Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
Donar per a remei de l’ànima
L’home dels segles X i XI era plenament conscient de la fragilitat de la seva existència terrenal Sabia que el pas del temps el conduïa inevitablement a la mort, perquè “ningú que ha estat posat en la carn pot evadir la mort” La mort inevitable no deixava d’inspirar por, específicament “la mort sobtada”, aquella mort inesperada, causada per una malaltia imprevista o per les ferides rebudes a la guerra Posat davant la mort “torbat d’espant, amagat en el meu cor, meditava sobre la vinguda del judici etern” Així, la por de la mort no era tan sols la por d’assumir la finitud del “…
Les calidoscòpiques interpretacions de la crisi
No és qüestió d’aquesta introducció, potser ja massa llarga, descriure la guerra del Principat que enfrontà la Generalitat a la monarquia, els senyors als pagesos, els bigaires als buscaires, encara que no tant mecànicament com pogués desprendre’s d’un esquema —vàlid en els trets generals, però no en les moltíssimes excepcions fora de mida i de control que tota violència comporta— Però sí que es pot afirmar que la guerra clou el període analitzat en aquest treball, a la vegada que cal situar-la en el context de la crisi i matisar el seu abast en relació amb la resta dels Països Catalans La…
Propaganda franquista en català
Full de propaganda falangista en català, 1939 Coll R Surroca / GS Els serveis de propaganda franquista havien desplegat, al gener del 1939, una campanya destinada a guanyar-se la confiança de la població catalana en el moment d’ocupar la plaça més important, la ciutat de Barcelona Coneixien la gran activitat que, de manera tan eficaç, havia portat a terme, durant els anys de la guerra, el servei corresponent de la Generalitat, el Comissariat de Propaganda, i així va creure oportú d’entrar a la capital de Catalunya amb un missatge tranquillitzador Segons Dionisio Ridruejo —aleshores cap del…
Ramon Llull i el pensament medieval
RLlull, mestre de Sant Francesc, segle XV BC Nascut a Ciutat de Mallorca 1235, Ramon Llull, de sobrenom el doctor illuminat, fou la viva encarnació de l’autodidacte que assimilà gran part de la cultura de la seva època Coneixedor de la cultura cristiana, se situà dins les tesis fonamentals de l’augustinisme medieval, més deutor de Plató que d’Aristòtil, amb influències dels victorins, però també ho feu voluntàriament en les tradicions hebraico-cabalística i islàmica En parlar de Llull no es pot oblidar que el missioner precedí el pensador i l’escriptor, a judici d’Eusebi Colomer, per a qui l’…
Lluís Vives i l’elogi de la dignitat humana
Un dels elements característics del pensament renaixentista és la conscienciació del paper de l’ésser humà a l’univers, és a dir, l’assumpció de les pròpies possibilitats de l’individu L’ Oratio de hominis dignitate 1486 de l’ enjant terrible que fou Giovanni Pico della Mirandola i, en l’àmbit plàstic, el David 1504 de Miquel Àngel, en són els dos exponents més coneguts Joan Lluís Vives i Marc 1492/93-1540 també va sucumbir a aquesta temàtica, tot i oferir-ne una versió més lligada a la sensibilitat del Renaixement centreeuropeu Entre el 1518 i el 1520, va publicar a Lovaina un volum de cent…
Quan, com?
Per on començar una història de Catalunya Quines han de ser les fronteres espacials d’aquest subjecte històric Catalunya és un poble o un territori Aquests interrogants adquireixen sentit només si creiem que Catalunya és una comunitat, que s’ha anat formant i transformant històricament, i amb aquesta evolució ha anat creant i modelant l’espai de la seva convivència, fonent-se poble i territori Qüestionaments com aquests permeten que el viatge de l’historiador no sigui només unidireccional d’avui cap ahir, carregat de presentisme, sinó que emprengui les dues direccions també d’ahir cap avui,…
La complexitat de les poblacions urbanes
El procés d’organització de les societats urbanes va trobar un reflex fidel en el dens i sinuós procediment de configuració institucional que van protagonitzar els municipis medievals Des dels orígens, les comunitats urbanes van procurar obtenir sempre major autonomia jurisdiccional i la màxima representativitat estamental, tot i la diversitat de la geografia política catalana, balear o valenciana La inacabable successió de reformes sòcio-institucionals que tingué lloc entre els segles XIII i XV afectà els enclavaments de població més destacats i tingué per objecte consolidar una estructura…
El poder i la ideologia
La història de Catalunya d’aquest període es desenvolupà en una societat feudal i estamental, en un món que Déu havia volgut dividit en tres estats el dels oratores o oradors que pregaven a Déu pel poble, el dels bellatores o guerrers que eren els defensors de la societat, i el dels laboratores o treballadors que, llaurant les terres, proveïen al sosteniment de tots Aquesta tripartició creava, per voluntat divina, una estructura jerarquitzada que es justificava per la funció a què estaven destinats els seus respectius membres i en la qual eren especialistes l’oració, la guerra i el treball de…
Rerefons social de l’artista medieval
Com eren els artistes medievals Com pensaven Per què i per a qui feien obres artístiques Probablement mai no s’obtindran unes respostes exactes a les preguntes anteriors, però sí que hom s’hi pot acostar escoltant els mateixos artistes medievals Què diuen, per exemple, segons els documents conservats Escoltem-los El 1472, Joan Reixac, conegut pintor d’origen català documentat entre els anys 1431-84, contractava a València un retaule per a l’església de Sant Antoni Les seves formulacions no diferien gaire del que s’acostumava a fer en tants altres contractes medievals qüestions sobre tècnica,…
L’època d’expansió
L’ocupació definitiva del Camp de Tarragona, iniciada a la primera meitat del segle XII, va preparar les conquestes de les terres musulmanes de ponent Després d’una època de relatiu estancament en l’avançament de les fronteres cristianes des de mitjan segle XI, la conquesta dels emirats de Lleida i Tortosa entre el 1148 i el 1153 suposà l’extensió dels dominis dels comtes catalans fins a l’Ebre Com a resultat de les aspiracions expansionistes d’una societat aparentment més preparada per a “una mobilització eficaç de les capacitats guerreres agressives” PGuichard, naixia aleshores el que…