Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
Llorenç Saragossa
Art gòtic
L’hipotètic millor pintor de la ciutat de Barcelona Llorenç Saragossa, natural de Carinyena Aragó, destacà des de ben aviat a Barcelona, on sembla que, entre el 1363 i el 1374, es convertí en l’eventual hereu de Ramon Destorrents, gràcies a alguns encàrrecs que li arribaren de la cort Tot i això, la seva figura resulta encara enigmàtica, ja que no s’ha pogut definir un catàleg del tot fiable que permeti tenir una visió prou nítida de la seva personalitat pictòrica Així doncs, les moltes dades documentals del seu periple creen situacions incòmodes i són origen de diversos debats Saragossa,…
Pere de Valldebriga o el pintor dels àngels
Art gòtic
Algunes dades sobre l’artista Pere de Valldebriga consta com a pintor de la ciutat de Barcelona des dels volts de 1360-68 fins el 1406, en què devia morir, el mateix any de la desaparició de Pere Serra La zona d’origen de Valldebriga se situa a Montsó, on residia la seva família El seu habitatge a Barcelona i plausiblement el seu taller eren prop del carrer dels Banys Nous, al quarter del Pi, en la zona pròxima a la sinagoga major Casat amb Joana i pare de tres filles, Isabel, Violant i Eulàlia, va desenvolupar la seva vida i treball en aquest barri Madurell recull tot un seguit de…
La pisa blava
Art gòtic
El 1391 la producció de ceràmica a Paterna passava per un moment de crisi Com a conseqüència d’aquesta circumstància, alguns ceramistes paterners van haver d’emigrar, encara que no se sap, exactament, cap a on es dirigiren potser a Castella, a Catalunya i a altres viles valencianes No seria inversemblant, tampoc, que Barcelona hagués estat el lloc de destí final, atesa la importància de la ciutat i la seva antiga tradició terrissaire El context històric sembla explicar la hipòtesi de l’inici d’una tímida elaboració de pisa blava a la ciutat de Barcelona cap al final del segle XIV, tot…
Introducció al gòtic internacional
Art gòtic
En el decurs de la dècada dels anys seixanta del segle XIV sorgí a Europa una nova variant dins l’art gòtic que es coneix amb el nom d’estil internacional per l’homogeneïtat i la proximitat de l’art produït als principals focus artístics europeus Es tracta d’un art de tipus aristocràtic que neix amb la voluntat d’evidenciar el poder de les corts que s’originaren arran de la mort del rei de França Joan II el Bo † 1364, principalment les de Berry, Anjou i Borgonya, les quals havien de competir amb les de França i Anglaterra La Corona d’Aragó s’integrà dins aquesta xarxa amb el prometatge del…
La cartoixa de Montalegre
Art gòtic
Vista aèria d’aquesta gran cartoixa, a Tiana, l’única que resta amb vida a Catalunya Destaquen les celles dels monjos a redós de dos grans claustres ECSA - JTodó Montalegre, a Tiana Maresme, és una de les cases de l’orde cartoixà d’època gòtica més ben conservades entre les de l’antic territori de la Corona d’Aragó La simplicitat constructiva que exigia l’orde i la necessitat de dotar l’edifici d’uns espais comunitaris que estiguessin amb harmonia amb els espais privats de la vida eremítica dels monjos fa d’aquest conjunt un dels més interessants de Catalunya A banda d’això, l’edifici és…
Els comitents
Art gòtic
Les referències que tenim a l’època del gòtic sobre les impressions i les reaccions dels comitents, dels que consumien art i, en general, de tothom qui tenia l’oportunitat de contemplar per primer cop una nova portalada o un timpà acabat d’esculpir, o bé un retaule arribat del taller del pintor i installat a l’absis major o a les capelles d’una església catedral o parroquial, són escassíssimes i poc rellevants Es pot deduir, no obstant això, el fort impacte que una determinada obra pictòrica, escultòrica o d’argenteria acabada de fer devia provocar en els comitents i ambients artístics per…
L’estructura professional, familiar i social dels artífexs
Art gòtic
La jerarquia professional Els oficis i les confraries La necessitat d’estructurar i regular la pràctica dels oficis es va fer evident ben aviat, però els camins per a arribar a aquestes associacions, més o menys organitzades i reglamentades segons els llocs, van ser diversos Aquesta diversitat la trobem fins i tot en la denominació i en la definició mateixa d’aquestes associacions La terminologia depenia molt del fet que el factor religiós tingués o no un paper en la seva vida corporativa A Catalunya, aquestes associacions es coneixeran gairebé indistintament com a associacions menestrals ,…
Principis estructurals i solucions constructives de l’arquitectura gòtica
Art gòtic
Els principis estructurals i de composició Al llarg de quatre segles, del XIII al XVI, mentre a bona part d’Europa es produeix l’inici i la florida de l’arquitectura gòtica i l’obertura al Renaixement, a la Mediterrània occidental i als pobles on s’estén la cultura catalana s’apliquen unes estructures originals que, amb materials i sistemes constructius similars, ofereixen i transmeten una novetat arquitectònica singular D’una banda, la grandiositat de les construccions, que arriben a dimensions excepcionals en alçària i en els seus suports i que assoleixen, en l’arquitectura religiosa, uns…
Els camins, els ponts i les creus de terme
Art gòtic
El pont del Diable de Martorell, d’origen romà, per on passava la Via Augusta Va ser reconstruït al final del segle XIII i, novament, després de la Guerra Civil Espanyola ECSA – JTodó Els camins i els ponts tenen, evidentment, una estreta relació No és concebible un pont sense un camí al qual facilita el pas, salvant rius i, de vegades, altres accidents naturals També les creus solen estar molt lligades als camins, perquè era costum d’erigir-ne prop seu, a les entrades de les poblacions i sagreres i en cims o accidents notables del terreny Com és lògic, cadascun d’aquests elements té una…
Bernat Martorell
Art gòtic
Taula de la resurrecció de Crist que formava part del retaule major de l’església parroquial de Santa Maria del Mar, a Barcelona, de vers el 1445 Fou destruïda el 1936 ©IAAH/AM Bernat Martorell és un dels pintors més importants del gòtic català i europeu, la subtilesa pictòrica del qual es manifesta en la solució de les escenes, el moviment de les figures, la cura en el detall, el delicat llenguatge del gest i, en general, en l’excellència del dibuix i l’harmonia assossegada dels colors que empra Des del final del segle XIX les obres de Martorell havien estat atribuïdes a un pintor anònim…