Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
El llibre de text. Els manuals escolars
Al final del segle XIX els reformadors començaren a qüestionar l’escola tradicional, entre altres coses, la problemàtica plantejada pel programa i l’examen, i també pel llibre de text és possible que la reforma de l’ensenyament que s’estava discutint al Parlament espanyol, i que va quedar en lletra morta, tingués quelcom a veure amb aquest interès Quant al programa, totalment inadmissible en l’ensenyament primari, les seves crítiques anaven principalment encaminades a la concepció generalitzada de dirigir l’educació a l’alumne mitjà, un tipus que, al seu entendre, no existia en el món real…
Què és l’atur? Com es mesura?
Manifestació contra l’atur, sd FCG-AHCONC La teoria econòmica considera que hi ha un mercat de treball on es troben l’oferta i la demanda L’oferta és formada pel conjunt de persones que ofereixen els seus serveis laborals —la seva capacitat per fer coses— en canvi d’una remuneració, i la demanda de treball és el volum de treball efectivament contractat per part de les empreses i utilitzat en els processos productius L’atur es defineix com la diferència entre oferta i demanda en el mercat de treball i, per tant, és la diferència entre les persones que s’ofereixen per a treballar població…
Esclat i consolidació del cinema documental
D Trueba, Josep M Domènech, Lucrecia, L Olmedes i C Bosch, l’equip responsable de Balseros , sd Bausan Films-TVC-Album L’emergència del cinema documental a Catalunya es fa visible amb l’estrena successiva de dos films fundacionals, Mones com la Becky 1999, de Joaquim Jordà i Català, i En construcción 2001, de José Luis Guerín Dues pellícules que van obrir els ulls i les ments creatives, que permeteren a molts altres directors imaginar diferents maneres de concebre un projecte fílmic i que van explorar unes fronteres de la realitat que coincidiren en el temps amb altres obres internacionals…
El fenomen sectari: refugi o causa de marginació
Alguns dels afectats durant el judici del cas de la secta dels Nens de Déu, Barcelona, 14-6-1993 R Solà / AVUI No hi ha consens social, ni tan sols entre els experts, entorn de la bondat o malvolença de la tasca que duen a terme els grups sectaris Anant més lluny, podem dir que el consens es fa difícil a l’hora de determinar què cal considerar com a secta, quins grups o associacions mereixen aquesta denominació i fíns a quin punt una determinada coacció o pressió exercida sobre les persones cal considerar-la amb els paràmetres del sectarisme I, per a acabar-ho d’adobar, hi ha pressions…
Poder i ideologia a través de les manifestacions iconogràfiques
Endinsar-se en l’estudi de la societat ibèrica no és una tasca fàcil No hi ha documentacions de l’època que descriguin amb detall certs aspectes com les creences, les institucions i les relacions socials, i les que existeixen són de segona o tercera mà, obra de grecs i romans que viatjaren per la Península Sovint, a més, aquestes darreres notícies, o bé es converteixen simplement en una allau d’informacions o curiositats no sempre verídiques o bé únicament lloen els mèrits dels compatriotes de l’escriptor D’altra banda, els testimonis directes, com les restes materials, necessiten una…
La metàfora del Liceu
Acte protocolari de collocació de la primera pedra per a la reconstrucció del Gran Teatre del Liceu, Barcelona, 15-9-1995 Prisma És difícil de trobar a Catalunya un edifici que concentri més metàfora social que el Liceu de Barcelona per qüestions generals, però també per altres d’específiques circumscrites al vintenni 1980-2000 Que un teatre, en la seva estructura física i en els seus continguts, és una de les formes —potser la més tancada i precisa— en què la societat que el construeix i programa es representa, és cosa coneguda El Liceu no podia ser cap excepció a aquesta norma Inaugurat el…
La paleocarpologia: el coneixement de l'agricultura
Diverses disciplines arqueològiques ajuden a conèixer l'agricultura antiga a partir de l'estudi de les eines emprades, dels sistemes de conreu, del tractament i l'emmagatzematge de les collites o dels vegetals aprofitats pels humans Fonamentalment, la paleocarpologia estudia els fruits i les llavors antigues que han arribat fins a l'actualitat En medis temperats com el dels Països Catalans aquesta mena de restes només s'han conservat en el cas d'haver estat en contacte directe o indirecte amb el foc carbonització, que les va fer immunes a l'acció microbiana En alguns casos, però, com a la…
El Quart Món entre nosaltres
Cartell d’una campanya de l’entitat Mans Unides a favor de la justícia i la solidaritat, 1997 Image Quan des de la sociologia es fa una proposta per a analitzar un espai de la realitat collectiva, no es fa mai en el terreny dels principis inamovibles, sinó en el de les coses objectives sotmeses imperiosament a l’atzar de les variacions dinàmiques condicionades no solament per l’espai geogràfic, sinó també pel temps, que imposa la quotidianitat d’una determinada època o circumstància històrica La generalització i la rellevància són els pilars sobre els quals s’edifiquen els postulats de la…
Les mutacions en el mercat del treball i el problema de l’atur
Les gairebé dues dècades posteriors al 1980 no constitueixen un període econòmic homogeni, de manera que les dades d’ocupació i atur no presenten una evolució estable Tant el comportament macroeconòmic com els resultats del mercat de treball aconsellen distingir-hi quatre fases la primera és un període de crisi econòmica i forta destrucció de llocs de treball que es va iniciar a la meitat dels anys setanta i finalitzà el 1985 la segona, de recuperació econòmica i creació d’ocupació a partir de l’adhesió a les Comunitats Europees el 1986 i fins el 1991 la…
L’estudi de la prehistòria i els temps antics
Vas dels guerrers, tossal de Sant Miquel, Llíria, ~segles III-II aC MPV / GC L’anàlisi sobre la prehistòria i els temps antics que segueix constitueix un repte considerable per les seves característiques i els objectius proposats, a mig camí entre l’ambició dels plantejaments i la consciència dels propis límits Entre les primeres, potser la més òbvia per a tothom és la d’abastar un període dilatadíssim —més d’un milió d’anys— i, el que és pitjor, desenvolupar la història de formacions sòcio-econòmiques que tenen poc o res a veure entre elles En efecte, es tracta de realitats socials tan…