Resultats de la cerca
Es mostren 111 resultats
Ramon de Penyafort i l’ensenyament del dret
Ramon de Penyafort escrivint les Decretals de Gregori IX, sepulcre de Rde Penyafort, segle XIV CB / RM Segons la tradició recollida en la seva biografia anònima, Ramon va dedicar-se de forma disciplinada a l’estudi des de la seva joventut, de manera que quan tenia uns vint anys ja estava tan format i instruït en les arts liberals, que les ensenyava gratuïtament a altres joves de Barcelona Hom creu que el seu aprenentatge del trivium i del quatrivium tingué lloc a l’escola catedralícia de Barcelona És probable que Ramon, per ampliar la seva formació, arribés a Bolonya el 1211 a fi de començar…
La represa
Anunci de Banca Catalana, 1972 La primera legislació bancària del règim franquista, un cop acabada la Guerra Civil Espanyola, tingué un caràcter totalment intervencionista en el sector financer El Ministeri d’Hisenda, amb el Banc d’Espanya com a organisme públic que actuava d’instrument de la política del govern espanyol, regulà de prop l’activitat dels bancs La seva política es fixà per mitjà de la segona Llei d’Ordinació Bancària, de 31 de desembre de 1946, que substituïa la promulgada per Francesc Cambó el 1921, quan era ministre de Finances La nova llei establia de fet el principi de l’…
Catalunya: posada al dia tardana de les polítiques ambientals
Les polítiques ambientals catalanes dels darrers trenta anys són un bon exemple del paper dels moviments socials com a motors del canvi La mobilització sorgeix quan un sistema polític és incapaç de donar resposta a malestars o desigs de la gent, i els retards o distorsions en la traducció política de les seves aspiracions esdevé un indicador de qualitat democràtica Catalunya va tenir un albirament força primerenc de la consciència ambiental els anys 1972-73, al final de la dictadura que havia somort —però mai anullat del tot— la cultura republicana, catalanista i llibertària de l’…
Banc Franco-espanyol (1881-1882)
Léon Bardou i Companyia L’11 d’abril de 1881 es creà a Barcelona una societat regular collectiva anomenada Léon Bardou i Companyia, que es volia dedicar a les operacions de banca Era formada per Léon Bardou i Mitjavila, un rossellonès resident a Barcelona, Isidor Lluís Gambús, exnotari i resident a Perpinyà, i Alexandre Marron de Martin, banquer a Perpinyà Tres mesos després i en resposta, segons tots els indicis, a la pressió del mercat, acordaren transformar la societat collectiva en una d’anònima La constitució Títol del Banc Franco-Espanyol El Banc Franco-Espanyol es constituí a Barcelona…
Banc de Catalunya (1881-1892)
La constitució Aquest primer Banc de Catalunya —cap relació amb el d’Evarist Fàbregas i els germans Recasens— es constituí a Barcelona el 16 d’abril de 1881 Els promotors es proposen crear una “ sociedad anónima de crédito que contribuya al desarrollo y fomento de las empresas de interés público y sirva a la necesidad que se siente de un auxilio a la industria y al comercio ” de l’escriptura de constitució S’estableix un capital de 40 milions de pessetes, representat per 80 000 accions de 500 pessetes cadascuna En un primer moment es desemborsarà el 25% del capital subscrit, o sigui deu…
Vicent Rojo i Lluch, un general valencià
El general V Rojo acompanyat d’I Prieto en una visita al front d’Aragó, 1937-38 BNM Vicent Rojo va néixer a la Font de la Figuera, la Costera, el 1894 Va ingressar a l’Acadèmia d’Infanteria de Toledo el 1911, d’on sortí, tres anys després, amb el grau de segon tinent i el número quatre de la promoció La seva primera destinació va ser Barcelona, després el Marroc i, posteriorment, va passar a l’Escola de Guerra, on es va diplomar en Estat Major Durant la Dictadura de Primo de Rivera era capità professor de tàctica a l’Acadèmia de Toledo, on, juntament amb el seu company Emilio Alamán Ortega,…
El creixement urbà i la política
Carros de Foment d’Obres i Construccions, “Ilustració Catalana”, 15-3-1908 AC / GS El trencament amb els vells procediments del caciquisme a la ciutat de Barcelona a partir del 1901 coincidí amb els anys de reconversió de les relacions econòmiques tradicionals i amb el procés de creixement i afirmació de la seva capitalitat El control de les institucions per les noves forces polítiques exigí processos d’adaptació i simbiosi entre les velles classes dominants que s’havien implicat en el joc partidista dinàstic i les recents generacions de polítics dels rengles republicans i regionalistes…
L’Institut Agrícola Català de Sant Isidre
Coberta de la “Revista del Instituto Agrícola Catalan de San Isidro”, Barcelona, 1884 AC / GS L’Institut Agrícola Català de Sant Isidre IACSI va néixer el 22 de maig de 1851 al saló d’agricultura del palau de la Diputació Provincial de Barcelona sota la presidència de Josep Bertran i Ros Allí es reuniren 107 hisendats catalans, residents a Barcelona, amb l’objectiu de crear una associació de propietaris rurals Eren uns anys de gran dinamisme de la burgesia catalana amb vista a la modernització de l’economia del país en la línia d’un creixement harmònic i interdependent de la indústria, l’…
El progrés de la botànica
Gabinet d’història natural de la família Salvador, sd JB / AF/AHC-JC-RF El segle XVIII va ser un segle especialment important per a la botànica, no tan sols per l’obra que van dur a terme les grans figures europees —al capdavant de les quals hi havia el naturalista suec Carl von Linné 1707-78, que va classificar la flora d’una manera des d’aleshores indiscutible—, sinó perquè el nou món aportava una munió de plantes desconegudes que va acaparar l’atenció dels científics d’arreu L’Espanya illustrada fou el centre de l’activitat que es va generar al voltant d’aquest fet i la institució que més…
El mapamundi de Cresques Abraham, de l’any 1375
Sis fulls de pergamí molt grans, avui partits per la meitat i adherits a set taules de fusta, de 64 per 25 cm en cinc d’elles per les dues cares, i en dues per una de sola, constitueixen el manuscrit especial 30 de la Biblioteca Nacional de París Estan catalogats com un manuscrit, però no formen un còdex convencional ni en tenen l’aspecte L’infant Joan, duc de Girona, al novembre del 1381 en va fer obsequi al rei Carles VI de França, cosí germà de la seva muller L’obra d’art fou guardada amb els llibres del tresor del Louvre, i d’aleshores ençà no ha estat apartada de la companyia dels…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina