Resultats de la cerca

La Llei de premsa del 1966 posà fi a una situació que s’arrossegava des de la Guerra Civil Per llei del 1938, obra de Serrano Suñer i el seu entorn, es regularitzà una premsa sotmesa a l’estat d’excepció des del juliol del 1936, però sense modificar-ne la situació real Si en el període 1936-38 el control de la premsa havia estat militar i d’excepció, d’aleshores ençà el control corresponia a l’administració, i l’estat d’excepció s’elevà a la categoria de norma per aconseguir una premsa fidel i permanentment mobilitzada per a la propaganda del règim El ministre d’Informació i Turisme, Manuel…

Acte de la inauguració de la làpida dels “caídos” a l’IACSI, Barcelona, 5-12-1941 AF/AHC Al tombant del segle XIX i, de manera especial, al llarg del primer terç del XX, es desenvolupà a Espanya, com arreu d’Europa, l’embranzida d’un nou moviment pagès Al camp català i al valencià aquest moviment tingué un caràcter plural, i hi van conviure fins a la fi de la Guerra Civil tres tradicions Una d’aquestes era la impulsada pels grans propietaris i les cambres agràries, representades per l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre IACSI i la seva filial de cooperatives, la Federació Agrícola…

FAragó, sd CEDACC / JLV Francesc Aragó tingué un gran renom mentre vivia Les seves activitats com a intellectual i com a polític en feren una personalitat de primer pla del seu segle La visió actual de la seva obra, 150 anys després de la seva mort, és més crítica que la dels seus contemporanis Francesc Aragó nasqué el 26 de febrer de 1786 a Estagell, un poble català a la vora del Llenguadoc, dins la província del Rosselló, que havia restat annexada a França des del 1659 Uns quants anys més tard, el seu pare, adepte a la causa dels reformistes, formà part d’un petit grup de “patriotes” que…

Marquès de Campo, “La Ilustración Española y Americana”, Madrid, 1880 BC Josep Campo i Pérez representà l’ascens d’una classe dominant que arrelà al tombant del procés revolucionari burgès espanyol Capdavanter de la burgesia valenciana, tal com fou batejat, cal afegir-hi que també fou ariet del moderantisme polític Nascut a València el 1814, era el fill d’uns immigrants aragonesos que feren fortuna amb la venda de salses i la importació de productes ultramarins Va rebre educació mercantil i viatjà per França per tal d’adquirir experiència A la tornada, esposà Rosalia Rey i s’inicià en el món…

Asalto al Cuartel de la Montaña , de l’Equip Realitat, 1975 PMV / GS L’evolució social i econòmica del franquisme al País Valencià va comportar al llarg dels anys seixanta una progressiva obertura motivada per la industrialització i pel creixement del turisme, factors que van intensificar la ruptura de l’aïllament anterior i alhora van palesar l’anacronisme del règim Les diverses agrupacions polítiques incipients —primer, als anys seixanta, UDPV 1963, PSV 1964-70 i PCE reorganitzat arran del 1966, i després, ja als setanta, PSAN 1969, Germania Socialista 1970 i PSPV 1974— es van caracteritzar…

Al segle XVIII va prendre carta de naturalesa el divorci entre la llengua catalana, ben viva entre les classes populars als Països Catalans, i l’alta cultura La renúncia dels homes de lletres fou evident Antoni de Capmany qualificava el català com “un idioma antiguo provincial, muerto hoy para la república de las letras y desconocido del resto de Europa” , malgrat que també havia escrit que considerava els catalans, “reunidos en pueblo, en una comunidad nacional” Josep Finestres i Jaume Caresmar empraven el castellà en les seves publicacions, encara que entre ells es cartejaven en català,…

Al llarg de la història contemporània de Catalunya, i al marge de les guerres civils, no hi ha hagut unes tensions socials expressades tan violentament com les que es van produir en l’etapa anterior a la Dictadura de Primo de Rivera, bàsicament entre el 1917 i el 1923 No es tracta només del nombre absolut d’atemptats i de morts —també important—, sinó del degoteig constant d’agressions al carrer com a fenomen característic de la vida quotidiana De fet, entre gener i setembre del 1923 es comptabilitzaren, només a la capital catalana, 728 atemptats i 200 atracaments a mà armada La Dictadura de…

Examinades les característiques essencials del sistema antic, serà bo de confrontar-les amb les del feudal així, alhora que es defineix aquest sistema, s’intentarà desvetllar els mecanismes que van conduir de l’un a l’altre En el sistema antic predomina, com hem vist, l’impost, que és una fórmula pública de drenatge d’excedents dels homes lliures no exempts cap a una classe dirigent que controla l’aparell de l’Estat L’impost és, per naturalesa, una càrrega homogènia o equiparable una mateixa base impositiva per als integrants del collectiu al qual s’aplica En el sistema feudal, en canvi,…

Portada del Butlletí “Exèrcit del Poble” en el primer aniversari de la Guerra, Barcelona, 19-7-1937 Coll R Surroca La República va veure’s obligada a sostenir una guerra sense disposar d’un veritable exèrcit El primer intent de constituir-lo fou un decret de Largo Caballero de 30 de setembre de 1936, que creà l’Exèrcit Popular, estructurat en brigades mixtes, batallons i companyies La militarització de les columnes de milicians fou costosa i llarga Als Països Catalans va resultar diversificada Fou senzilla a Menorca, on les forces militars havien mantingut la seva estructura malgrat l’…

L’època de l’expansió catalana baixmedieval per terres peninsulars i per la Mediterrània se centrà al segle XIII, tot i que es prolongà fins al segle següent més exactament, abraçà des de la fi de la minoritat de Jaume I 1225 fins a l’inici del regnat de Pere el Cerimoniós, el qual aconseguí la reincorporació del Regne de Mallorca a la corona catalano-aragonesa 1344 Catalunya inicià l’etapa expansiva en el moment de l’afirmació de la pròpia identitat nacional i de la presa de consciència de la seva força, quan ja s’havia refermat el poder monàrquic Es coneixen els esdeveniments per l’…