Resultats de la cerca

L’arquitectura dels banys té la propietat d’haver estat completament estranya a les formalitzacions artístiques i especialment a les gòtiques Però no per això els edificis eren mancats d’una morfologia precisa, ans al contrari, aquesta era ben definida i afaiçonada, manllevada de les tipologies del ḥammām islàmic Els casals tingueren sempre caràcter públic i fora d’ells no hi ha constància d’altres fàbriques, perquè les installacions balneàries mencionades, esporàdicament, en palaus reials o rics habitatges urbans s’han d’entendre com a arranjaments temporals, però no pas com a construccions…

Exterior de l’edifici, amb la porxada de la planta baixa i el finestral de la sala del Consell obrat el 1509 ECSA – GSerra Vic ha conservat refosa, en l’actual ajuntament, l’antiga casa del Consell de la partida reial o casa de la Ciutat, del final del segle XIV En forma el cos de més a llevant, delimitat pel carrer de la Ciutat i les places del Pes i de Sant Felip Neri Aquesta plaça és la successora de la Plaça Nova, que es va agençar al segle XIV en el límit entre les jurisdiccions reial i de Montcada La profusió d’escuts reials i de la ciutat a les façanes de la casa no es pot deslligar d’…

Una història atzarosa Façana de ponent de l’església, segurament de l’època de l’abat Miquel Sampsó I 1461-1507 ECSA - ECasas El monestir benedictí de Sant Salvador de Breda, fundat el 1038 pels Cabrera, vescomtes de Girona, als peus del castell de Montsoriu, va crear entorn seu una petita vila, que tenia com a església pròpia la de Santa Maria, aixecada a poca distància La relació entre l’església monàstica i la parroquial no sempre fou pacífica perquè els monjos reclamaven drets i atribucions que toparen amb l’acció pastoral dels seus rectors o vicaris perpetus, els quals es queixaven del…

Taula central del retaule de la Secuita, amb la Mare de Déu entronitzada i el Nen envoltats d’àngels músics El rostre de la Mare de Déu repeteix els models més singulars de la pintura dels Ortoneda MDT - JFarré Tres obres anònimes –el retaule dels Goigs de la Mare de Déu, de Cabassers, la taula de Santa Margarida, de la catedral de Tarragona, i el retaule de la Mare de Déu, de la Secuita–, que, per cronologia, es poden situar al primer terç del segle XV, tenen una clara relació estilística amb les obres de Mateu Ortoneda, bé que mostren certes diferències respecte de la producció segura d’…

Introducció Campanar de la Seu Vella de Lleida, punt culminant del perfil de la ciutat ECSA - GS S’ha dit amb raó que la imatge més sobresortint que es percep de la ciutat en els temps del gòtic és la de la catedral, l’edifici principal que al llarg d’anys i de decennis ha estat i és encara avui dia, en molts casos, el centre i el símbol de la comunitat ciutadana L’estructura urbanística de la majoria dels centres històrics de les ciutats europees, i també la de molts pobles i viles, té el principal nucli i pol d’atracció en el centre religiós que aplega el conjunt d’edificacions…

Sala major del Castell de Peratallada A la baixa edat mitjana alguns senyors van construir, als castells on residien habitualment, palaus al voltant d’un pati, tot imitant els grans casals urbans També els Cruïlles van reformar i ampliar el seu castell de Peratallada Baix Empordà convertint l’antic sector residencial del sud-est en un palau gòtic de planta trapezial Aleshores van aprofitar aquesta sala romànica anterior, que reformaren i cobriren amb arcs de diafragma i un embigat Se sap que en aquest castell sojornà el rei Joan I el 1390 J Burset Torre mestra, castell de Claramunt Durant els…

Rajola rectangular, pintada amb colors verd i morat, decorada amb la representació d’una llebre o conill entre branquillons de pi Manufactura de Barcelona del segle XIV, va ser trobada en un mas proper a la necròpolis paleocristiana de Tarragona ©Museu de l’Enrajolada, Martorell, Collecció Faraudo, núm inv 1591 Actualment es diferencia perfectament el que és la pisa de la terrissa, però històricament el terme pisa ha tingut un significat més imprecís No es pot descartar que allò que la documentació anomena obra de Pisa fos ceràmica totalment o parcialment recoberta d’un vernís metàllic…

Encara queden moltes incògnites per a resoldre a propòsit de l’anomenada escola de Tarragona de la segona meitat del segle XV, sobretot en el terreny de les atribucions, perquè els pintors locals, eclipsats pels importants obradors barcelonins, són menys coneguts I encara més quan l’atractiu de la Ciutat Comtal va induir Jaume Huguet a establir-s’hi, com havia fet abans el seu oncle Pere Un altre conegut artista, Valentí Montoliu, havia partit el 1447 cap a Sant Mateu, al Maestrat, on s’establí amb notable fortuna vegeu el volum Pintura II de la present collecció Dormició de la Mare de Déu…

Volta del presbiteri de Santa Maria de Cervera Al principi del segle XIV Cervera era una de les viles reials més pròsperes de Catalunya Les obres per a bastir l’actual església parroquial de Cervera van començar vers el 1306, seguint un ambiciós projecte que no es pot deslligar del fet que l’any 1317 el rei Jaume II plantegés al papa Joan XXII que aquesta vila acollís la seu d’un nou bisbat, sens dubte una sentida aspiració dels cerverins Res millor que la figura del cérvol que adorna la clau de volta que recull els nervis de la volta de creueria de damunt l’altar major per a comprendre que…

Cerimònia de córrer les armes, de Pere d’Aguilar, pertanyent al sepulcre dels Queralt, a l’església de Santa Maria de Bell-lloc Santa Coloma de Queralt Els escultors Esteve de Burgos i Pere d’Aguilar van fer aquest sepulcre per encàrrec de Dalmau de Queralt vers 1368-71 La seva caixa està decorada amb ploraners i amb dues escenes de la cerimònia de córrer les armes, que es feia amb motiu de la mort de membres barons de l’estament militar i de la família reial En aquest relleu –que correspon al treball de Pere d’Aguilar– es representa el moment en què els cavallers, després de rebre la…