Resultats de la cerca

Poblat ibèric de l'Oral, Sant Fulgenci, ~525-450 aC LA Situat a Sant Fulgenci, al Baix Segura, el poblat ibèric de l'Oral té poc més d'una hectàrea d'extensió, i és a 40 m d'altitud sobre el nivell del mar, en un dels últims contraforts de la serra del Molar, al sud de la província d'Alacant Domina una àmplia zona que a l'antiguitat estava ocupada pel mar, formant una entrada que es va convertir en albufera, la dessecació de la qual, al llarg del segle XVIII, fou l'origen d'alguns dels pobles actuals Encara avui les grans avingudes del riu Segura inunden periòdicament gran part d'aquesta…

El sector de la construcció i del PIB als Països Catalans 1996-2006 La construcció ha estat un autèntic revulsiu del creixement econòmic a l’inici del segle XXI De fet, no és possible entendre el creixement econòmic de la dècada 1996-2006 sense tenir en compte aquest sector que ha estat, conjuntament amb el sector exterior, un dels principals protagonistes El 2000, el sector de la construcció als Països Catalans es valorava en 13 861,3 milions d’euros i donava ocupació a 578 600 persones Els anys 1996-2006 van representar un cicle expansiu del sector de la construcció I no tan sols això…

Generalment, es considera el segle VI abans de Crist el moment en què diferents pobles de les terres que els antics anomenaven Ibèria —és a dir, el vessant mediterrani peninsular i part del sud de França— adquiriren les formes de vida constitutives de la cultura ibèrica Durant les últimes dècades, aquesta definició tòpica s'ha basat principalment en les anomenades ceràmiques ibèriques pintades, un dels escassos denominadors comuns en un territori tan ampli El seu origen al segle VI aC devia marcar la data inicial de la iberització Tanmateix, una cultura no es redueix únicament a un dels seus…

Les dictadures toleren amb dificultat l’organització dels ciutadans Cridades a ser règims polítics que es basen en un intens control social, reserven un paper essencial —al marge o confós amb les institucions— al partit únic En conseqüència, en règims inspirats en les doctrines feixistes, el paper del món associatiu modern és força reduït Durant el franquisme, als Països Catalans calia afegir a aquesta qüestió prèvia el fet que els referents cultural-nacionals autòctons s’havien sustentat gairebé sempre en estructures associatives independents i en bona part alternatives a l’estructura de l’…

La classe no s’hereta, s’adquireix, per bé que la classe a la qual pertany la família d’un individu quan neix és un factor molt important per al seu futur arrenglerament social en un determinat grup Les classes socials es diferencien dels estaments o de les castes perquè són obertes i mòbils, de manera que tant l’ascens en l’escala social el reclassament com el descens el desclassament són possibles i freqüents Per a definir una classe s’han de conèixer dues coses l’origen i el volum dels ingressos o les rendes que percep un individu o una família en les diferents etapes de la seva vida que…

Cal començar subratllant una evidència per a Catalunya, el País Valencià i les Illes, l’etapa d’autogovern limitat iniciada entre el 1980 i el 1983 constitueix l’experiència d’institucionalització política més sòlida i més llarga —a les terres balears i valencianes, l’única experiència— des del principi del segle XVIII, des dels decrets de Nova Planta Tanmateix, aquesta etapa no va arrencar als tres països en les mateixes condicions polítiques, socials ni ambientals Mentre que al Principat el procés constituent de l’autonomia 1977-79 s’havia desenvolupat en un clima de consens bàsic procedent…

Família camperola, EMarch, València, 1659 MSPV / FA Si s’hagués de creure els publicistes dels segles XVI i XVII, molts dels quals perpetuaven una tradició ben consagrada per la literatura humanista, l’agricultura dels Països Catalans als segles XVI i XVII hauria assolit un notable grau de desenvolupament Tant els valencians Rafael Martí de Viciana i Gaspar Escolano com els escriptors del Principat Francesc de Gilabert i d’Alentorn, Esteve de Corbera o Pere Gil i Estalella, dreçaren, amb major o menor intensitat, una imatge del seu país molt condicionada per les expectatives possibles en una…

En l’estudi de la població dels Països Catalans als segles XVI i XVII es planteja, com en el cas de bona part d’Europa, quines foren les possibilitats de recuperació de la crisi baixmedieval, quin fou el límit del creixement i quin caràcter tingué —d’estancament o de crisi— la darrera d’aquelles centúries Encara que els nivells d’informació dels quals es disposa per a cadascun dels territoris són diferents, la població del segle XVI difícilment va arribar al nombre d’habitants anterior a la crisi, i en conjunt, al segle XVII, no va tenir en cap cas una marcada tendència al descens com succeí…