Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
La guerra de les ones
Al juliol del 1936 no era pas la primera vegada que molts catalans consideraren la ràdio com un giny que els feia d’oracle Ja els havia passat a l’octubre del 34 Llavors, però, féu sobretot funcions de substitut els ciutadans substituïren l’acció per una “vetlla ran de la ràdio” Anna Murià, esperant que el miracle de la victòria del president Companys els arribés per les ones hertzianes
i així aconseguir de passada que el gran disc-jockey Dencàs els deixés dormir d’una vegada La “sort”, però, no arribà el president es rendí per ràdio a l’exèrcit Al juliol del 1936 fou tota una altra cosa La…
Ocupació i resistència als nazis a la Catalunya del Nord
La resistència a la Catalunya del Nord El 12 de novembre de 1942, a les 10 del matí, tropes de la 7a Panzerdivision alemanya travessaren el pas de Salses En poc temps arribaren a Perpinyà i ocuparen la Ciutadella, les casernes, l’arsenal, correus, l’estació í l’aeròdrom de la Llavanera, on aterraren els Messerschmidt 109 i Focke-Wulf de la Luftwaffe Bompàs i Elna foren assetjades El 20 de novembre, el regiment 735 d’infanteria del grup DAX bloquejava la costa des de Cervera fins a Canet La frontera terrestre passà sota control de la duana alemanya, que aviat n’expulsà la francesa Hi foren…
Els mitjans de comunicació en la societat xarxa
El període històric comprès entre el 1997 i el 2007, convuls i ple de canvis i transformacions, conforma un lapse de temps breu, però extraordinàriament important per al món de la comunicació i la cultura en l’àmbit dels Països Catalans La manca de perspectiva històrica dificulta l’anàlisi de l’abast d’aquests canvis en una època marcada per la confusió Com assenyala Manuel Castells Oliván, el fet de viure en plena era digital no significa que hagin desaparegut les formes econòmiques i culturals pròpies del món industrial En realitat, el model industrial i el «model informacional» conviuen i…
Comunicació i cultura
El context Cartell de promoció de l’Associació de Publicacions Periòdiques en Català, 1997 Image El període històric comprès entre el 1980 i el 1997 es caracteritza per una acumulació exponencial de canvis en el camp de la comunicació i la cultura, que afectaren de manera àmplia i general totes les àrees de l’espai del català Els principals factors de canvi foren d’ordre tecnològic, econòmic i polític A partir del reconeixement constitucional de les llibertats bàsiques d’expressió i d’informació a l’Estat espanyol, i ja des de les primeres eleccions democràtiques després del franquisme, els…
El protagonisme dels mitjans de comunicació
Cartell del I Salón de la Imagen , Barcelona, octubre del 1963 AF/AHC Durant el període 1960-80, el fenomen més característic de l’evolució de la comunicació social als Països Catalans va ser la progressiva reconstrucció d’uns sistemes i d’uns mitjans que la dictadura havia anorreat En vint anys, la cultura catalana va transitar des de les tímides mostres de resistència que, cap al 1960, pretenien mostrar la mera voluntat de supervivència, fins a la possibilitat, al final dels setanta, en plena transició democràtica, de disposar de mecanismes institucionals amb importants competències…
Catalunya: temps de tripartits
Quan Pasqual Maragall i Mira arribà, el desembre del 2003, a la presidència de la Generalitat, ho va fer en un moment i en unes condicions molt diferents d’aquelles que una bona part de l’esquerra catalana havia previst o imaginat durant els llargs anys d’oposició als governs de Jordi Pujol i Soley El maragallisme —entès com l’antítesi del pujolisme, com un discurs entre hanseàtic i cosmopolita que girava l’esquena al rerepaís català, com una cultura postidentitària encapçalada pels Eugenio Trias, Pep Subirós, Félix de Azúa, etcètera—, aquell maragallisme, conegué la seva esplendor al final…
L’embranzida cultural
Canvis polítics i cultura Els canvis polítics de l’inici de la dècada dels trenta establien unes condicions favorables per al desenvolupament de la cultura catalana S’eliminaven les traves posades per la Dictadura i es possibilitava una represa de la institucionalització cultural afavorida pel Noucentisme i que el cop d’estat de Primo de Rivera havia aturat amb l’abolició de la Mancomunitat Si el Noucentisme havia maldat, sobretot, per crear una infraestructura cultural i uns models del que podríem anomenar “alta cultura”, les condicions creades a partir del cop d’estat del setembre del 1923…