Resultats de la cerca
Es mostren 56 resultats
1932 i 1979: comparació de dos estatuts
Portada del projecte d’Estatut d’Autonomia de Catalunya, 1979 Coll part / GS La qüestió de si l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 1979 representava o no un avenç respecte al del 1932 fou objecte de polèmica abans i després de la seva adopció De fet, la comparació en alguns casos era explícita, i es posava l’accent en el fet que certes matèries eren regulades de manera diversa a com ho havien estat en l’etapa republicana No és fàcil, realment, comparar tots dos estatuts En primer lloc, el marc constitucional de l’un i de l’altre són diferents mentre que l’autonomia fou una excepció durant…
Els Usatges de Barcelona
L’autor lliurant el llibre sobre els Usatges de Barcelona, Comentaris als Usatges de Barcelona , JMarquilles, 1448 MHCB És el text jurídic cabdal i més representatiu de la història del dret català per raó dels seus orígens i contingut, pel seu desenvolupament consuetudinari i jurisprudencial, i també pel fet que constitueix l’encapçalament del dret general català contingut en les Compilacions de les constitucions i altres drets de Catalunya 1413, 1496, 1588/89 i 1702 Aquest dret general modificà, com a dret novíssim i seguint l’ordre dispositiu del codi de Justinià, el dret comú vigent…
Les dones en la baixa edat mitjana
Grup de dones, retaule de Sant Joan Baptista , PGarcia de Benavarri, c1470 MNAC / JCal-JS © MNAC, Barcelona La marginació històrica de les dones a les societats patriarcals —com la catalana o les de la resta de l’Europa cristiana— és de caràcter estructural És a dir, resulta necessària per a la reproducció de la societat i, al mateix temps, travessa barreres i desigualtats de classe, tot i que no té el mateix caràcter ni la mateixa intensitat en totes les classes socials o èpoques històriques Indicadors significatius de la mesura de la marginació de les dones dins d’una formació social i…
La premsa al servei de la mobilització política
Diaris publicats a Barcelona 1924 El període 1900-14 és caracteritzat per la crisi de l’estructura periodística de la Restauració, i el del 1914 ençà, per la progressiva consolidació del periodisme de masses Aquesta transformació va tenir un reflex en l’increment net del total de periòdics publicats a l’Estat espanyol el seu nombre es va multiplicar per 5,2 entre el 1878 i el 1913 Com a conseqüència lògica, la relació periòdics/nombre d’habitants quedà profundament alterada un periòdic per cada 43 742 habitants el 1877, un per cada 10 000 el 1920 i, finalment, un per cada 9 080 el 1920 Des de…
La metàfora del Barça
Venda de productes del Barça, sd Prisma El Barça va arribar als anys de la transició política essent “més que un club” El celebrat i repetidíssim eslògan de Narcís de Carreras i Guileras, president durant els anys seixanta, va resumir amb no poc enginy literari dient-ho tot sense dir res la funció substitutòria del Barça d’aquells anys El Barça era una excusa, mig lúdica i mig èpica, per a la unió sentimental dels catalans que, durant la dictadura del general Franco, no disposaven de cap altra possibilitat d’expressió i expansió collectives En certa manera, la gent del Barça havia girat el…
Narcís Feliu de la Penya: negocis i projectes per a la represa de Catalunya
Armes de la família Feliu de la Penya, segle XVII ANC / GS Narcís Feliu de la Penya i Farell 16-1712 procedia d’una família originària de Mataró, i era fill de Narcís Feliu, mercader, ciutadà honrat i conseller quart de Barcelona Però el fill Narcís, com molts altres descendents de mercaders, no va seguir la professió del pare, sinó que es doctorà en lleis i formà part del grup de gaudints de privilegi militar, i com a tal, doncs, se’l pot considerar un personatge representatiu de la burgesia de professsions liberals paranobiliàries, tal com ha assenyalat Pere Molas La seva…
Qui podia votar
Qualsevol règim o sistema polític estableix unes determinades fórmules de representació popular que, en permetre més o menys la participació directa dels ciutadans, es poden considerar més properes al concepte de sobirania popular que, com a principi, caracteritza els sistemes democràtics, els formalment més representatius Els règims liberals de la primera meitat del segle XIX se situen en una etapa intermèdia entre els sistemes de representació indirecta de la societat de l’antic règim i les fórmules de sobirania popular que les democràcies parlamentàries desenvoluparen al llarg…
La dècada Sónar
Actuació del grup To Rococo, Festival Sónar 2005, Barcelona J Martín-EFE Que en l’àmbit musical es pugui prendre el nom d’un únic festival com a forma de qualificar tota una dècada, i que, alhora, aquesta període es perllongui ja tretze anys, són fets indicatius de l’impacte que el Festival de Música Avançada i Art Multimèdia ha tingut no solament en l’escena de la música electrònica sinó també en la vida cultural de Catalunya i, sobretot, en la seva projecció internacional En l’actualitat, el Sónar és una cita habitual per als seguidors de la música popular contemporània d’arreu del món, amb…
Andorra: l’evolució constitucional d’una societat tradicional
L’entrada d’Espanya a la Comunitat Econòmica Europea el 1986 representà un canvi decisiu per a la situació d’Andorra El Principat andorrà va deixar de ser un Estat tercer, que es beneficiava dels excedents comunitaris, i es va trobar enmig del territori comunitari, sense formar-ne part Les inevitables negociacions amb Brusselles per a garantir un futur econòmic a Andorra van portar les autoritats comunitàries a exigir condicions calia que Andorra adaptés les seves institucions al marc democràtic europeu Van ser sobretot els negociadors espanyols els qui van fer palesa aquesta exigència, atès…
Els regionalistes valencians durant el primer franquisme
En termes generals, la qüestió de la collaboració amb el règim del catolicisme polític valencià al llarg del decenni dels quaranta, protagonitzada en la dècada anterior quasi exclusivament per la Dreta Regional Valenciana DRV, queda palesa força clarament en l’evidència, no pas unívoca però sí majoritària, dels fets Tant per als “catòlics” valencians com per a la seua jerarquia i per a la major part del catolicisme polític espanyol, no actuar ni intervenir en tots els àmbits de la vida pública amb la finalitat d’aconseguir la màxima influència possible era, doctrinalment, una aberració total…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina