aigües, etc, s’han publicat nombroses dades relatives als recursos…

Localització dels espais naturals del litoral català i valencià IGA, original dels autors A tot arreu on l'espècie humana exerceix el paper d'espècie dominant, definir el que és natural i el que no ho és resulta una qüestió menys òbvia del que podria semblar I encara és més complicat a zones tan humanitzades com el continent europeu, especialment si, com és el cas dels Països Catalans, ens situem a l'àrea mediterrània, on pràcticament tot el territori ha patit un procés més o menys intens d'artificialització o, si més no, una intervenció humana important Amb tot, els elements de caràcter…

Consideracions generals sobre els conreus com a ecosistemes L’eficàcia energètica dels ecosistemes agrícoles és funció de la seva capacitat fotosintetitzadora En aquesta imatge en fals color obtinguda per un satèllit artificial equipat amb sensors MSS «Multispectral Scanner» es posa en evidència l’alta capacitat per a capturar energia solar dels conreus irrigats de les valls del Segre i del Cinca, del Camp de Tarragona o del delta de l’Ebre superfícies vermelles, superior a la dels boscos prepirinencs i pirinencs part superior de la imatge Els secans que els envolten tons marronosos tenen una…