Resultats de la cerca

La taula de l’església de Sant Miquel de Soriguerola Cerdanya MNAC/MAC, núm inv 3901 va permetre aplegar sota un mateix nom una sèrie important de pintures sobre suport de fusta bàsicament les taules de Toses, Vall de Ribes i Sant Cristòfol que, estilísticament relacionades, trenquen amb les formes que dominaren entorn del 1200 i la primera meitat del segle XIII Cap de les taules que s’hi relacionen té associada una data precisa, fet que ha portat a fixar-ne cronologies molt variades, que van dels voltants del 1260-75 fins al 1350 Tot i així, a l’hora de datar aquestes obres cal tenir en…

Anvers de la creu processional de Sant Nicolau de Cervera Avui conservada a la residència Mare Janer d’aquesta població, va ser encomanada el 1435 pels confrares de Sant Nicolau a l’argenter ciutadà de Barcelona Bernat Llopard ©RManent Al llarg dels segles XIV i XV es va viure un moment d’eufòria pel que fa a la creació de confraries i corporacions, les quals constituïren una veritable xarxa d’institucions que intentaven cobrir les necessitats, tant físiques com espirituals, del poble i que, inevitablement, es van convertir en clients importants d’un art religiós partícip del nou gust cortesà…

El llegat i el procés de formació Quan es parla del món urbà, l’adjectiu gòtic evoca immediatament una imatge de la ciutat fortament determinada per la seva arquitectura i les institucions Aquest llegat arquitectònic i institucional esdevé el reflex d’un organisme urbà ben articulat i dóna una aparent unitat i coherència a una etapa històrica conflictiva i contradictòria Els vestigis d’aquest llegat condicionen una mirada que tendeix a reforçar l’equívoc de la ciutat medieval murada, compacta i autònoma, que la historiografia clàssica va considerar una “illa no feudal en un mar feudal”…

Cap d’un sant, detall de la rosassa dedicada a la coronació de la Mare de Déu de la façana occidental de l’església de Santa Maria del Mar de Barcelona El pintor i vitraller Antoni de Llonye es va encarregar del disseny i la realització entre els anys 1460-61 AIEC – RRoca Nous canvis afectaren les arts pictòriques catalanes del darrer terç del segle XV i els vitralls no s’hi mantingueren al marge A l’escassesa d’oferta local, s’uniren els gustos dels clients envers uns mestres estrangers que oferien una nova manera de fer, de la qual l’exquisida obra d’Antoni de Llonye i l’expressivitat de la…

Escut de la ciutat de Barcelona procedent de la font de la plaça de Santa Maria del Mar 1402 © MNAC/MAC, núm 14 158 – JCalveras, MMérida i JSagristà La gestació de la ciutat gòtica Els tres segles designats amb l’apellatiu “gòtic”, una periodització de límits convencionals, es caracteritzen per l’extraordinària empenta del món urbà Encara que, considerat en conjunt, el fenomen més original d’aquest creixement urbà baixmedieval és l’aparició d’un gran nombre de viles que estructuren el territori, fou a les principals ciutats on millor es difongué el nou ordre gòtic La concentració del poder…

La manufactura de la pell esdevingué a Catalunya força important si més no a la baixa edat mitjana, fou una de les indústries més sobresortints –després del tèxtil–, tant pel nombre de treballadors implicats com pel volum de producció i el capital mobilitzat, tot i seguir funcionant amb una tècnica poc desenvolupada, heretada d’èpoques anteriors, i amb a penes innovacions En tot cas, l’expansió d’aquesta indústria no es pot dissociar de la importància que se li reconeix als altres territoris i ciutats de la Corona d’Aragó, especialment a València i Saragossa, que en bona mesura aprofitaren la…

El més rellevant i influent dels artistes medievals mallorquins va ser l’escultor, arquitecte i també empresari artístic Guillem Sagrera, nat presumiblement a Felanitx cap al 1380 en el si d’una família dedicada al llarg de diverses generacions a la construcció i a la talla i el transport de pedra Sagrera va fonamentar la seva activitat empresarial, pel que fa als efectius humans, en els seus parents coetanis fills, cosins, nebots, etc, que van participar en les seves iniciatives formant ensems un potent clan professional –aglutinat pel talent i la capacitat organitzadora de Guillem, segons…

La creació artística a Barcelona visqué durant la catorzena centúria una de les èpoques més brillants Els artífexs d’aquesta situació privilegiada foren, a parts equivalents la reialesa, centrada de manera gairebé absoluta en la figura de Pere el Cerimoniós l’Església, que participà en projectes parroquials i conventuals, a més de tenir cura de les obres de la nova catedral i la mateixa Ciutat, representada pels organismes del poder municipal Tampoc no va ser gens menyspreable la implicació d’altres entitats urbanes, com les confraries Finalment, cal no oblidar els particulars, alguns dels…