Resultats de la cerca

Sessió parlamentària al Parlament de Catalunya, Barcelona, 2007 Parlament de Catalunya La política catalana ha viscut, al canvi de segle, un terratrèmol l’abast del qual, tot i que és difícil de predir, pot comportar una nova cultura de govern, fonamentada més en el pacte entre partits i els governs de coalició que no pas en el presidencialisme centrat en un fort lideratge personal El «pujolisme» va tenir l’hegemonia de la política catalana des de l’accés de Jordi Pujol i Soley a la presidència de la Generalitat el 1980 i, especialment, entre el 1984 i el 1995, amb tres legislatures…

Institut d’Estudis Catalans, Barcelona, 1911 Coll part / RB Un dels processos que acompanyà indefectiblement la centralització del poder en els estats moderns de l’Europa occidental va ser la voluntat de fixar els idiomes oficials Un exemple d’això és el que proporcionaren Richelieu i el gramàtic Claude de Vaugelas a la França de la primera meitat del segle XVII A la primeria, aquests processos només van afectar petites minories La seva generalització i extensió social va ser lenta i, en molts llocs, encara era un problema candent en ple segle XIX En tots els casos es va consolidar enmig de…

Sovint els xocs d’interessos imprimeixen un canvi en les trames de relacions que fan una societat En aquest capítol es vol remarcar la normalitat d’aquest fenomen als Països Catalans Al primer apartat es definirà què és un conflicte, als tres següents, es proposaran algunes interpretacions dels conflictes territorials, laborals i quotidians de la darrera dècada, i a l’últim, s’apuntaran unes conclusions generals Tal com s’ha fet notar en altres capítols d’aquest llibre, la mateixa expressió Països Catalans és motiu de conflicte per molts dels seus angles geogràfics i polítics Tot i que en…

La recuperació de les institucions democràtiques i de l’autogovern de la Generalitat de Catalunya després dels quaranta anys de franquisme comportà finalment l’equiparació del sistema polític espanyol al conjunt de les democràcies occidentals S’assolia, així, l’objectiu principal de les organitzacions de la resistència antifranquista Un objectiu que sintetitzava moltes de les esperances de futur encaminades a la construcció d’una societat i d’un sistema polític que fossin alhora més justos, moderns i equiparables als de les democràcies europees Tanmateix, la manca d’una cultura democràtica…

La Guàrdia Civil garantint el triomf del candidat oficial a la Seu d’Urgell, “La Campana de Gràcia”, Barcelona, 31-5-1885 BC La desnaturalització dels processos electorals, incloent-hi la intervenció governamental per garantir-se’n un resultat favorable, va ser un fenomen consubstancial als règims liberal-oligàrquics europeus A l’espanyol, l’ús d’eixes tècniques d’adulteració es remunta als inicis mateixos de l’Estat liberal El règim de la Restauració no feu més que sistematitzar eixes pràctiques i intentar dotar-les d’una coordinació més o menys centralitzada a fi d’assegurar l’alternança…

Cartell de Cesc, 1976 ANC-Fons Vilarrúbia El començament del procés de normalització lingüística als Països Catalans s’emmarcà en un context més general d’oposició al règim franquista i de recuperació cultural, cívica i política De fet, la reivindicació lingüística era el factor més emblemàtic i cohesionador d’aquella oposició La construcció d’una llengua nacional era el programa mínim compartit, a més, per tots els sectors socials partidaris del canvi de règim L’exigència de l’oficialitat del català i de l’extensió social del seu ús representaven, d’una banda, la legitimació històrica de l’…

La Pesta Blava , V Bello, Edicions 3 i 4, València, 1988 MG El cas valencià és el paradigma mateix segons el qual les elits culturals constitueixen un grup generador d’interpretacions de la realitat social i de perspectives de canvi El mestratge iniciàtic de Joan Fuster durant les dècades anteriors i de les generacions universitàries del franquisme tardà en són l’expressió més diàfana En efecte, l’avançada solitària i apassionada de Joan Fuster, d’una banda, i, de l’altra, l’anomenat grup dels jesuïtes, entre els quals destaquen Rafael-Lluís Ninyoles i Monllor, Lluís-Vicent Aracil i Boned,…

Gitanos, Comedia Aurelia , JTimoneda, València, 1564, coll part MG El document més antic conservat que fa referència a la presència de gitanos als Països Catalans data de l’any 1415 Es tracta d’un permís de pas guiatge concedit a Perpinyà pel futur Alfons IV de Catalunya, el Magnànim, a benefici d’un tal Tomàs de Sabba, que es dirigia com a pelegrí cap a Santiago de Compostella Anys després, a Barcelona, el 1447, el rei atorgà diversos salconduits als caps d’una nombrosa caravana procedent d’Europa Els titulars d’aquests es deien don Tomàs, don Martí, don Andreu i don Pere, i tots ells es…

Cartell d’una campanya de l’entitat Mans Unides a favor de la justícia i la solidaritat, 1997 Image Quan des de la sociologia es fa una proposta per a analitzar un espai de la realitat collectiva, no es fa mai en el terreny dels principis inamovibles, sinó en el de les coses objectives sotmeses imperiosament a l’atzar de les variacions dinàmiques condicionades no solament per l’espai geogràfic, sinó també pel temps, que imposa la quotidianitat d’una determinada època o circumstància històrica La generalització i la rellevància són els pilars sobre els quals s’edifiquen els postulats de la…

A partir del novembre del 1932 s’obrí a Catalunya una etapa en la qual els governs de la Generalitat s’esforçaren a fer realitat les atribucions definides per l’Estatut L’avenç autonòmic, però, no fou senzill ni ràpid, perquè el traspàs dels serveis fou lent i molt aviat se’n detectaren els límits, tant competencials com financers, que dificultaven l’assoliment d’una autonomia plena A més, algunes de les principals mesures de caràcter reformador, com ara la Llei de Contractes de Conreu, trobà l’oposició de les forces més conservadores catalanes i espanyoles i fou un dels elements fonamentals…