Resultats de la cerca

Cartell de Cesc, 1976 ANC-Fons Vilarrúbia El començament del procés de normalització lingüística als Països Catalans s’emmarcà en un context més general d’oposició al règim franquista i de recuperació cultural, cívica i política De fet, la reivindicació lingüística era el factor més emblemàtic i cohesionador d’aquella oposició La construcció d’una llengua nacional era el programa mínim compartit, a més, per tots els sectors socials partidaris del canvi de règim L’exigència de l’oficialitat del català i de l’extensió social del seu ús representaven, d’una banda, la legitimació…

Institut d’Estudis Catalans, Barcelona, 1911 Coll part / RB Un dels processos que acompanyà indefectiblement la centralització del poder en els estats moderns de l’Europa occidental va ser la voluntat de fixar els idiomes oficials Un exemple d’això és el que proporcionaren Richelieu i el gramàtic Claude de Vaugelas a la França de la primera meitat del segle XVII A la primeria, aquests processos només van afectar petites minories La seva generalització i extensió social va ser lenta i, en molts llocs, encara era un problema candent en ple segle XIX En tots els casos es va consolidar enmig de…

Després del conflicte pel cop d’estat i les tensions que hi va haver entorn de les eleccions del final del 2009, el president Lobo va treballar per la normalització política interna i el reconeixement internacional del seu Govern Gairebé dos anys més tard, al maig, un pas significatiu va ser l’acord que va permetre retornar de l’exili al deposat president, Manuel Zelaya, juntament amb els seus partidaris Aquest acord va anar acompanyat de la mediació i verificació de Colòmbia i Veneçuela, que també van aconseguir que l’Organització d’Estats Americans OEA acceptés el retorn d’…

La normalització de relacions amb els seus països veïns, especialment amb Bòsnia i Kosovo, va ser una de les prioritats del primer ministre, Aleksandar Vučić En aquest context va fer història la seva visita a Tirana, on va tenir una trobada oficial amb el seu homòleg albanès, Edi Rama, amb el clar objectiu de recompondre les relacions entre els dos països, i amb el teló de fons de Kosovo, sobre el qual existeixen profundes diferències entre els dos governs Al juliol, en el vintè aniversari de la massacre de Srebrenica, Vučić va realitzar la que també va ser la primera visita d'un…

Del 1959 ençà, es produïren a Catalunya uns tímids moviments cap a la revitalització cultural En el camp de la premsa, la segona etapa de la revista “Serra d’Or” fou un punt de partida essencial, ja que aquesta publicació mensual, promoguda pel monestir de Montserrat, esdevingué la primera revista catalana de qualitat i de difusió general Portada de “Ressorgiment”, núm 631, febrer del 1969, Buenos Aires Coll R Surroca / GS Tanmateix, però, en la nòmina de la premsa clandestina o comarcal el desert no era total “Ressorgiment” des de Buenos Aires, “Pont Blau”, editada a Mèxic, o “Cultura”, que…

La representant de la Unió Europea Catherine Ashton amb el primer ministre kosovar, Ivica Dačić, i el primer ministre serbi, Hashim Thaçi, al mes de maig, en una trobada per a iniciar la normalització de les relacions entre els dos països © European External Action Sevice Al mes d’octubre la Comissió Europea va emetre un nou informe en què exposava els esforços realitzats pel Govern de Kosovo durant aquest any, i recomanava fer reformes més profundes en l’àmbit de la justícia i l’Administració pública, la defensa de les minories i lleis fonamentals, així com diversos aspectes de…

Trobada entre Barack Obama i Raúl Castro durant la Cimera de les Amèriques a Panamà, al mes d’abril © White House Photo L'agenda de l'any va estar molt condicionada pels temes de política exterior, començant per l'inici d'un procés de normalització en les relacions amb els Estats Units, que d'alguna manera va obligar la resta de països que tenen lligams amb Cuba a reconduir la seva política envers l'Havana Després del primer contacte telefònic del desembre del 2014 entre el president Raúl Castro i el president Obama, en el qual van decidir endegar una aproximació entre els dos…

Els governs de Macedònia i Grècia van posar fi a 27 anys de conflicte que han impedit la normalització de relacions entre ambdós països i l’entrada de Macedònia dins la Unió Europea o l’OTAN, pel veto del Govern grec, amb la signatura el mes de juny de l’acord de Prespa L’acord implica el canvi de nom de  Macedònia  per  Macedònia del Nord , i va ser ratificat pel Parlament de Skopje Aquest acord, però, no va tenir el suport de la ciutadania macedònia Al setembre es va celebrar un referèndum, que, malgrat obtenir un “sí” a l’acord amb el 91% dels vots, no va tenir el quòrum…

Després de la designació a mitjan 2014, a càrrec del Consell Europeu, de l'estatus de país candidat a entrar a la Unió Europea, el Govern albanès va continuar impulsant reformes estructurals amb l'objectiu d'iniciar les negociacions d'adhesió en un futur immediat Seguint les recomanacions i les directrius de la Comissió Europea, el Govern d'Edi Rama va prendre algunes mesures polítiques destinades a fer una reforma integral de l'administració pública i del sistema judicial, i a augmentar la lluita contra la corrupció i el crim organitzat, especialment contra la producció i el tràfic de…

Les relacions entre el Govern i l’oposició no van millorar i això va impedir que es pogués arribar a un acord per a establir una llei electoral que permetés celebrar les eleccions legislatives i municipals abans de finalitzar l’any 2014 Després de diferents ajornaments, tampoc es van poder dur a terme en la darrera data acordada del 26 d’octubre, perquè la llei electoral es va encallar en el Senat En aquestes condicions, les previsions es van traslladar al primer trimestre del 2015, quan finalitzen els mandats dels senadors i diputats actuals Respecte a l’àmbit exterior, el…