Resultats de la cerca

Llibre major del banc de P Descaus i A Olivella, 1381 ACA / RM Molt probablement, la banca barcelonina va néixer, com d’altres banques mediterrànies, de la prolongació de les activitats dels primitius canvistes de moneda, els quals, de lliurar-se al canvi manual, passaren a acceptar i administrar dipòsits i a crear crèdit amb capital propi i capital dipositat El procés es completà en la darreria del segle XIII, quan aparegué una tipologia d’operacions, un sistema comptable i una terminologia precisa La reglamentació bàsica de les taules de canvi, nom que mantingueren al llarg de segles i que…

Carros de Foment d’Obres i Construccions, “Ilustració Catalana”, 15-3-1908 AC / GS El trencament amb els vells procediments del caciquisme a la ciutat de Barcelona a partir del 1901 coincidí amb els anys de reconversió de les relacions econòmiques tradicionals i amb el procés de creixement i afirmació de la seva capitalitat El control de les institucions per les noves forces polítiques exigí processos d’adaptació i simbiosi entre les velles classes dominants que s’havien implicat en el joc partidista dinàstic i les recents generacions de polítics dels rengles republicans i regionalistes…

Retrat de BC Aribau, R Martí i Alsina, c 1882 GCI / GS Encara circula el tòpic que la publicació de La Pàtria , de Bonaventura Carles Aribau, fou l’inici de la Renaixença i d’un procés de normalització en l’ús literari de la llengua catalana que s’afermaria amb els Jocs Florals i culminaria en el Modernisme Se’l troba fins i tot en textos —que, d’entrada, el desmenteixen— de la manera que s’acostumen a escolar els tòpics, inadvertidament Les objeccions a aquesta concepció són cada dia més freqüents i argumentades s’assenyala el caràcter anecdòtic de la composició, la nulla consciència…

Divisions administratives a la Catalunya del Nord El comte de Mirabeau, l’aristòcrata que esdevingué el poderós portaveu del Tercer Estat, definia França com un “agregat inconstituït de pobles desunits” De fet, el procés d’unificació del regne per mitjà de la burocràcia monàrquica era ben lluny d’haver-se acabat i el petit fragment de l’ètnia catalana que habitava a la província del Rosselló gaudia encara de nombrosos privilegis —mot que cal entendre en el seu sentit etimològic de llei particular— Lluís XIV havia jurat de respectar les “llibertats” d’una terra conquerida i annexionada pel…

Prohoms, menestrals, poble menut a les ciutats dels segles XVI i XVII, aquesta tríade —que poc més o menys correspon a la noció moderna de la classe dominant, la mitjana i la treballadora— havia reemplaçat de manera efectiva la seva predecessora medieval del capellà, el pagès i el guerrer Com a eficaç sistema de classificació pugnà amb molts d’altres per tal de reduir l’immesurable nombre de gradacions i la complexitat de la societat urbana a proporcions raonables Les identitats Els prohoms o les classes altes eren aleshores els membres més visibles de la societat i, en molts aspectes, els…

La principal característica de la burgesia segurament és la diversitat de grups que la componen i la multiplicitat de vies de desenvolupament econòmic que poden originar, dins el sistema capitalista, guiats per la recerca del guany A partir d’aquests components, no ha d’estranyar el perfil diferent que poden presentar les burgesies regionals o locals dins d’un mateix estat, i que de fet presentaren en els territoris de parla catalana al segle XIX L’industrialisme centrat en el sector cotoner atorgà a la burgesia catalana el seu tret més particular, mentre que les activitats financeres…

L’any 1841, l’editor barceloní Francesc Oliva demanà a un Jaume Balmes molt jove una collaboració per al seu Álbum Pintoresco , una miscellània de curiositats sobre països estrangers i alguns temes de la història o la literatura local Amb poques ganes de separar-se molt de temps dels seus treballs apologètics i polítics, Balmes redactà un treball que en el futur havia de passar bastant desapercebut pels seguidors del filòsof vigatà L’interessant del treball no és tant el que diu sobre el món muntanyès català —llavors s’anomenava la Muntanya una àmplia franja del país, de Vic a Manresa i vers…

"Hi pot haver cap home tan neci i negligent que no s'interessi per conèixer com i per quina mena de constitució política va ser derrotat quasi tot l'univers en cinquanta-tres anys no acomplerts i va caure sota l'imperi indisputat dels romans" Polibi, Històries , I, 1,5 El concepte de romanització Espasa amb beina del tipus La Tène II, Empúries, segles III-II aC MAC La pregunta que es feia en el prefaci de la seva obra l'historiador grec Polibi, ostatge en la Roma del segle II aC, era, sens dubte, justificada La fulgurant expansió de Roma per la Mediterrània a partir de la segona guerra Púnica…

Pagès, sd MVP / GS L’etapa que va del 1780 al 1850 fou un període de trasbals i capgirament En una successió d’esdeveniments que no és fàcil d’encavalcar, les estructures agràries que s’havien consolidat a la darrera etapa d’expansió de l’antic règim es veieren fortament commogudes per tres desafiaments En primer lloc, es produí un cert esgotament dels factors que havien fet possible el creixement entre els anys 1720-40 i 1780-90, esdevingut en una societat encara feudal governada per un règim absolutista En segon lloc, la tendència dels preus agrícoles, l’alça dels quals havia…

As de bronze de Valentia, segle II aC MHCV / GC En el moment de plantejar-se l’estudi de la societat d’un àmbit tan ampli com el proposat, cal tenir en compte la situació del territori en època romana Aquest territori s’encavalcava entre dues províncies la Hispània Citerior, més tard la Tarraconense, i la Gàllia Narbonense, a més de la Vall d’Aran, que pertanyia a l’Aquitània A l’interior de la Citerior cal constatar les subdivisions en conuentus , demarcacions jurídiques peculiars de les Hispànies i d’algunes altres províncies de l’Imperi Romà Els conuentus que aquest estudi emmarca són el…