Resultats de la cerca

Els anys de la Segona República foren un període d’intensa agitació social en el món rural català Hom podia preveure que la reforma agrària que projectava el govern de la República, encaminat a solucionar el problema estructural més important de l’economia espanyola, podia suscitar els majors enfrontaments socials i polítics Però com ja va observar Emili Giralt, no deixa de sorprendre que en la Catalunya industrialitzada, la “qüestió agrària” no sols generés un enfrontament obert entre classes socials d’unes dimensions desconegudes durant molt temps, sinó que constituís al mateix temps el…

F Macià saluda els reusencs des del seu cotxe, Reus, 30-6-1932 ANC-Fons Macià El nom de Francesc Macià és un referent que apareix sovint en la història de Catalunya del primer terç del segle XX Majoritàriament desconegut en les seves primeres etapes de militar i de parlamentari i excessivament mitificat en les últimes com a conspirador i com a primer president de la Generalitat republicana, ha passat a la història com l’home símbol o com “l’avi”, i aquests epítets han funcionat com una pantalla que ha impedit un coneixement verídic i desapassionat de la seva biografia Cal dir que Macià fou…

La radicalització de les dretes va agreujar-se després del febrer del 1936 La victòria electoral del Front Popular va fer minvar el prestigi de la política parlamentària de Gil-Robles, potenciant l’opció totalitària de José Calvo Sotelo Nombrosos conservadors giraren els ulls cap a l’Exèrcit mentre l’extrema dreta incrementava la seva activitat Al final del 1932 alguns oficials antirepublicans crearen la Unión Militar Española UME, destinada a preparar un aixecament, la qual va portar una vida llangorosa fins el 1936 Aquell any, la formació del govern Azaña impulsà un confús moviment de…

Conservadors i liberals dels Països Catalans, enquadrats en els partits monàrquics, van ser puntals fidels de l’entramat polític de la Restauració mentre van tenir uns caps de partit amb autoritat suficient per a neutralitzar les discrepàncies i els personalismes Però a partir de la mort d’Antonio Cánovas del Castillo 1897 i de Práxedes Mateo Sagasta 1903, i sobretot amb la desaparició dels vells capitostos provincials de la seva generació, les forces dinàstiques es fraccionaren en tendències que no reconeixien cap direcció única Nouvinguts a la vida política o antics companys de partit…

FAragó, sd CEDACC / JLV Francesc Aragó tingué un gran renom mentre vivia Les seves activitats com a intellectual i com a polític en feren una personalitat de primer pla del seu segle La visió actual de la seva obra, 150 anys després de la seva mort, és més crítica que la dels seus contemporanis Francesc Aragó nasqué el 26 de febrer de 1786 a Estagell, un poble català a la vora del Llenguadoc, dins la província del Rosselló, que havia restat annexada a França des del 1659 Uns quants anys més tard, el seu pare, adepte a la causa dels reformistes, formà part d’un petit grup de “patriotes” que…

JTarradellas arribant a l’aeroport de Ciutat de Mèxic, 1954 Coll part / GS L’elecció de Josep Tarradellas i Joan com a nou president de la Generalitat a l’agost del 1954, en substitució del dimissionari Josep Irla i Bosch, va cloure definitivament l’exili del 1939 La data té un caràcter simbòlic per a l’oposició antifranquista de l’interior, ja que, almenys des dels anys 1946-47, els camins polítics dels partits organitzats a Catalunya i els de les forces exiliades havien començat a divergir de manera clara i irreversible Manca de comunicació, desconeixement de la situació de Catalunya sota…

Retrat d’A Hillgarth, sd Coll part / GS Alan Hugh Hillgarth Londres, 1899 — Ballinderry, Tipperary, 1978 és un personatge ben poc conegut, tot i que va tenir una importància extraordinària per a les relacions hispanobritàniques durant els anys de la Guerra Civil i de la immediata postguerra, primer com a cònsol de la Gran Bretanya a Mallorca i després com a agregat naval de l’ambaixada britànica a Madrid, càrrec que abandonà el 1943 per a esdevenir cap d’intelligència de la flota britànica a Àsia en plena Segona Guerra Mundial i, al cap d’un any, cap de la intelligència naval britànica a l’…

La fallida dels règims democràtics europeus 1931-1939 Ni que sigui una tautologia, val la pena de remarcar que la Guerra Civil Espanyola va ser, per damunt de tot, una guerra La proliferació d’estudis sobre els múltiples aspectes collaterals del conflicte i l’abast d’aquesta vasta Història , que defineix com a objecte seu la política, la societat i la cultura dels Països Catalans, no poden ignorar la centralitat de l’esdeveniment bèllic, que en condiciona tots els altres La vida política, l’activitat econòmica, els canvis demogràfics, les manifestacions culturals i la vida quotidiana depenen…

La República va venir amb alegria, i tanmateix gràvida de tensions Rodoreda té escrit que ho va sentir “com un aire que va fugir i tots els que després van venir mai més van ser com l’aire aquell d’aquell dia que va fer un tall en la meva vida” La Colometa, l’emblemàtica protagonista de La Plaça del Diamant , ho va resumir d’aquella manera tan seva “va ser amb abril i flors tancades que els meus maldecaps petits es van començar a tornar maldecaps grossos” Alegria i conflicte és un binomi exacte per a descriure la situació viscuda per aquella generació l’alegria és fàcil saber d’on venia d’uns…

“L’Esquella de la Torratxa”, Barcelona, 23-7-1937 Coll part / GS Durant el període comprès entre el febrer del 1931 i el juliol del 1936 es produí un creixement en el nombre de capçaleres informatives diàries, que va representar una renovació en els continguts i també una voluntat de penetració en la societat i d’incidència en el camp econòmic i en l’opinió pública, per mitjà de campanyes que afavorien opcions polítiques concretes La presentació i el disseny també van evolucionar, sobretot per la incorporació de la fotografia com a element informatiu primordial Prova d’això és la gran…