Resultats de la cerca
Es mostren 45 resultats
El “casino dels senyors”
Gran Casino, dit el “casino dels senyors”, Terrassa, L Muncunill, 1923 La installació del vapor com a energia de producció industrial l’any 1833 va ser l’inici de la transformació en profunditat de l’estructura productiva de Terrassa Una classe social de procedència agrària va utilitzar l’acumulació de capital per a organitzar i gestionar el procés d’industrialització de la ciutat La mentalitat d’aquesta nova classe dirigent urbana va mantenir molts dels seus trets, i l’endogàmia en el control de les fàbriques i en els càrrecs institucionals fou el sistema de govern de l’aparell productiu La…
La profecia política: “ratpenats” i “encoberts”
El ratpenat humilia els infidels, MAOrtí, València, 1640 BC La profusió de la literatura profètica i escatològica fou una de les característiques de l’Europa occidental durant la baixa edat mitjana i l’edat moderna Els temes escatològics podien ser utilitzats amb orientacions diferents i podien servir com a arma eficaç de propaganda Els reis podien manipular les profecies per tal de donar un prestigi sobrenatural a la seva gestió, amb vista a possibles faccions dins la corona, al papa —de qui volien limitar les exigències polítiques i financeres—, o a d’altres sobirans per a legitimar l’…
La crisi d’un patrimoni nobiliari valencià
Arbre genealògic dels marquesos d’Almodóvar, sd ADV / MG AI començament del segle XIX, el patrimoni de la duquessa d’Almodóvar al País Valencià era format per diversos títols nobiliaris, privilegis i rendes Na Josepa Dominga Català de Valeriola i Lujan, anomenada també na Gilaberta Carròs de Centelles, era la darrera descendent d’un vell llinatge feudal que provenia de la família dels Català, senyors de la vila de Cervera Els Català havien acompanyat el rei Jaume I en la conquesta de València i des d’aleshores sempre tingueren legítims successors a les diferents baronies que…
Carrasclet i l’aixecament guerriller del 1719
La insurrecció de 1719 i la zona de Carrasclets El lent però implacable procés de normalització del règim borbònic a València, Catalunya i Mallorca, forjat en un clima d’intimidació ciutadana, de violència política i d’ocupació militar sense precedents, es veié radicalment alterat a partir de l’any 1718 per la peculiar conjuntura internacional de l’època L’agosarada política promoguda pel cardenal Julio Alberoni, primer ministre de la monarquia, coneguda com “l’irredemptisme mediterrani”, ocasionà el trencament de l’aliança entre les corones borbòniques d’Espanya i França La ruptura fou…
Comptes fiscals
“Aquest és l’inventari de tota l’honor i de totes les rendes i dels usatges que el comte de Barcelona té a Caldes de Montbui i als seus termes 25 masos i 4 bordes que satisfan un cens de 65 trossos de carn i un quart i mig A més, el comte té dos altres masos, dels quals l’escrivà Ponç en posseeix un i Santa Maria l’altre D’aquesta honor obté dos parells de capons i tres gallines Quan reclama la host, obté un morabatí de cada mas, llevat de tres També en percep el delme D’altra banda, té una farga en domini a Caldes A part d’això rep dues parts dels plets d’aquest honor Finalment, obté els…
Memorialistes i populars
Sucessos por días de la guerra de Rossellon, por Vicente de San Raymundo , 1639-40 AF/AHC - RMr Un dels llegats culturals que més crida l’atenció dels Països Catalans moderns és l’ampli cos d’escrits autobiogràfics o semiautobiogràfics dels seus habitants Dietaris, llibres de comptes, memòries, cròniques, llibres de família, tots aquests escrits s’han pogut trobar amb gran abundància De fet, les úniques formes d’escrits personals que es conrearen amb gran assiduïtat arreu de la Península Ibèrica van ser les autobiografies espirituals i la ficció autobiogràfica especialment les novelles de…
El wagnerisme
El Gran Teatre del Liceu de Barcelona, F d’ASoler, 1845, JO Mestres i M Garriga, 1845-47, i J Mirabent, 1861-62 ECSA / GC-P Els ambients musicals catalans a mitjan vuit-cents desconeixien qualsevol proposta operística que no fos el lleuger belcantisme arribat de mans de Gioacchino Rossini al final de la segona dècada del segle XIX, continuat per compositors com Ramon Carnicer 1789-1855 i Vicenç Cuyàs 1816-1939, i consumit per directors i públic en general Aquesta constant reiteració de les òperes italianes d’autors com Vincenzo Bellini, Gaetano Donizetti, Saverio Mercadante, Luigi Ricci i les…
El Centre Excursionista de Catalunya, entre el desig i la realitat
Membres del Centre Excursionista de Catalunya al cim d’Aneto, 26-7-1955 CEC L’evolució del Centre Excursionista de Catalunya CEC durant la postguerra ofereix una bona mostra dels elements entre els quals discorria la vida associativa catalana d’aquesta etapa D’una banda, nomenaments directius des de dalt, incorporació a estructures estatals de control però, de l’altra, la innegable tradició de l’entitat, la lenta però efectiva represa de les activitats, especialment en algunes seccions, es copsen fàcilment resseguint la trajectòria del centre en aquells anys En definitiva, el que es podria…
Gesta comitum Barcinonensium
Escenes bíbliques de la portalada del monestir de Santa Maria de Ripoll, sXII ECSA / MA “Els ancians expliquen que temps ha hi hagué un cavaller anomenat Guifré, originari del poble de Rià, situat al territori de Conflent, a les ribes de la Tet, prop del monestir de Sant Miquel de Cuixà Aquest cavaller que excellia en riqueses, armes i consells rebé el comtat de Barcelona de mans del rei dels francs per raó de la seva probitat Un dia va arribar-se a Narbona amb el seu fill Guifré, sobrenomenat el Pelós, per tal d’entrevistar-se amb els enviats del rei Durant una baralla, matà, amb la seva…
La revolta dels Angelets
La guerra de la sal i els camins del contraban a la Catalunya del Nord 1667-1669 Del 1663 al 1670 van tenir lloc, primer al Vallespir i després al Conflent, atacs armats contra els representants de la gabella de la sal impost sobre la sal instaurada als Comtats per Lluís XIV el 1661 Aquests fets anomenats revolta dels Angelets o guerra de la Sal han donat lloc a interpretacions quasi sempre apassionades per als uns, els angelets eren els herois d’un combat nacional per als altres els revoltats eren simples bandits És necessari distingir tres moviments en la revolta El primer produí la…