Resultats de la cerca
Es mostren 73 resultats
Contracte per a la impressió de cent deu exemplars de la Gramàtica i la Retòrica del mestre Serra
Art gòtic
Data 2 de desembre de 1485 Gabriel Cardona, doctor en teologia i beneficiat del monestir de Montsió de monges dominiques de Barcelona, i Bartomeu Labarola, mestre de lletres d’estampa, acorden la impressió de cent deu exemplars de la Gramàtica i la Retòrica del mestre Serra, sota certs pactes Capítols de concòrdia i d’avinença fets i signats per i entre el reverend senyor en Gabriel Cardona, prevere beneficiat a l’església del monestir de germanes predicadores de Barcelona, d’una banda i Bartomeu Labarola, mestre de lletres d’estampa, de l’altra, etc* Estan en cèdula Divendres, dos de…
Contracte per a la direcció de les obres de la catedral de Tortosa
Art gòtic
Data 7 de gener de 1490 El capítol de la seu de Tortosa i el procurador de Joan Girona, clergue de la cambra apostòlica, d’una banda, i el mestre picapedrer Pere Compte o Comte, de l’altra banda, estableixen certs pactes per a la represa de les obres de la catedral sota la direcció del mestre esmentat Capítols concordats per e entre lo venerable capítol de la sglésia de Tortosa, ab intervenció e consentiment de l’honorable en Johan Jordà, de la present ciutat ciutadà, major de dies, procurador del reverent micer Johan Girona, doctor, clergue de la cambra apostòlica, de una part e…
La llotja de Tortosa
Art gòtic
L’edifici, en construcció en 1371-73, al seu actual emplaçament del parc Teodor González ECSA – GSerra Des de la publicació del primer article acadèmic sobre aquesta construcció, en què Federico Pastor i Lluís parlava de l’edifici com d’un centre de contractació i també de dipòsit, sovint s’ha expressat la idea que el bastiment del que avui coneixem com a llotja de Tortosa equipara aquesta ciutat a altres importants centres comercials de la Mediterrània occidental, com ara Barcelona, Mallorca, Perpinyà o València, idea que cal descartar no pas perquè la potència comercial de Tortosa, als…
Pere Girard o el Mestre de Cervera
Art gòtic
El 1906 Salvador Sanpere i Miquel va publicar un document que relacionava el pintor valencià Pere Girard amb la predella d’un retaule, que no es conserva, de la capella de Sant Miquel de la catedral de Vic i que l’esmentat pintor contractà el 12 de novembre de 1479 per 35 lliures “que lo dit mestre Pere Girard hage e sie tengut pintar lo bancal de dit retaula de la capella de Sant Miquel de la seu de Vich” Sanpere, 1906, vol I, doc XVIII A partir d’aquí Post relacionà aquest pintor amb un grup d’obres catalanes que mostraven un clar influx de la pintura valenciana del conegut…
Els pintors del Bages i Osona
Art gòtic
En el decurs del primer període internacional hi ha constància de diversos pintors actius a Manresa i Vic que van tenir un àmbit de treball que anà més enllà dels límits de les actuals comarques del Bages i Osona La informació sobre els pintors manresans és força rica Es tenen referències de diversos pintors, entre ells Bernat de Montflorit, Francesc Feliu I i II, i Berenguer Bertran També se sap que treballà al Bages, Pere de Mer, pintor de Berga, que signà un rebut de 45 florins, preu d’un retaule de Sant Andreu que havia pintat per a l’església de Sant Miquel de Cardona 1402 En canvi, dels…
Altres convents dominicans
Art gòtic
L’impuls i l’èxit assolits pels frares predicadors, o dominicans, a les terres catalanes es van reflectir, al marge dels que s’han tractat més àmpliament, en la fundació d’altres convents, la majoria dels quals, malauradament, han desaparegut sense deixar cap vestigi material de la seva existència Un dels més antics va ser el fundat a Lleida pels volts de 1225-30 Com és sabut, entre els predicadors tenien gran importància la lectura i l’estudi, cosa que, en el cas de Lleida, està més que demostrada, com ha assenyalat el pare Coll, per l’estreta relació que els frares mantenien amb l’Estudi…
Ordinacions per a la reparació i la reconstrucció de les muralles de Vic
Art gòtic
Data 27 i 30 d’octubre de 1368 El comissari reial Ramon de Planella, amb els representants de les dues partides de la ciutat, pacten la restauració i la refecció total de les muralles de la ciutat de Vic “En nom de Déu Divendres a XXVII d’octubre de l’any de la nativitat de nostre Senyor MCCCLXVIII, l’honrat mossèn Ramon de Planela, cavaler e conseyller del senyor rey e per el comissari deputat a les coses devayl escrites, e los honrats en G ça Sala, procurador, e Bernat Esquerigues, regent la batlia de la partida sobirana de la dita ciutat, comissaris a açò digueren solament deputats, ab en…
Bernat Llopard i la creu de Sant Nicolau de Cervera
Art gòtic
Anvers de la creu processional de Sant Nicolau de Cervera Avui conservada a la residència Mare Janer d’aquesta població, va ser encomanada el 1435 pels confrares de Sant Nicolau a l’argenter ciutadà de Barcelona Bernat Llopard ©RManent Al llarg dels segles XIV i XV es va viure un moment d’eufòria pel que fa a la creació de confraries i corporacions, les quals constituïren una veritable xarxa d’institucions que intentaven cobrir les necessitats, tant físiques com espirituals, del poble i que, inevitablement, es van convertir en clients importants d’un art religiós partícip del nou…
Pere Huguet i la formació del seu nebot Jaume Huguet
Art gòtic
Taula de la Mare de Déu de Vallmoll, atribuïda a Jaume Huguet, del període en què treballà a Tarragona ©MNAC – JCalveras, MMérida i JSagristà Fill de Berenguer Huguet i Maria, Pere Huguet va néixer a Valls entre els anys 1389 i 1394 Juntament amb el seu germà Antoni, quedà orfe de pare i mare el 1407 El 1414 Pere Huguet renuncià els seus drets en l’herència dels seus pares a favor del seu germà Antoni, personatge que el 1419, aleshores ja pare de Jaume i Antoni, redactà les seves darreres voluntats i nomenà el seu germà Pere i Pere Pedrol tutors dels seus fills A partir d’aquest moment són…
Gabriel Guàrdia
Art gòtic
Crist de Pietat acompanyat dels símbols del seu martiri i mort, compartiment central de la predella del retaule de la Trinitat de la Seu de Manresa 1501 © Museu Episcopal de Vic – JMDíaz El 1906 Salvador Sanpere donà a conèixer aquest pintor manresà amb l’adscripció del cos d’un retaule dedicat a la Trinitat, aleshores conservat sense el bancal a l’Arxiu de la Seu de Manresa A més, acompanyà l’atribució amb la publicació del contracte de l’obra, datat a Manresa el 14 de setembre de 1501 Més endavant, Joaquim Sarret i, especialment, Benjamin Rowland, contribuïren a difondre i…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina