Resultats de la cerca

Inauguració de l’ambulatori de Santa Coloma de Gramenet pel ministre J Romeo Gorria, C Pérez de Rozas, 7-7-1969 AF/AHC El règim franquista, malgrat l’estatisme que planava sobre el conjunt de la vida social, es caracteritzà pel reduït pes econòmic de l’Estat Es recaptaven pocs impostos, majoritàriament indirectes i, com a contrapartida, es donaven molt pocs serveis Una part dels moviments que van animar les lluites dels últims anys del franquisme estaven associats a demandes de més serveis socials equipaments educatius, sanitaris, urbanístics i d’altres de similars, que eren impossibles d’…

L’adopció en solitari és una opció cada vegada més freqüent, sd B Andren-AGE La família, o millor dit, les famílies, són realitats socials que es fan evidents en la vida quotidiana Si es demanés a les persones de l’entorn proper què entenen per família, sorprendria la multiplicitat de definicions que donarien i la varietat de situacions que cobririen aquestes definicions A més, a mesura que els interrogats pertanyessin a contextos socioculturals més diferenciats del propi, més heterogènies serien les respostes Però, alhora, la construcció social de la família deriva del Dret, de les…

Persones de 16 a 34 anys segons forma de convivència 2001 L’evolució de la joventut a Catalunya ha estat parallela a la de la societat Des del final dels darrers anys del franquisme, Catalunya ha passat del desarrollismo a assolir uns elevats nivells de benestar i la població jove s’ha beneficiat d’aquesta millora No obstant això, existeix un cert consens entre la població juvenil i els agents socials a fer una anàlisi crítica de la situació dels joves Tot i estar en el període de més riquesa de la societat catalana, hi ha una dificultat evident per a accedir als recursos més…

Llits d’hospital a l’Europa occidental 1980 Al principi de segle, amb un cert retard respecte a la implantació del sistema protector de Bismarck l’any 1881, començaren a aparèixer a l’Estat espanyol diverses institucions i regulacions normatives que reconeixien diferents mecanismes de protecció social en el marc del que es pot anomenar un estat de benestar Concretament, l’any 1902 es creà l’Instituto Nacional de Previsión i s’inicià una activitat de foment i estímul de la previsió obrera i la constitució de les primeres assegurances socials laborals L’anàlisi de l’estat de …

La incorporació de l’expressió “govern local” en el nou Estatut d’Autonomia de Catalunya ha marcat una fita Els més de vint-i-cinc anys de democràcia local han anat consolidant una manera d’entendre el paper dels ajuntaments que els situa força més enllà del que tradicionalment s’havia entès com a administració local La reivindicació del concepte no és tan sols, doncs, un problema de terminologia, sinó que vol expressar la voluntat de reivindicar una esfera pròpia de demos , de problemàtiques pròpies i d’exigència de capacitats de govern que facin realitat el que s’anomena autonomia local Una…

Dona treballant en el laboratori d’un hospital, Barcelona, 1998 AVUI Les tendències recents amb relació al procés de constitució, conservació i dissolució de les unions i de les famílies als Països Catalans, pròpies de la segona transició demogràfica, tenen característiques comunes amb la resta de països de l’Europa comunitària la nupcialitat i la fecunditat han disminuït i tenen lloc a edats més avançades, la cohabitació i els naixements fora del matrimoni augmenten, i la inestabilitat de les unions és creixent, però els canvis en la composició de les llars no semblen seguir fidelment les…

Treballant la xarxa, J Salvany, 1916 BC Els importants canvis en la localització de la població catalana que ocorregueren en aquest període, la urbanització mitjançant la concentració de la població en unes poques ciutats i el despoblament intens del món rural, juntament amb la immigració provinent de fora dels Països Catalans, foren motiu d’atenció des de diversos camps literari, periodístic, polític, entre d’altres, i assenyalen l’inici d’un pensament demogràfic català La baixa natalitat i l’alta immigració, d’origen no català a partir del 1920, esperonaren la reflexió sobre la població…

Els dos decennis que s’analitzen en aquest volum constitueixen un dels períodes de la història dels Països Catalans que han presentat canvis més intensos un creixement econòmic espectacular que comportà unes transformacions estructurals profundes, tot i que va acabar amb una aguda crisi uns moviments migratoris voluminosos que van canviar el perfil de la demografia i del poblament un canvi social accelerat que va modificar les estructures socials, les formes de vida i de sociabilitat, les actituds i els valors un canvi polític, finalment, que va permetre l’assoliment de la democràcia a…

Retrat de BTorroja, sd Coll part / GS Dels textos, les agrupacions i els pensadors del primer catalanisme, la historiografia en destaca sovint només els que tingueren l’epicentre a Barcelona, marginant propostes, a voltes capdavanteres i més radicals, plantejades per personatges que no figuren més que de passada en la nòmina oficial dels prohoms del moviment La figura de Bernat Torroja i Ortega Reus 1817 - 1908 n’és un bon exemple A través d’ell es pot seguir una evolució des del moderantisme fins a una actuació destacada en el si del catalanisme de la fi de segle En la darrera etapa de la…

Comerç internacional de mercaderies l’any 2006 Els canvis radicals que han experimentat les economies modernes a causa del procés d’obertura a la competència exterior i de liberalització han convertit la dimensió internacional en una qüestió crucial per al desenvolupament econòmic i el benestar a mitjà i llarg termini Les pautes del consum de les famílies han estat absolutament impregnades de la internacionalització, no tan sols pel que fa als productes manufacturats més sofisticats o als béns d’equipament més complexos, sinó també als aliments més senzills que es consumeixen a…