Resultats de la cerca

És difícil, en un període amb fronteres encara avui poc definides, com és el cas del nostre romanticisme, intentar sintetitzar la visió que en aquells anys es tingué de l’arquitectura gòtica i oferir un resum clar del pensament crític que sobre aquesta hi hagué entre els seus protagonistes Això no obstant, i des d’una anàlisi objetiva, es podria parlar de fins tres valoracions distintes, que, tot i ser divergents, al llarg del segle es complementen una visió intuïtiva, desenvolupada a través d’una tasca essencialment literària, de contingut poètic, moral i religiós una interpretació…

L’arquitectura romànica en terres catalanes es va fonamentar, en essència i gairebé exclusivament, en la construcció de peces cobertes amb voltes de canó o semiesfèriques Ara bé, durant el segle XIII la seva hegemonia es va erosionar i va perdre tant protagonisme que cap al final de la centúria començaven a quedar relegades a un terme força secundari Durant aquest temps s’imposaren unes peces de nova geometria que van trasbalsar completament l’art de bastir i així va emergir un panorama en la construcció totalment nou, conegut per gòtic Des d’aquest punt de vista, l’edificació gòtica es pot…

Introducció Campanar de la Seu Vella de Lleida, punt culminant del perfil de la ciutat ECSA - GS S’ha dit amb raó que la imatge més sobresortint que es percep de la ciutat en els temps del gòtic és la de la catedral, l’edifici principal que al llarg d’anys i de decennis ha estat i és encara avui dia, en molts casos, el centre i el símbol de la comunitat ciutadana L’estructura urbanística de la majoria dels centres històrics de les ciutats europees, i també la de molts pobles i viles, té el principal nucli i pol d’atracció en el centre religiós que aplega el conjunt d’edificacions…

El llegat i el procés de formació Quan es parla del món urbà, l’adjectiu gòtic evoca immediatament una imatge de la ciutat fortament determinada per la seva arquitectura i les institucions Aquest llegat arquitectònic i institucional esdevé el reflex d’un organisme urbà ben articulat i dóna una aparent unitat i coherència a una etapa històrica conflictiva i contradictòria Els vestigis d’aquest llegat condicionen una mirada que tendeix a reforçar l’equívoc de la ciutat medieval murada, compacta i autònoma, que la historiografia clàssica va considerar una “illa no feudal en un mar feudal”…

Són moltes les referències documentals sobre la contractació d’aprenents de l’ofici de pintor en l’obrador de Lluís Borrassà Aquesta important entrada de joves artistes al seu taller, juntament amb l’àmplia producció de retaules, justifica les desigualtats artístiques que l’obra del mestre gironí palesa i confirma la forta intervenció d’altres mans en el procés d’elaboració de les obres A partir del 1391, data en què es produeix el compromís i l’anullació del contracte d’aprenentatge del pintor Guerau Gener, Lluís Borrassà comprà un esclau tàrtar anomenat Lluc contractà el valencià Pasqual…

Joan de Tournai va ser un dels mestres arribats a Catalunya procedents del nord de França que va estar actiu als anys vint del segle XIV Sobre el seu origen, s’han apuntat diferents hipòtesis per tal de relacionar-lo amb artistes homònims que van treballar a les terres de Flandes, incorporades llavors a la Corona francesa, hipòtesis sense verificació fiable fins al moment Almenys des del 1323 va viure a Girona i hom sap que en aquesta ciutat va contraure matrimoni Consta que hi va tenir una casa llogada el 1325 i quan va contractar una de les seves obres conservades, el 1327, encara era…

Els contactes artístics amb terres franceses i italianes, que havien propiciat l’arribada del gòtic i que, amb més o menys intensitat, havien marcat la producció escultòrica catalana, continuaren durant la segona meitat del segle XIV, fins l’arribada de l’anomenat estil gòtic internacional, tot i la consolidació d’un estil propi ben original i inconfusible representat per Jaume Cascalls i Pere Moragues, entre molts d’altres La tradicional conflictivitat de les relacions entre les monarquies francesa i catalana, a la qual ja s’ha fet referència en capítols precedents, va prendre un accent…

Sala major del Castell de Peratallada A la baixa edat mitjana alguns senyors van construir, als castells on residien habitualment, palaus al voltant d’un pati, tot imitant els grans casals urbans També els Cruïlles van reformar i ampliar el seu castell de Peratallada Baix Empordà convertint l’antic sector residencial del sud-est en un palau gòtic de planta trapezial Aleshores van aprofitar aquesta sala romànica anterior, que reformaren i cobriren amb arcs de diafragma i un embigat Se sap que en aquest castell sojornà el rei Joan I el 1390 J Burset Torre mestra, castell de Claramunt Durant els…

El postcongrés de 1416-17 Com s’explica en el volum Arquitectura I de la present obra, en realitzar-se la consulta o congrés de la catedral de Girona dels anys 1416-17 la volta de la gran nau única era encara tota per fer Des que es va acabar la capçalera completament, poc més enllà de mitjan segle XIV, només s’havia avançat en la construcció de les capelles laterals La convocatòria de l’esmentada reunió del 1416 i la decisió del bisbe Dalmau de Mur l’any següent d’escollir finalment el projecte de nau única van tancar la llarga polèmica que s’arrossegava des d’abans de la primera consulta…

Escut de la ciutat de Barcelona procedent de la font de la plaça de Santa Maria del Mar 1402 © MNAC/MAC, núm 14 158 – JCalveras, MMérida i JSagristà La gestació de la ciutat gòtica Els tres segles designats amb l’apellatiu “gòtic”, una periodització de límits convencionals, es caracteritzen per l’extraordinària empenta del món urbà Encara que, considerat en conjunt, el fenomen més original d’aquest creixement urbà baixmedieval és l’aparició d’un gran nombre de viles que estructuren el territori, fou a les principals ciutats on millor es difongué el nou ordre gòtic La concentració del poder…