Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Els Usatges de Barcelona
L’autor lliurant el llibre sobre els Usatges de Barcelona, Comentaris als Usatges de Barcelona , JMarquilles, 1448 MHCB És el text jurídic cabdal i més representatiu de la història del dret català per raó dels seus orígens i contingut, pel seu desenvolupament consuetudinari i jurisprudencial, i també pel fet que constitueix l’encapçalament del dret general català contingut en les Compilacions de les constitucions i altres drets de Catalunya 1413, 1496, 1588/89 i 1702 Aquest dret general modificà, com a dret novíssim i seguint l’ordre dispositiu del codi de Justinià, el dret comú vigent…
Els intel·lectuals contra la Dictadura
Exposició del Llibre Català, Madrid, “D’Ací i d’Allà”, gener del 1928 AC / GS Com que la Dictadura es va imposar, segons declaracions de Primo de Rivera, per acabar amb el descrèdit i la corrupció política generalitzada i amb la llavor separatista que es manifestava cada dia amb més força a Catalunya, la conseqüència immediata va ser la proscripció i prohibició dels vells polítics i el desmantellament de les institucions, associacions, partits i grups d’àmbit estatal i també, i encara més, dels específicament catalans Impedida, per tant, tota activitat política pública de fet es va aconseguir…
La conflictivitat laboral
La història dels conflictes laborals en l’àmbit català, valencià i balear no ha estat diferent de la de la resta de l’Estat, tenint en compte les lògiques excepcions derivades d’alguns conflictes importants en empreses de grans dimensions, com va ser el cas de SEAT a Catalunya durant el 1993 i el 1994 Fins i tot es pot afirmar que una certa conflictivitat laboral produïda en el conjunt de l’Estat va tenir el seu epicentre als àmbits territorials objecte d’aquest estudi L’exemple més significatiu d’això és el de la reconversió industrial, o més exactament la primera d’aquestes, que es va…
El sindicalisme en el període democràtic
Del 1977 al 1996, el sindicalisme espanyol va haver de créixer com a organització, en primer lloc, i, a més, va haver de consolidar la seva presència en els sectors productius i enfortir la seva representació institucional en els centres on s’adopten les decisions socioeconòmiques més rellevants Durant la primera dècada després de la seva legalització, va haver de fer front, a més, a una política de concertació amb les forces empresarials i els poders públics, en què l’objectiu principal no era el repartiment dels fruits obtinguts pel creixement econòmic, com va ser la concertació europea de…
L’estat de la llengua i de la cultura
El context Des de fa una cinquantena llarga d’anys, es disposa d’una abundant acumulació de dades referents a la llengua catalana durant el segle XVIII Fins ara han funcionat dos intents d’interpretació global d’aquest ric conjunt de testimonis El primer és aquell que, calcant la història de la llengua sobre la història de la literatura, cobreix tot el període que va del segle XVI al XIX amb l’etiqueta de la “decadència” El segon redueix fonamentalment la història de la llengua catalana al llarg del set-cents al joc oposat de dues forces la persecució política i la resistència defensiva La…
La República i els processos autonòmics
Els quinze mesos que van des de la dimissió de Primo de Rivera gener del 1930 fins a la proclamació de la Segona República abril del 1931 van ser d’intensa activitat política i de canvi progressiu en els comportaments socials Govern i oposició es van preparar per a conduir una transició amb propòsits gens rupturistes els uns, i de radical transformació els altres La Dictadura havia indignat la major part de la població catalana amb la seva actitud repressora tan matussera, i havia deixat un sentiment d’hostilitat que es va manifestar, per exemple, en l’assalt de molts locals de la Unión…
Tensions, conflictes i banderes
La República va venir amb alegria, i tanmateix gràvida de tensions Rodoreda té escrit que ho va sentir “com un aire que va fugir i tots els que després van venir mai més van ser com l’aire aquell d’aquell dia que va fer un tall en la meva vida” La Colometa, l’emblemàtica protagonista de La Plaça del Diamant , ho va resumir d’aquella manera tan seva “va ser amb abril i flors tancades que els meus maldecaps petits es van començar a tornar maldecaps grossos” Alegria i conflicte és un binomi exacte per a descriure la situació viscuda per aquella generació l’alegria és fàcil saber d’on venia d’uns…