Resultats de la cerca

Pintor barceloní documentat entre el 1494 i el 1508 a qui s’atribueix un retaule provinent de l’església parroquial de Sant Pere de Premià dedicat als Set Goigs de Maria, actualment conservat al Museu Diocesà de Barcelona núm inv 547 Coronació de la Mare de Déu del retaule dels Set Goigs de Maria de Sant Pere de Premià AB/Museu Diocesà de Barcelona – Foto Guillem Les primeres dades conegudes del pintor es remunten al 1494, concretament al 28 de maig, dia en què va signar –juntament amb el també pintor Bernat Goffer, d’origen alemany– una àpoca de 15 lliures barceloneses a compte de les 30…

Pintor francòfon nascut a Béthune Flandes i documentat a Girona a partir del 1500, on consta com a membre de la confraria de Santa Bàrbara i Santa Victòria de la parròquia del Mercadal Això no obstant, la seva arribada a la ciutat podria ser anterior, si es confirmés la seva identificació amb el “mestre Pere l’Estranger, francès” documentat en el fogatjament de la ciutat de Girona del 1497, l’ofici del qual, malauradament, no s’indica, circumstància aquesta que no es dona a l’hora de relacionar com a caps de fogatjament de la ciutat la vídua Vicença, pintora segurament la muller del pintor…

Taula central del retaule de la Secuita, amb la Mare de Déu entronitzada i el Nen envoltats d’àngels músics El rostre de la Mare de Déu repeteix els models més singulars de la pintura dels Ortoneda MDT - JFarré Tres obres anònimes –el retaule dels Goigs de la Mare de Déu, de Cabassers, la taula de Santa Margarida, de la catedral de Tarragona, i el retaule de la Mare de Déu, de la Secuita–, que, per cronologia, es poden situar al primer terç del segle XV, tenen una clara relació estilística amb les obres de Mateu Ortoneda, bé que mostren certes diferències respecte de la producció segura d’…

La biografia professional de Rotllí Gautier Rotllí, Rauly o Raulí Gautier, Valter, Vauter o Gauter, arquitecte i escultor d’origen normand, actiu a Catalunya durant trenta anys del segle XV, s’ha anat configurant a poc a poc al llarg del temps en tres escenaris diferents de la Catalunya baixmedieval Cap de sant Jaume el Major, resta de la figura de l’apòstol feta per Rotllí Gautier amb pedra de la Cogullada per al portal dels Apòstols de la Seu Vella de Lleida en 1436-37 Fou destruïda a l’inici de la Guerra Civil Espanyola Museu de Lleida Diocesà i Comarcal – LMelgosa Les dades conegudes…

Els historiadors tendeixen a fixar etiquetes, sovint de forma arbitrària, per classificar els fenòmens Un dels debats més repetits ha estat fixar en quin moment s’acaba l’època medieval i s’inicia el període modern a Catalunya, per a la qual cosa hi ha diferents opcions l’acabament de la Guerra Civil 1472, la Sentència Arbitral de Guadalupe 1486, el descobriment d’Amèrica 1492, el canvi de segle 1500 o la mort de Ferran el Catòlic i la pujada al tron de Carles V 1516 Els esdeveniments polítics van per una banda, però el context artístic, en canvi, evoluciona amb el gust vigent D’aquesta…

La formació en el taller de Pere Sanglada Detall de la figura jacent del sepulcre del cardenal Berenguer d’Anglesola, a la catedral de Girona 1409-10 Aquesta peça és l’obra més important de l’etapa de joventut de Pere Oller, imprescindible per a conèixer el seu estil i la seva formació BG – JMOliveras La importància del taller que elaborava el cadirat del cor de la catedral de Barcelona, dirigit per Pere Sanglada, no només rau en l’elevada qualificació dels seus escultors, sinó també en el fet d’haver esdevingut un centre de formació de nous imatgers D’entre els aprenents, fou Pere Oller el…

La gestació de la idea i la seva consolidació L’afecció dels comtes reis catalans envers l’orde cistercenc va ser un fet molt remarcable des del punt de vista de la transcendència artística Sobretot, aquesta entesa dels sobirans amb els monjos es va manifestar, d’una manera excepcional, a Santa Maria de Poblet, un dels monestirs més importants de les terres de la Corona Estat actual de les sepultures reials del monestir de Poblet L’escultor Frederic Marès va reconstruir-les els anys quaranta del segle XX, aprofitant alguns fragments antics que es conservaven A l’arc de la esquerra de l’…