Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
La Inversió Directa dels Països Catalans a l’estranger
Inversió directa dels Països Catalans a l’estranger 1995-2006 El Cinquè Manual de la Balança de Pagaments del Fons Monetari Internacional considera la Inversió Estrangera Directa IED com «la categoria d’inversió internacional que reflecteix l’objectiu d’una entitat resident en un país d’obtenir un interès durador en una entitat que resideix en un altre país L’interès durador implica l’existència d’una relació de llarg termini entre l’inversor i l’entitat receptora, amb un grau considerable d’influència en l’administració del receptor de la inversió És a dir, s’entén per inversió directa quan…
El tractat d’Anagni
El 1262, en casar-se l’infant Pere, fill de Jaume I, amb Constança de Sicília, neta de l’emperador Frederic II, la casa de Barcelona iniciava l’aventura més brillant i arriscada l’accés al tron sicilià i, per tant, a l’herència dels Hohenstaufen El matrimoni collocava els reis catalanoaragonesos en el vèrtex de la política italiana, pel fet que significava acabdillar el bàndol gibellí, partidari de l’hegemonia imperial sobre Itàlia, tot abandonant la tradicional militància en el bàndol güelf, més procliu a la influència papal Els dos darrers hereus de la corona siciliana, Manfred…
Avatars del cristianisme i l’esquerra
Els moviments cristians de base van significar per a molts intellectuals el primer pas cap a una presa de consciència que sovint els abocà cap a una militància d’esquerres Aquest itinerari guanyà força, sobretot, amb la decisiva convocatòria per Joan XXIII del concili II del Vaticà, 1962-65, d’on sortí molt malmesa la ideologia essencialment conservadora i antidemocràtica de l’església espanyola del moment Des de llavors fou possible identificar una altra mena de cristianisme no aliat al franquisme i fins i tot contundentment opositor L’escissió entre l’estructura oficial i les bases…
La integració ramadera
Durant els anys seixanta i, sobretot, els setanta, els ingressos procedents de l’engreix de bestiar en petites granges van tenir un paper decisiu per al sosteniment de les explotacions amb poca terra Sovint, aquesta activitat ramadera estava deslligada dels conreus ordinaris i, per tant, no era un complement de la producció vegetal Transport de xais per carretera, 1973 AEC / E Costa Hom es pot preguntar per què l’agroindústria no va erigir immensos complexos ramaders per a engreixar directament el bestiar utilitzant mà d’obra assalariada, en lloc de distribuir aquesta feina entre centenars de…
El monaquisme femení
Làpida funerària de Xixilona, filla de Guifré el Pelós, monja del petit monestir de Santa Maria del Camí, la Garriga, 945 CSMC-ECSA El procés d’institucionalització de la dedicació de les dones a la vida religiosa s’inicià als comtats catalans al final del segle IX i es produí contemporàniament i parallelament a la feudalització de les relacions socials, contribuint-hi amb la creació de dominis monàstics que s’erigiren com a centres de poder feudal Malgrat l’aparent similitud fenomenològica, el monaquisme femení fou conseqüència d’una història i d’unes necessitats socials distintes del…
L’Associació per la Cultura de Mallorca
L’Associació per la Cultura de Mallorca fou fundada l’1 d’abril de 1923 per un grup d’intellectuals de diverses tendències polítiques agrupats al voltant dels ideals del mallorquinisme Poc abans, el 20 de febrer de 1923, “Jaume Sastre prevere, Andreu Bordoy, Joan Capó, Guillem Colom de Sóller, Miquel Duran d’Inca, Llorenç Garcias d’Artà, Pere Oliver Domenge de Felanitx i Josep Claverol de Sant Jordi”, havien signat una Proclama en què afirmaven que “feia falta a Mallorca una entitat, que, allunyada de tota concupiscència política tal com avui es practica, s’establesca per aünar primer tots…
Els límits del descens de la mortalitat
Administració de la comunió a un malalt, Olesa de Bonesvalls, 1847 MAITP / AF/AHC-JC-RF Els resultats de la reconstrucció de l’evolució de la població d’Anglaterra i Galles han portat a relativitzar el paper de la mortalitat durant les primeres etapes de la transició demogràfica En aquests països, concretament, el descens de la mortalitat va tenir un paper secundari abans del 1850 el creixement de la població va ser afavorit per l’augment de la nupcialitat i la fecunditat A Catalunya no es coneix quina va ser la contribució exacta del descens de la mortalitat en el creixement demogràfic del…
Els condicionaments d’una població en expansió
Els resultats de la reconstrucció de la població d’Anglaterra des del començament dels registres parroquials fins al primer cens del 1871 han canviat la manera d’estudiar les poblacions europees d’antic règim Ara l’atenció se centra més en els possibles canvis pel que fa a la fecunditat, i sobretot a la nupcialitat, ja que, com ha mostrat el cas anglès, aquests podien ser el principal determinant del creixement de la població Els canvis a mitjà termini de la mortalitat, comparats amb els de la fecunditat, semblen ara menys importants del que en un principi s’havia cregut Fins i tot, la…
Davallada i transformació de les indústries tradicionals
Les realitats industrials anteriors a la industrialització no solament eren molt heterogènies en organització, productes i mercats, sinó també molt desiguals pel que fa a la capacitat de transformar-se La imprecisió del terme “tradicional” és, doncs, proporcional a l’extensió i complexitat de la situació que es vol analitzar Aquesta organització productiva no formava realitats estàtiques En una visió de llarga durada es poden constatar canvis substancials de localització i d’organització que tenen a veure amb el desenvolupament agrícola, amb les transformacions comercials o amb les…
Autogovern i administracions autonòmiques
No sembla un mal moment, ara que ens acostem a les dues dècades d’existència de les autonomies a Espanya, per preguntar-se fins a on s’han complert els objectius que van provocar la seva creació El que sembla evident és que les coses han canviat, i molt, en aquests més de disset anys Un primer balanç de govern autonòmic Previsió pressupostària de les administracions catalanes 1983-1995 L’any 1980, el 88% de la despesa pública era gestionat per l’administració de l’Estat i el 1 2% restant per les administracions locals Dels més d’un milió i mig d’empleats públics, només 350 000 ho eren dels…