Resultats de la cerca

Interior del cafè de les Delícies, Barcelona, OAlsamora, c1840-50 MHCB / AF/AHC-JC-RF La implantació del sistema liberal i la consolidació de la burgesia com a classe hegemònica va donar lloc a la difusió de nous valors i nous hàbits Un dels canvis es va operar en les formes de sociabilitat Les velles formes, com els salons de la noblesa i les acadèmies, van tendir a ser substituïdes pels cercles, els casinos i els ateneus, reservats sempre als homes, si bé durant els balls i certs actes podien ser acompanyats per la dona i les filles, com també en altres formes de relació més informals En…

Portada de“Las Provincias” en el seu centenari, amb el retrat dels seus fundadors, València, 1966 BV / MG Els dos diaris més rellevants a les seves regions en el decurs de la segona meitat del segle XIX foren el “Diario de Barcelona” 1792 i “Las Provincias” 1866 Tot i ser diferents en diversos aspectes que n’afectaven el contingut i la presentació, poden ser considerats els títols més representatius de la burgesia catalana i valenciana respectivament El primer va néixer al segle XVIII d’un privilegi reial de Carles IV, i el segon, de la transformació de “La Opinión” 1860 en quedar-se-la el…

El context L’organització de la societat i de l’Estat liberal és difícilment pensable fora dels marcs nacionals que s’establiren al llarg del segle XIX El procés de formació de la nació moderna, o dels estats nacionals si es vol, fou molt llarg i complex El punt de partida ha de ser necessàriament el de les nocions sobre la societat que havien aparegut al segle XVIII No cal entrar, ara, en la discussió sobre el protonacionalisme herderià o roussonià, segons que en la idea de comunitat humana es posi èmfasi en factors d’ordre etnològic i cultural o en factors de consens polític, ja que es…

El lector trobarà, en aquest treball, una panoràmica general de la història dels països de parla catalana del 1789 al 1860 El títol escollit pretén comunicar de forma sintètica la radicalitat dels canvis que dominaren l’etapa canvis en el terreny polític i institucional, cultural, social i econòmic Amb l’avantatge que el temps representa per al judici de l’historiador, aquell canvi general pot ser qualificat com una “gran transformació” títol, com se sap, d’un gran llibre de l’antropòleg Karl Polanyi, en la mesura que comportà la consolidació del capitalisme i de la societat liberal-…

En el procés de canvi que significà l’ensorrament de l’antic règim i l’emergència de la societat burgesa, les pautes culturals van ser redefinides tan dràsticament com l’organització política i social mateixa Explicar aquest procés, però, no resulta pas senzill, per dues raons fonamentals La primera és de tipus metodològic hom s’ha de posar d’acord en una definició adequada i comprensible del que és cultura la segona, de tipus pràctic són molt poques les investigacions generals sobre la cultura d’aquest període que vagin més enllà de la literatura o de l’art Per tant, tota reconstrucció…

El Liceu de València 1836-63 constitueix un bon exponent del tipus d’institucions culturals que van acompanyar i impulsar la consolidació del règim polític liberal, tant a Catalunya com al País Valencià i a les Illes Aquest tipus d’associacions —que a Europa s’anomenaren, genèricament, associacions voluntàries— representaren l’alternativa burgesa i liberal a les velles institucions culturals de l’antic règim Al mateix temps, com en el cas del Liceu de València, podien arribar a ser contrapunts associatius a les tertúlies i societats de caràcter radical, politicopatriòtic, dels…

Representació teatral amb escenografia de Salvador Dalí, sd ITB / RM El panorama del teatre català a l’inici de segle mostrava les limitacions i els entrebancs amb què toparen els esforços d’una part de la intellectualitat del moment, que maldava per crear i consolidar un teatre català modern Aquests sectors buscaven que el teatre pogués superar i arraconar ja definitivament la tradició vuitcentista de sainets i de drames romàntics que, en català o en castellà, constituïa el gruix de l’oferta i del consum teatral de l’època De fet, fins el 1917, la separació entre el públic i el teatre…

Francesca Bonnemaison Barcelona, 1872-1949, pedagoga i figura notable del nacionalisme conservador català, sobresortí com una de les impulsores més importants del moviment català de promoció de la dona a Catalunya Fou una dirigent destacada del reformisme social catòlic i impulsora de nombroses activitats com la celebració del Primer Congrés de Treball a Domicili 1917 La seva obra més significativa fou la creació i direcció de l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona 1909-36 Creat inicialment a partir de l’"Obra de Bones Lectures”, una agrupació femenina de caràcter benèfic…

Entre el Trienni Liberal del 1820 al 1823 i la revolta contra la Segona República Espanyola el 1936, es desenvolupà, amb una intensitat oscillant, un moviment políticament antiliberal, que unia una retòrica tradicionalista i intransigent amb un grau innegable de mobilització popular Després del País Basc i Navarra, foren Catalunya i el País Valencià —juntament amb zones del Baix Aragó— els territoris on aquest fenomen tingué més importància Aquesta escissió profunda d’unes societats prou evolucionades des del punt de vista social i econòmic ha marcat la trajectòria del període En conjuntures…

E d’Ors, sd RM Des que Enric Prat de la Riba nomenà, l’any 1914, president del Consell de Pedagogia Eugeni d’Ors i Rovira 1882-1954, conegut per Xènius, aquest va ser encimbellat en l’esfera directiva de Catalunya fins arribar a exercir una mena de dictadura personal sobre el que havia de ser la nova cultura catalana Així, fins a la seva dimissió al principi del 1920 com a director d’Instrucció Pública de la Mancomunitat, Xènius monopolitzà la conducció ideològica d’una bona part de la intellectualitat catalana Des del seu càrrec preeminent, d’Ors impulsà al llarg d’aquells anys diferents…