Resultats de la cerca

Si en algun moment històric cal parlar, als Països Catalans, del naixement i la configuració del que alguns autors han anomenat la moderna societat de consum de masses, és durant els anys seixanta i setanta Tot un seguit de transformacions socials, polítiques i econòmiques es desenvoluparen o ajudaren a configurar en aquest període un model de societat de consum que es podria definir, tal com han plantejat LE Alonso i F Conde, com a molt consumista, dependent, subalterna i voraç No es pot parlar amb certesa d’una veritable societat de consum de masses moderna els anys seixanta als Països…

Oficina d’acreditacions de l’Olimpíada Popular, Barcelona, juliol del 1936 AF/AHC L’Olimpíada Popular de Barcelona fou la proposta més important, encara que finalment no realitzada, del Comitè Català pro-Esport Popular CCEP, que va situar-se al bell mig del debat internacional sobre el paper de l’esport en la complexa situació del 1936 El CCEP va entrar en contacte al principi del 1936 amb les iniciatives internacionals que propugnaven el boicot als Jocs Olímpics de Berlín Aquest boicot internacional es nodria de tres corrents principals En primer lloc, l’esport nordamericà, i el…

El Parlament d’Escòcia, obra d’Enric Miralles i Benedetta Tagliabue SPCorporate Body Si hi ha una figura representativa en el panorama internacional de l’arquitectura catalana en el canvi del segle XX al XXI és Enric Miralles i Moya El caràcter emblemàtic d’aquest arquitecte, com a hereu d’Antoni Gaudí, del surrealisme i del Team X , es va potenciar encara més amb la seva mort prematura l’any 2000 La transcendència internacional de l’equip EMBT, format per Enric Miralles i Benedetta Tagliabue, queda palesa en l’obra que tenen construïda a l’estranger, en els premis que han rebut, en la seva…

Carros de Foment d’Obres i Construccions, “Ilustració Catalana”, 15-3-1908 AC / GS El trencament amb els vells procediments del caciquisme a la ciutat de Barcelona a partir del 1901 coincidí amb els anys de reconversió de les relacions econòmiques tradicionals i amb el procés de creixement i afirmació de la seva capitalitat El control de les institucions per les noves forces polítiques exigí processos d’adaptació i simbiosi entre les velles classes dominants que s’havien implicat en el joc partidista dinàstic i les recents generacions de polítics dels rengles republicans i regionalistes…

Quan, el 1929, va sortir al carrer Printemps d’Espagne de l’escriptor francès Francis Careo —una novella ambientada al bell cor de Barcelona, amb passions desfermades, manolas , pinxos i ganivetades—, la reacció de la premsa barcelonina va ser curiosament unànime una rotunda denúncia contra la manipulació de la imatge de la ciutat L'obra de Carco seguia l’estesa tendència a utilitzar uns barris de Barcelona —el Port, la Rambla, el Parallel, el peu de Montjuïc— com a escenari d’històries truculentes relacionades amb els baixos fons, l’anarquisme, la prostitució, el tràfic de blanques, el joc,…

Representació teatral amb escenografia de Salvador Dalí, sd ITB / RM El panorama del teatre català a l’inici de segle mostrava les limitacions i els entrebancs amb què toparen els esforços d’una part de la intellectualitat del moment, que maldava per crear i consolidar un teatre català modern Aquests sectors buscaven que el teatre pogués superar i arraconar ja definitivament la tradició vuitcentista de sainets i de drames romàntics que, en català o en castellà, constituïa el gruix de l’oferta i del consum teatral de l’època De fet, fins el 1917, la separació entre el públic i el teatre…

Eines d’una farga, Ripoll, segle XVII MAF / RM Com es pot avaluar la producció de ferro a Catalunya durant el segle XVII Ja sigui per coneixement directe o per tradició bibliogràfica i erudita, una munió de geògrafs, estadistes, viatgers o literats en general deixaren constància de la notable activitat siderúrgica siscentista catalana Abraham Ortelius Oertel, Francesc Comte encara al segle XVI Jean de Malus, Andreu Bosc, Miguel de los Santos de Sampedro, els Blaeu, Mendes da Silva, Francesc Marés, Manuel Marrillo o Josep Aparici al llarg de tot el XVII, per citar-ne alguns de procedència i…

Armes de la família Feliu de la Penya, segle XVII ANC / GS Narcís Feliu de la Penya i Farell 16-1712 procedia d’una família originària de Mataró, i era fill de Narcís Feliu, mercader, ciutadà honrat i conseller quart de Barcelona Però el fill Narcís, com molts altres descendents de mercaders, no va seguir la professió del pare, sinó que es doctorà en lleis i formà part del grup de gaudints de privilegi militar, i com a tal, doncs, se’l pot considerar un personatge representatiu de la burgesia de professsions liberals paranobiliàries, tal com ha assenyalat Pere Molas La seva relació estreta…

El 27 de febrer de 1981, el govern estatal de la UCD traspassà les competències culturals a la Generalitat de Catalunya En el traspàs hi va mancar, però, el fons de protecció que el govern atorgava a la cinematografia Aquest fet va marcar profundament l’evolució del cinema català, que contínuament ha anat a remolc de les decisions de Madrid Un mes abans dels traspassos culturals, van tenir lloc les Converses de cinema de Catalunya, durant les quals es reprengué un vell debat que ja havia esclatat en el Congrés de Cultura Catalana del 1977 és cinema català el cinema realitzat a Catalunya d’…

Catàleg de l’exposició presentada per la Generalitat de Catalunya a Atlanta del juny del 1996 al gener del 1997 GC La recuperació de les institucions d’autogovern a Catalunya ha coincidit amb l’aparició —al costat dels estats— de nous actors en el terreny de la política i de les relacions exteriors, entre els quals hi ha les regions Des de Catalunya aquest procés s’ha viscut amb una especial intensitat D’una banda, l’Estat espanyol s’ha obert al món, a Europa, sobretot des de l’adhesió a les Comunitats Europees l’any 1986 D’altra banda, la mateixa història, vocació i personalitat catalanes…