Resultats de la cerca
Es mostren 41 resultats
La febre groga del 1821 a Barcelona
Xilografia sobre la febre groga al romanç Dialogo entre Feliu y Jaumet abitans en Barcelona , 1821 BC / RM De mitjan juliol al final de novembre del 1821, Barcelona va ser assolada per la febre groga La paorosa epidèmia s’emportà unes sis mil persones les xifres que proporcionen les fonts de l’època són molt imprecises, una bona part de les quals pertanyien al barri de mar de Barcelona, la Barceloneta, el lloc per on entrà precisament el contagi No és pas el propòsit d’aquest text fer la història de l’esdeveniment, però sí de fer veure alguns dels mecanismes socials que la plaga posà en…
La raquítica política social franquista
Llits d’hospital a l’Europa occidental 1980 Al principi de segle, amb un cert retard respecte a la implantació del sistema protector de Bismarck l’any 1881, començaren a aparèixer a l’Estat espanyol diverses institucions i regulacions normatives que reconeixien diferents mecanismes de protecció social en el marc del que es pot anomenar un estat de benestar Concretament, l’any 1902 es creà l’Instituto Nacional de Previsión i s’inicià una activitat de foment i estímul de la previsió obrera i la constitució de les primeres assegurances socials laborals L’anàlisi de l’estat de benestar en el marc…
Govern i exèrcit a la Tarraconense
Els anys 26 i 25 aC, durant l'estada d'August a la ciutat, Tàrraco va actuar com a capital de tot el món romà, i fou seu d'ambaixades i lloc des d'on es despatxaven els afers quotidians de l'administració d'un nou imperi en fase de creació Mentrestant, al nord peninsular, set legions lluitaven en la guerra contra els asturs per aconseguir la submissió definitiva dels pobles de la cornisa cantàbrica August va tornar a Roma com a vencedor l'any 25 aC, i hi tancà per segona vegada les portes del temple de Janus per simbolitzar la fi de les guerres Tot i que la guerra astur va tornar a renéixer…
Les revoltes antifiscals del 1766 al País Valencià
En el marc d’una carestia general provocada per una conjuntura agrària desfavorable des de l’inici de la dècada dels seixanta, i a causa també del descontentament popular provocat per les reformes adoptades pel ministre de Carles III, el marquès de Squillace, el poble de Madrid es revoltà el 23 de març de 1766 El moviment superava clarament les reivindicacions per a la subsistència i projectava els seus objectius en el camp polític Al llarg del mes d’abril, una onada d’avalots recorregué la monarquia amb un comú denominador l’exigència de rebaixes dels preus dels aliments Alhora, aquest…
La moneda visigòtica
Tremis visigòtic amb la probable representació de l’emperador Justinià I, segle VI MHCB/AF/AHC-JC-RF Els experts en la matèria, com Miquel Crusafont i Sabater, que seguirem en aquestes ratlles, distingeixen tres etapes en la història de la moneda visigòtica La primera correspon a l’època en què els visigots es van establir a Aquitània i hi van fundar el regne de Tolosa Llavors van encunyar sòlids i trients 1/3 del sòlid d’or, a imitació de les peces romanes dels emperadors d’Occident Valentinià III, Majorià, Livi Sever i d’Orient Zenó, Basilisc, dels anys 425-491 Aquest numerari va circular…
Fiscalitat i política monetària
Durant els dos últims segles de la República Romana i tot el període imperial, el que després foren els Països Catalans van formar part de la província romana d'Hispània Citerior, més tard també anomenada Tarraconense El principi de la fiscalitat es va originar perquè Roma considerava que per dret de conquesta li pertanyien tots els territoris dominats, els quals s'integraven en l' ager publicas L'Estat procurava posar en rendiment els territoris incorporats, mitjançant l'arrendament, la venda o el seu retorn als antics propietaris, els quals els feien produir en règim de possesio En altres…
La metàfora del Liceu
Acte protocolari de collocació de la primera pedra per a la reconstrucció del Gran Teatre del Liceu, Barcelona, 15-9-1995 Prisma És difícil de trobar a Catalunya un edifici que concentri més metàfora social que el Liceu de Barcelona per qüestions generals, però també per altres d’específiques circumscrites al vintenni 1980-2000 Que un teatre, en la seva estructura física i en els seus continguts, és una de les formes —potser la més tancada i precisa— en què la societat que el construeix i programa es representa, és cosa coneguda El Liceu no podia ser cap excepció a aquesta norma Inaugurat el…
La transformació de les ciutats a Catalunya
Manresa, segles XVII-XVIII MCMa / RM A les poblacions de l’entorn o la corona barcelonina és fàcil detectar-hi els símptomes d’un creixement ràpid reformes i embelliments dels espais urbans, proliferació de nous edificis públics i, el que és més important, la creació o ampliació dels recintes emmurallats, i l’expansió o densificació del teixit habitat Els eixamples de les “cases de la vila” i la millora de les places de Vilanova 1578-85 i Manresa 1599 els nous convents de Manresa 1582, Vilafranca 1582 i 1624, Blanes 1583, Granollers 1584, Vic 1608, Mataró 1611, Igualada 1610-15,…
A èpoques noves, formes d’art noves
El lema de Jaume Brossa serveix per a illustrar l’actitud de canvi ideològic que, durant la dècada dels vuitanta, germinà a l’entorn del grup d’intellectuals i artistes que confluïen a la revista “L’Avenç” Pretenien la modernització en tots els seus aspectes, i aquest procés, en la seva heterogeneïtat de manifestacions, confluïa en el desig de regenerar el país Per això hom parla del Modernisme de forma àmplia, entès com a concepte temporal, d’una època La morfina , S Rusiñol, c 1894 MCF / RM La dècada dels noranta fou la dels anys de la renovació D’una banda, el paper veritablement innovador…
La Primera Germania
Les Germanies a Mallorca 1521-1522 “D’aquí avant no hi haurà reis, ne ducs, ne comtes, ne nobles, ne grans senyors, ans d’aquí avant a la fi del món regnarà per tot lo món la justícia popular, e tot lo món per consegüent serà partit en comunes, així com hui se regeix Florència, e Roma e Pisa e Sena e d’altres ciutats d’Italia e de l’Alemanya” Sembla difícil creure que aquestes paraules del Dotze del Crestià de Francesc Eiximenis pertanyin a la mateixa mà que el Regiment de la cosa pública , la darrera obra, panegíric de l’estabilitat d’un govern valencià personalitzat en uns jurats i tot un…