Resultats de la cerca

Aqüeducte de les Ferreres, Tarragona, segle I MNAT Un dels trets que reflecteixen més eficaçment la maduresa urbana dels assentaments en general és el desenvolupament de les infraestructures hidràuliques L'organització del proveïment collectiu de l'aigua i la seva evacuació a través d'un sistema de clavegueres és un indici que marca l'adquisició del sentit de ciutat La història de Roma reflecteix puntualment aquest assoliment El pas de nucli de població petit establert sobre el turó del Palatí a una autèntica ciutat al segle VII aC requerí que el primer rei etrusc de Roma, Luci Tarquini Prisc…

Habitatges socials a Barcelona, 1941-59 A la dècada dels cinquanta va prendre força un dels fenòmens que va tenir repercussions més negatives en la qualitat de vida a les àrees urbanes i les zones costaneres l’especulació del sòl En aquells anys, un seguit d’elements va fer que la possessió de sòl deixés de ser una inversió a llarg termini per a transformar-se en un gran negoci a curt terme A les ciutats —el cas de Barcelona era paradigmàtic—, l’increment de l’activitat econòmica i l’augment de la població van exigir nous terrenys per a installar-se tallers i fàbriques i construir-hi…

Abans de l’any 1000, eren els musulmans els qui atacaven normalment les costes catalanes L’excepció fou l’expedició que encapçalà Sunyer II, comte d’Empúries, al final del segle IX, tot al llarg del litoral oriental de l’Àndalus i pels voltants d’Almeria, amb una flota formada per una quinzena de vaixells Segons Ibn Ḫaldūn, la flota omeia estava formada, a l’època d’‘Abd al-Raḥmān III 912-61, aproximadament per 200 embarcacions Ibn al-Ḫaṭīb precisava que, en temps d’al-Ḥakam II 961-76, la flota d’Almeria comptava amb 300 unitats Aquesta flota era sota el comandament d’un almirall amb el títol…

Manresa, segles XVII-XVIII MCMa / RM A les poblacions de l’entorn o la corona barcelonina és fàcil detectar-hi els símptomes d’un creixement ràpid reformes i embelliments dels espais urbans, proliferació de nous edificis públics i, el que és més important, la creació o ampliació dels recintes emmurallats, i l’expansió o densificació del teixit habitat Els eixamples de les “cases de la vila” i la millora de les places de Vilanova 1578-85 i Manresa 1599 els nous convents de Manresa 1582, Vilafranca 1582 i 1624, Blanes 1583, Granollers 1584, Vic 1608, Mataró 1611, Igualada 1610-15, Arenys de Mar…

En els darrers segles medievals el cementiri solia envoltar l’església catedralícia, parroquial, monàstica o conventual, en un radi de dotze a trenta passes, senyalitzat amb creus o pedres, o envoltat d’una paret baixa amb la corresponent porta d’accés A l’entorn de l’església, s’hi solia construir un petit atri o pòrtic cobert que permetia celebrar judicis, reunions de confrares, assemblees municipals, realitzar tractes orals i redactar documents, al mateix temps que aixoplugava els feligresos Aquests solien tenir sagrers o espais funeraris familiars ben delimitats, en l’espai generalment…

L’any 1787, Arthur Young, el viatger anglès que es va fer famós pels seus escrits sobre agricultura, va remarcar en finalitzar la seva excursió a Catalunya que en aquest país “sempre que un home disposa d’una extensió de terra que pot conrear ell mateix, els resultats són bons No hi ha cap estímul comparable a la possessió d’un tros de terra en un país que manca d’altres mitjans de subsistència Els únics capitals existents a Catalunya, pel que fa a aquesta matèria, són els braços dels homes amb ganes de treballar, amb l’ajut, potser, de l’estalvi originat per la llarga contemplació d’uns…

Fragment de tovot pintat, barranc de Gàfols, Ginestar, ~590-570 aC UB / RM La introducció de les primeres plantes i els primers animals domèstics a la Península Ibèrica, en una data situada cap al 5000 aC, va modificar substancialment el comportament territorial i l'organització de l'espai de les societats anteriors, que van haver d'adaptar-se a les noves exigències derivades de les necessitats de l'economia agrícola Si s'hagués de resumir la història dels primers millennis d'existència de l'agricultura, es podria dir que es caracteritzà per la progressiva expansió del poblament i la…

Si existeix una constant que s’ha convertit en llei històrica és la de la complexificació de les comunitats humanes a través del temps La forma d’organització dels homínids ha estat profundament condicionada per les seves estratègies productives i reproductives L’obtenció de carronya, la cacera i la recollecció han estat els fonaments del desenvolupament social de les seves comunitats La manera d’aconseguir, repartir i consumir els aliments va donar lloc a unes relacions que han configurat el llarg procés històric de l’hominització i que s’han pogut caracteritzar en les comunitats de caçadors…

Fragment d'un tors de guerrer, l'Alcúdia d'Elx, ~segle V aC, reutilitzat al segle I aC MMAE / GC Les fonts clàssiques, gregues i llatines, són avares quan parlen de les tribus i els pobles ibèrics que habitaren Catalunya i el País Valencià entre els segles VI i I aC Un dels autors que més escrigué sobre la Península Ibèrica fou tal vegada Estrabó, que, juntament amb Gai Plini Segon i Claudi Ptolemeu, constitueix la font més important per a conèixer la geografia catalana a l'antiguitat Estrabó és un dels autors més clars i detallats pel que fa a la descripció del país Va escriure la seva…

L’ocupació definitiva del Camp de Tarragona, iniciada a la primera meitat del segle XII, va preparar les conquestes de les terres musulmanes de ponent Després d’una època de relatiu estancament en l’avançament de les fronteres cristianes des de mitjan segle XI, la conquesta dels emirats de Lleida i Tortosa entre el 1148 i el 1153 suposà l’extensió dels dominis dels comtes catalans fins a l’Ebre Com a resultat de les aspiracions expansionistes d’una societat aparentment més preparada per a “una mobilització eficaç de les capacitats guerreres agressives” PGuichard, naixia aleshores el que…