Resultats de la cerca

Vinyes de la masia Ravell de Fontenec, Penedès, sd Aisa El cava, popularment anomenat xampany, és un vi escumós elaborat seguint el mètode anomenat champenoise o tradicional, que consisteix en una segona fermentació del vi base dins de cada ampolla El seu origen es remunta al final del segle XIX, en què nasqué com una imitació catalana del champagne francès Les principals varietats de vinya emprades en l’elaboració del cava són tres macabeu, xarello i parellada La comarca del Penedès n’ha aportat, des de sempre, la pràctica totalitat de la producció La indústria del cava es consolidà pels…

“Aquest és l’inventari de tota l’honor i de totes les rendes i dels usatges que el comte de Barcelona té a Caldes de Montbui i als seus termes 25 masos i 4 bordes que satisfan un cens de 65 trossos de carn i un quart i mig A més, el comte té dos altres masos, dels quals l’escrivà Ponç en posseeix un i Santa Maria l’altre D’aquesta honor obté dos parells de capons i tres gallines Quan reclama la host, obté un morabatí de cada mas, llevat de tres També en percep el delme D’altra banda, té una farga en domini a Caldes A part d’això rep dues parts dels plets d’aquest honor Finalment, obté els…

El Gran Teatre del Liceu de Barcelona, F d’ASoler, 1845, JO Mestres i M Garriga, 1845-47, i J Mirabent, 1861-62 ECSA / GC-P Els ambients musicals catalans a mitjan vuit-cents desconeixien qualsevol proposta operística que no fos el lleuger belcantisme arribat de mans de Gioacchino Rossini al final de la segona dècada del segle XIX, continuat per compositors com Ramon Carnicer 1789-1855 i Vicenç Cuyàs 1816-1939, i consumit per directors i públic en general Aquesta constant reiteració de les òperes italianes d’autors com Vincenzo Bellini, Gaetano Donizetti, Saverio Mercadante,…

Si en algun moment històric cal parlar, als Països Catalans, del naixement i la configuració del que alguns autors han anomenat la moderna societat de consum de masses, és durant els anys seixanta i setanta Tot un seguit de transformacions socials, polítiques i econòmiques es desenvoluparen o ajudaren a configurar en aquest període un model de societat de consum que es podria definir, tal com han plantejat LE Alonso i F Conde, com a molt consumista, dependent, subalterna i voraç No es pot parlar amb certesa d’una veritable societat de consum de masses moderna els anys seixanta als Països…

En els darrers segles medievals el cementiri solia envoltar l’església catedralícia, parroquial, monàstica o conventual, en un radi de dotze a trenta passes, senyalitzat amb creus o pedres, o envoltat d’una paret baixa amb la corresponent porta d’accés A l’entorn de l’església, s’hi solia construir un petit atri o pòrtic cobert que permetia celebrar judicis, reunions de confrares, assemblees municipals, realitzar tractes orals i redactar documents, al mateix temps que aixoplugava els feligresos Aquests solien tenir sagrers o espais funeraris familiars ben delimitats, en l’espai generalment…

Catalans, valencians i mallorquins, sd AHC Durant el període comprès entre les darreres dècades del segle XVIII i mitjan segle XIX, la trajectòria històrica dels països de parla catalana —que no formaven una realitat institucionalitzada políticament— estigué dominada per una contradicció ben evident L’emergència del capitalisme accentuà perceptiblement les relacions comercials i humanes entre ells El creixement del capitalisme, per lent i insegur que fos, es traduí en especialitzacions productives molt variades i en intercanvis interregionals més accentuats, com posa de manifest Carles Manera…

Portada del Butlletí “Exèrcit del Poble” en el primer aniversari de la Guerra, Barcelona, 19-7-1937 Coll R Surroca La República va veure’s obligada a sostenir una guerra sense disposar d’un veritable exèrcit El primer intent de constituir-lo fou un decret de Largo Caballero de 30 de setembre de 1936, que creà l’Exèrcit Popular, estructurat en brigades mixtes, batallons i companyies La militarització de les columnes de milicians fou costosa i llarga Als Països Catalans va resultar diversificada Fou senzilla a Menorca, on les forces militars havien mantingut la seva estructura malgrat l’…

Per a la majoria dels catalans, valencians i illencs, els records dels anys quaranta podrien sintetitzar-se amb el títol d’aquest capítol, perquè, efectivament, van ser anys de treball dur i difícil, anys d’obediència als “superiors” polítics i socials, anys de silenci obligat davant una repressió política i social d’una magnitud extraordinària i no comparable a cap altra situació de la història contemporània espanyola Treballar, obeir i callar eren les úniques alternatives per a la majoria de la població, en un context de penúria després d’una guerra civil que havia provocat importants…

Pagès, sd MVP / GS L’etapa que va del 1780 al 1850 fou un període de trasbals i capgirament En una successió d’esdeveniments que no és fàcil d’encavalcar, les estructures agràries que s’havien consolidat a la darrera etapa d’expansió de l’antic règim es veieren fortament commogudes per tres desafiaments En primer lloc, es produí un cert esgotament dels factors que havien fet possible el creixement entre els anys 1720-40 i 1780-90, esdevingut en una societat encara feudal governada per un règim absolutista En segon lloc, la tendència dels preus agrícoles, l’alça dels quals havia sostingut fins…

El comerç fenici Oinokhóes d’imitació fenícia, barranc de Gàfols, Ginestar, ~590-575 aC UB / RM La tradició escrita de l’època clàssica reconeix la primordial importància del comerç de metalls en les primeres expedicions fenícies cap a Occident Segons Diodor de Sicília, els fenicis van aconseguir a Ibèria tant d’argent que, gràcies als guanys obtinguts, van poder fundar moltes colònies a Àfrica, Sardenya i a la mateixa Península Ibèrica D’altra banda, alguns autors greco-romans destacaren la forta implantació de població fenícia en determinades zones costaneres de la Península, i també la…