Resultats de la cerca
Es mostren 37 resultats
Les haggadot catalanes
Art gòtic
La història dels jueus catalans, brillant i tràgica, es pot apreciar a través de l’estudi dels seus llibres Com a traductors de l’àrab i l’hebreu, exerciren un paper essencial en la transmissió, a l’Europa llatina, de les ciències cultivades als països musulmans i tingueren un paper molt notable en la producció de llibres, especialment com a enquadernadors, proveïdors de paper i llibreters Gràcies a la seva gran cultura, acumularen biblioteques personals de gran importància, com ara la del metge Lleó Grec, de Mallorca Jafudà Mosconi, †1377, biblioteca pretesa per Pere III Rubió i Lluch, 1908-…
Guillem Talarn
Art gòtic
Pintor i cortiner de Barcelona i Saragossa, Guillem Talarn era fill de Gabriel Talarn, probablement el cortiner homònim que apareix documentat a Barcelona i Saragossa fins el 1418 Hi ha notícies de la nissaga dels Talarn a partir de Bernat Talarn, corredor d’orella que tingué tres fills Gabriel, Bernardó –que ingressà en el taller del perpunter Antoni Olzina per aprendre l’ofici el 1393, a l’edat de 13 anys– i Bartomeua Des del 1393 fins al 1400, Gabriel figura com a pintor de Barcelona, i dos anys més tard, el 1402, contractà conjuntament amb Juan Solana un retaule dedicat a santa Caterina i…
El coixí del sepulcre del comte Ramon Berenguer II a la catedral de Girona
Art gòtic
El comte de Barcelona Ramon Berenguer II, dit Cap d’Estopes , va ser enterrat a la galilea de la catedral de Girona al desembre del 1082, pocs dies després del seu assassinat Coixí de vellut del sepulcre de Ramon Berenguer II a la seu de Girona Es tracta d’un teixit de procedència probablement valenciana, del moment en què es traslladà la tomba de la galilea a l’interior de la catedral 1385 El forat del teixit es correspon al lloc on reposava el cap del difunt BG/Museu de la Catedral de Girona – JMOliveras El 1385 Pere el Cerimoniós va decidir canviar de lloc la sepultura del comte i la de la…
Els monestirs de Vallsanta i el Pedregal
Art gòtic
La zona de les actuals comarques de la Segarra i l’Urgell era, als segles XI i XII, un espai de frontera entre cristians i musulmans, i no fou fins a la caiguda de Lleida i Tortosa a mitjan segle XII que aquests territoris es pogueren repoblar amb total seguretat La noblesa feudal cristiana comptà amb els ordes religiosos per al procés de repoblament d’aquestes zones insegures El mateix comte de Barcelona hi confià plenament Per tot això, no ens ha d’estranyar que en un espai molt concret de la Catalunya Nova es concentri el major nombre de monestirs del nou orde cistercenc de…
El monestir de Sant Feliu de Guíxols
Art gòtic
El monestir benedictí de Sant Feliu de Guíxols, avui parròquia de la vila, és més conegut per l’anomenada Porta Ferrada, exemple singular a Catalunya d’un cos d’edifici noble d’abans del romànic –potser el mur de la galilea o nàrtex del primitiu temple conventual del segle X, la hipòtesi més versemblant, o tal vegada la façana de l’antic palau abacial–, que no pas per l’església actual, un temple gòtic per al qual el 15 de maig de 1338 el bisbe de Girona Arnau Mont-rodon va atorgar indulgències a tothom qui collaborés econòmicament o amb treball personal i aportació de materials en la seva…
Lluís Dalmau i el seu influx
Art gòtic
Lluís Dalmau i l’anhelat retorn a Catalunya d’Alfons el Magnànim El 26 de febrer de 1443 Alfons IV entrà triomfant a Nàpols, la somiada ciutat estesa entre el peu del Vesuvi i la Mediterrània Fins aleshores cap rei de Catalunya no havia emprat amb tant talent els recursos a l’erudició, els valors allusius de les imatges i l’autoritat de l’antiguitat per crear-se una aurèola de poder la fulgència de la qual enfosquís qualsevol reticència sobre la seva legitimitat i la seva condició de principe nuovo Rico, 1993, pàg 55-56 Res no havia d’envejar el trionfo napolità del Magnífic –que molts…
Els llenguatges i la iconografia
Art gòtic
Mare de Déu amb el Nen, atribuïble al cercle de Pere Moragues v 1355-60 Durant els segles del gòtic les tipologies de marededéu es van veure multiplicades i les formes es van acomodar a una visió més amorosida i familiar de les relacions entre la Mare i el seu fill ©Museu Frederic Marès, Barcelona L’art dels segles XIII, XIV i XV va eixamplar l’orientació d’alguns dels models que li fornia el romànic i en va crear de nous Ho va fer sobre la base d’una tradició iconogràfica que no es pot qualificar senzillament de romànica Les seves arrels es troben en les primeres…
Santa Maria de Vilafranca del Penedès
Art gòtic
Làpida fundacional de l’actual edifici, on consta que la primera pedra de l’església va ser collocada l’1 de maig de 1285, amb Jeroni de Montoliu com a rector ECSA - GSerra D’ençà de la seva fundació, Vilafranca va estar molt vinculada a la Corona perquè el domini senyorial de la població va ser des d’aleshores del rei, el qual el 1191 li va concedir una carta de poblament El rei hi tenia sempre un batlle i fins i tot el 1217 hi celebrà unes corts Ramon Muntaner, en la seva Crònica , diu que el 1274 Vilafranca “… era ya una noble vila e bona…” I no és estrany, perquè durant el segle XIII…
Els banys públics
Art gòtic
L’arquitectura dels banys té la propietat d’haver estat completament estranya a les formalitzacions artístiques i especialment a les gòtiques Però no per això els edificis eren mancats d’una morfologia precisa, ans al contrari, aquesta era ben definida i afaiçonada, manllevada de les tipologies del ḥammām islàmic Els casals tingueren sempre caràcter públic i fora d’ells no hi ha constància d’altres fàbriques, perquè les installacions balneàries mencionades, esporàdicament, en palaus reials o rics habitatges urbans s’han d’entendre com a arranjaments temporals, però no pas com a construccions…
L’empremta dels ordes religiosomilitars
Art gòtic
D’entrada, cal precisar que parlar dels ordes religiosomilitars a Catalunya és parlar dels ordes internacionals del Temple i de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem No creiem que aquí sigui adequat parlar de l’orde de Sant Jordi d’Alfama, fundat el 1201 per Pere el Catòlic per protegir la costa de l’Ebre de la pirateria, perquè, malgrat haver estat l’únic orde català, la seva curta història girà entorn de la conquesta de València En aquest context, és significatiu que, l’any 1400, Sant Jordi d’Alfama fos absorbit per l’orde de Santa Maria de Montesa, creat el 1317 al Regne de València per a…