Resultats de la cerca

Cinc de nou amb folre descarregat per la Colla Vella dels Xiquets de Valls durant la diada de Santa Úrsula, 27-10-1996 AVUI La majoria d’estudiosos coincideixen en el fet que el 25 d’octubre de 1981 és la data en què va començar la segona època d’or dels castells Aquell dia, en l’actuació corresponent a les festes de Santa Úrsula, la Colla Vella dels Xiquets de Valls va fer el primer castell de nou del segle XX, el quatre de nou amb folre, que també va descarregar Les construccions de nou pisos d’alçària eren el gran emblema de la mítica primera època daurada dels castells, enquadrada en el…

Manuals higienistes francesos, sd MLR / JG Durant el segle XIX es desenvolupà un corrent de pensament, encapçalat per metges, que s’anomenà higienisme Naixia de la voluntat de combatre la insalubritat de les ciutats industrials i es formulava com a ciència que pretenia estudiar les condicions i els factors ambientals que influïen negativament en la salut humana Aviat esdevingué un dels pilars centrals de la medicina A Catalunya, els higienistes més importants foren Pere Felip Monlau i Roca, Rafael Rodríguez Méndez, Joan Giné i Partagàs i Lluís Comenge i Ferrer, que es van ocupar…

Necròpoli del turó dels Dos Pins, Cabrera de Mar, 250-180 aC RM En els darrers anys els estudis del món funerari han pres un nou gir amb la popularització del que s'anomena arqueologia funerària o arqueologia de la mort Es tracta d'una disciplina que intenta aproximar-se a la definició social d'aquells qui practiquen uns determinats usos funeraris partint de la idea que aquests responen a la qualitat social del difunt i el fan accedir, en paraules de Vernant, a una nova condició d'existència social, a un estat positiu estable l'estatut de la mort, que l'inscriu en el centre de la vida comuna…

Rajoles d’eines d’oficis, València, segle XV MNCAS-GM / GC A les ciutats catalanes, les corporacions d’ofici naixeren amb el creixement econòmic del segle XII i es desenvoluparen durant els segles XIII i XIV amb la concentració i la diversificació de les activitats artesanals en l’àmbit urbà El corporativisme artesanal utilitzà el moviment associatiu parallel de les confraries i almoines de caràcter assistencial i religiós, però no s’hi identificà mai del tot Les estructures corporatives prosperaren, sobretot, pel suport i el consentiment que li prestaren els poders públics i per la…

Exposició del Llibre Català, Madrid, “D’Ací i d’Allà”, gener del 1928 AC / GS Com que la Dictadura es va imposar, segons declaracions de Primo de Rivera, per acabar amb el descrèdit i la corrupció política generalitzada i amb la llavor separatista que es manifestava cada dia amb més força a Catalunya, la conseqüència immediata va ser la proscripció i prohibició dels vells polítics i el desmantellament de les institucions, associacions, partits i grups d’àmbit estatal i també, i encara més, dels específicament catalans Impedida, per tant, tota activitat política pública de fet es va aconseguir…

Passeig del Born, Palma de Mallorca, sd Coll A Muntaner / JG Després de l’enderrocament de les muralles i de l’aprovació del Pla d’Eixample de Barcelona l’any 1859, es publicà, el 1861, la Ley de Ensanche de las Ciudades, on es deixava clara la participació pública en el procés per tal d’ordenar i d’impulsar la nova urbanització, els edificis de la qual quedarien en mans del capital privat Aquest, davant d’operacions d’important envergadura, s’estructurava en un sector immobiliari que es nodria de vegades del capital repatriat dels indians Les ciutats dels Països Catalans, fossin capitals…

A l’entorn de l’any mil, Catalunya conegué una remarcable expansió cultural i artística Els monestirs pirinencs esdevingueren llocs destacats d’Occident en la recerca intellectual Contenien preciosos manuscrits i dispensaven una ensenyança apreciada pertot arreu Foren nombrosos els clergues de tot Europa que hi anaren amb afany d’aprendre Arquitectes arribats de Llombardia obriren els primers tallers de l’art romànic Tant nobles com pagesos i ciutadans subvencionaven la construcció de llocs de culte que acollien una població cada cop més nombrosa Les manifestacions eclesiàstiques de la vida…

Nogensmenys, el pactisme no havia guanyat la partida Havia fet escac, però no escac i mat, i la nova monarquia dels Trastàmara, després d’adonar-se en quin terreny jugava, intentà aferrissadament escapolir-se de la desfeta, ja en els darrers temps de Ferran d’Antequera Aquest, a les Corts de Montblanc del 1413-14, no acceptà noves peticions que enfortien més encara la Generalitat Per la seva banda, Alfons el Magnànim, tan aviat com detectà el conflicte pactista —a les primeres Corts de Barcelona el 1416 se li va demanar, encara sense èxit, la creació d’un cos de mantenidors de les lleis de la…

El context Immigrants fent feines agrícoles, Peralada, sd R Townsend-Index Els Països Catalans, una de les destinacions preferents de les migracions interiors durant les darreres dècades del franquisme, han esdevingut un pol d’atracció de les migracions internacionals en els darrers anys, sobretot des del final de la dècada del 1990 No és un fenomen nou, ja que la història dels Països Catalans és inseparable de la metàfora del gresol, de la barreja de poblacions diverses en el transcurs dels segles Així mateix, cal tenir ben present que el fenomen migratori, tal com recorda la demògrafa Anna…

El procés d’organització de les societats urbanes va trobar un reflex fidel en el dens i sinuós procediment de configuració institucional que van protagonitzar els municipis medievals Des dels orígens, les comunitats urbanes van procurar obtenir sempre major autonomia jurisdiccional i la màxima representativitat estamental, tot i la diversitat de la geografia política catalana, balear o valenciana La inacabable successió de reformes sòcio-institucionals que tingué lloc entre els segles XIII i XV afectà els enclavaments de població més destacats i tingué per objecte consolidar una estructura…