Resultats de la cerca

Jaume I Llibre dels feits Illustració del Llibre dels feits , manuscrit de Poblet, 1343 BUB / RM Capítol 237 Campanya de València El rei acaba de descobrir que molts cavallers volen aprofitar un viatge cap al nord projectat pel monarca per tornarse’n a visitar les seves possesions, desemparant l’enclavament del Puig “Ab tant anam-nos gitar, e no volguem descobrir les paraules a null hom qui fos ab nós e, ja fos en temps de gener que fa gran fred, contornam-nos la nuit més de cent vegades al llit de la una part e…

Grup de republicans empresonats al camp de concentració d’Agde durant un descans juny del 1939 Coll part / GS El camp d’Agde Llenguadorc va ser acabat de construir el 15 de maig de 1939 i tenia com a missió principal esponjar i alleujar els primers camps que van rebre els refugiats republicans Estava dividit en tres àrees, que acollien uns 8 000 interns cadascuna, fins a un total de 24 500 individus El tercer dels camps estava pràcticament reservat als refugiats d’origen català amb l’excepció d’un 10%, entre els quals predominaven els militants d’Esquerra Republicana i d’Estat Català, els…

Teixit hispanoàrab de seda, segles XI-XII MDU-ECSA / GL Un document conservat en els Libri Antiquitatum de la catedral de Barcelona parla d’un mercader anomenat Robert, que, trobant-se malalt de mort a Barcelona, havia testat davant del canonge Bonuç i li havia manat que distribuís en bé de la seva ànima tot allò que havia portat a Barcelona, que eren catorze palliis de diversos colors El llegat serví perquè Bonuç i la resta de canonges demanessin al comte Ramon Borrell i al bisbe Aeci de restaurar l’edifici de la canonja —iniciada per l’emperador Carles el Calb i restaurada pel seu fill…

El 1648 l’aliança de Catalunya amb França passava per dures proves L’exèrcit francès a Catalunya, abandonat i sense soldada a causa de la rebellió de la Fronda contra el primer ministre Giulio Mazzarino, provocava conflictes greus amb els pagesos Igualment, el lloctinent Charles de Schömberg pretenia controlar les bosses d’insaculacíó de Barcelona per expurgar sospitosos de desafectes a França Tot plegat va fer decidir la Generalitat i Barcelona d’enviar una ambaixada a la cort de París L’ambaixador Joan Baptista Montfar-Sorts i Cellers, doctor en dret i germà de l’historiador Dídac Montfar,…

El 5 de febrer de 1939, un nombrós grup d’alts càrrecs de la Segona República Espanyola, encapçalat pel president, Manuel Azaña y Díaz, creuava la línia divisòria entre Catalunya i França, seguint la ruta entre la Vajol i les Illes Si la sortida dels caps polítics de la República no va ser tan patètica com la de les prop de 460 000 persones que van envair la Catalunya del Nord pel coll d’Ares, el coll de Lilla, el Pertús o Portbou els principals accessos utilitzats per a passar la frontera, en termes polítics tant el govern de la República com el govern català havien deixat d’existir, només…

L’alta edat mitjana és el moment de major atonia de les ciutats en tota la història europea, fins al punt que sovint es considera la desaparició de la vida urbana com una de les característiques definitòries de l’època prefeudal L’imperi Romà ha estat definit com una xarxa urbana, de manera que la decadència de l’Imperi comportà la decadència de les ciutats Per tant, a l’alta edat mitjana no es pot parlar pràcticament de ciutats si el concepte ha d’englobar el significat de vida urbana L’herència romana, quan es pogué salvar, restava reduïda al record de l’àmbit de dependència territorial, de…

L’arxiduc Carles III, AVaccaro sd PCM / RM Després de la presa de Barcelona per part dels aliats, Carles d’Àustria va romandre fins el 5 de novembre, data en què es traslladà a la ciutat, a la Torre de Lledó de Sarrià Allà fou on rebé les ambaixades de la Diputació del General i del Consell de Cent de Barcelona, que el van felicitar i es posaren al seu servei Una de les primeres decisions de l’arxiduc va ser la formació de diverses juntes de govern Aquests organismes, que foren la Junta de Cavallers, la Junta Militar i la Junta d’Estat, actuaven totalment al marge de les institucions…

La principal característica de la burgesia segurament és la diversitat de grups que la componen i la multiplicitat de vies de desenvolupament econòmic que poden originar, dins el sistema capitalista, guiats per la recerca del guany A partir d’aquests components, no ha d’estranyar el perfil diferent que poden presentar les burgesies regionals o locals dins d’un mateix estat, i que de fet presentaren en els territoris de parla catalana al segle XIX L’industrialisme centrat en el sector cotoner atorgà a la burgesia catalana el seu tret més particular, mentre que les activitats financeres…

Sovint els xocs d’interessos imprimeixen un canvi en les trames de relacions que fan una societat En aquest capítol es vol remarcar la normalitat d’aquest fenomen als Països Catalans Al primer apartat es definirà què és un conflicte, als tres següents, es proposaran algunes interpretacions dels conflictes territorials, laborals i quotidians de la darrera dècada, i a l’últim, s’apuntaran unes conclusions generals Tal com s’ha fet notar en altres capítols d’aquest llibre, la mateixa expressió Països Catalans és motiu de conflicte per molts dels seus angles geogràfics i polítics Tot i que en…

El món literari L’entrada del segle XX encetava una etapa nova en què les possibilitats de consum s’obrien a sectors importants de la població La industrialització i la mecanització també feien assequibles a àmplies capes els productes lligats a la cultura i al lleure La literatura no restà al marge d’aquest procés i esdevingué una mercaderia més, oferta al consum, característica que acompanyà ja, per sempre, tota activitat artística A Catalunya, però, el procés de creació d’un mercat literari en català fou lent i dificultós i no s’arribà a consolidar, mínimament, fins a la dècada dels anys…