El 1906 Salvador Sanpere i Miquel va publicar un document que relacionava el pintor valencià Pere Girard amb la predel·la d’un retaule, que no es conserva, de la capella de Sant Miquel de la catedral de Vic i que l’esmentat pintor contractà el 12 de novembre de 1479 per 35 lliures: “que lo dit mestre Pere Girard hage e sie tengut pintar lo bancal de dit retaula de la capella de Sant Miquel de la seu de Vich” (Sanpere, 1906, vol. I, doc. XVIII). A partir d’aquí Post relacionà aquest pintor amb un grup d’obres catalanes que mostraven un clar influx de la pintura valenciana del conegut binomi Jacomart–Reixac (Post, 1938, pàg. 575-595), especialment pel que fa a la seva obra més distingida, el retaule de Sant Miquel, el qual, provinent de l’església parroquial del Verdú (1494), es conserva al Museu Episcopal de Vic (núm. inv. 1768-1771). Cal recordar que en el testament del Llorenç Montsó, veí de Verdú, del 16 de novembre de 1494, s’esmenta una deixa d’1 florí d’or i 23 sous per al retaule de la dita església; és la referència documental que permet datar el conjunt de Verdú (Segura, 1895; Post, 1938, pàg. 576-578). Cal advertir tanmateix que cap de les obres que s’atribueixen a Girard no concorda amb la documentació coneguda. Ni tampoc no se sap, ni consta enlloc, que el tal Pere Girard sigui deixeble de Jacomart o de Joan Reixac.
L’única cosa que queda clara és que hi ha una inqüestionable relació estilística entre l’esmentat retaule procedent de Verdú i les obres de Jacomart i Reixac, i que, almenys de manera hipotètica, és pertinent considerar la possibilitat que l’únic valencià que, ara per ara, apareix documentat a Vic i que, a més, treballa en altres zones de Lleida i Tarragona, el tal Pere Girard, sigui l’autor del conjunt d’obres de caràcter jacomartià i reixaquià que, amb alguna diferència, li assignen Post (1938) i Gudiol i Alcolea (1986a): el citat retaule de Sant Miquel de Verdú; un retaule de la Mare de Déu de l’església parroquial de Vilanova de Bellpuig; un retaule de l’Àngel Custodi provinent de la capella de l’Àngel Custodi de l’església de Santa Maria de Cervera, que es conserva al Museu Comarcal de Cervera; dos compartiments d’un retaule provinent de l’església de Sant Miquel de Montblanc, al Museu Diocesà de Tarragona; deu compartiments d’un retaule de Sant Pere que són al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona; quatre compartiments d’un altre retaule que es conserven al Museu Episcopal de Vic; una taula de sant Martí, antigament en la col·lecció Kleinberger & Co. de París; un sant Jordi del Museum of the Legion of Honor, de San Francisco; quatre compartiments (sant Antoni temptat pel diable, els sants Abdó i Senén, la Flagel·lació i el camí del Calvari) en col·leccions privades de París, Madrid i Barcelona; una Pentecosta i una dormició de la Verge del Staatliches Museum Schwerin (Alemanya); una predel·la amb sant Pere i sant Joan Baptista, el Crist de Pietat, santa Eulàlia i santa Apol·lònia, sant Bartomeu i santa Margarida, d’una col·lecció privada de Barcelona; tres compartiments d’un retaule (Calvari, Epifania, sant Bartomeu batejant el rei Polem) d’una col·lecció privada de Vic; un sant Pere entronitzat que el 1960 estava en el comerç de París; una taula amb Jesús lliurant les claus del cel a sant Pere, del County Museum de Los Angeles; un sant bisbe d’una col·lecció privada de Barcelona, i un sant Miquel Arcàngel i un sant Damià d’una altra col·lecció privada de Barcelona.
El catàleg d’obra suara esmentat té aspectes de qualitat desigual (per exemple, la taula de sant Antoni temptat pel diable d’una col·lecció privada de París no assoleix la qualitat del retaule de Sant Miquel del museu de Vic), però en totes les taules que la crítica li assigna veiem una clara relació amb la pintura que Jacomart i, sobretot, Joan Reixac conrearen al País Valencià tot al llarg de la segona meitat del segle XV.
Retaule de Sant Miquel provinent de l’església parroquial de Verdú (Urgell), de vers el 1494. S’atribueix al pintor valencià Pere Girard.
©Museu Episcopal de Vic – J.M.Díaz
Altres dades documentals sobre Pere Girard el situen a València, bé que tampoc no il·luminen aspectes concrets de la seva obra pictòrica. Se sap que hi era el 28 de juliol de 1489, quan actua com a testimoni d’un deute, i consta que té un germà prevere a la parròquia de Sant Esteve. I en aquest mateix document, i en altres de l’1 d’octubre de 1489, del 6 de febrer i del 2 de març de 1490 (documents inèdits del Centre d’Investigació Medieval i Moderna de la Universitat Politècnica de València), hi apareix com a Pere Girard àlies Martell, pintor habitant de València. Finalment hi ha una notícia del 2 de maig de 1490, on es parla de l’honorable Perot Girart [sic] pintor, ciutadà de València, que cobra un deute no determinat (Sanchis Sivera, 1930, pàg. 212).
Gudiol i Alcolea van preferir parlar de l’anònim Mestre de Cervera per referir-se a l’autor del grup de les pintures esmentades més amunt, perquè com que el 1490 Girard és a València cregueren que ja no hauria pogut tornar a Verdú el 1494, la qual cosa no té cap fonament (Company, 1992b, pàg. 434).
Bibliografia consultada
Segura, 1895; Sanchis Sivera, 1930; Post, 1938; Corti, 1965; Camón Aznar, 1966; Gudiol – Alcolea, 1986a; Company, 1992b; Balasch, 1993; Alcoy, 2001.