Resultats de la cerca

Eirick Labonne 1888-1942 va ser nomenat ambaixador de França a la República Espanyola el 8 d’octubre de 1937, en vigílies del trasllat del govern de València a Barcelona Substituïa Jean Herbette, que havia estat cridat feia algun temps En el seu primer informe al ministre d’Afers Estrangers Delbos, del 27 d’aquell mateix mes, Labonne explica l’entrevista amb el cap de govern, Juan Negrín, acompanyat del ministre d’Afers Estrangers, José Giral El van rebre calorosament, perquè —diu Labonne— “després de la caiguda del front cantàbric i la intensificació del bloqueig del Mediterrani, és evident…

El període que s’analitza aquí s’allargassa des de la darreria dels anys cinquanta i els primers dels seixanta fins als anys 1901-2 La data inicial és marcada per la inflexió definitiva del règim de la Unió Liberal en el territori espanyol la guerra d’Àfrica, iniciada el 1859 marca el darrer moment de simpatia compartida per Isabel II Per a la Catalunya del Nord el referent polític equiparable és el cop d’estat de Lluís Napoleó del 1851 En el camp cultural, el 1859 fou l’any de la reinstauració dels Jocs Florals el 1858 es va publicar la segona edició del Gaiter , el 1862 les dues de L’…

El cinema Cristina durant l’exhibició de Pandora y el holandés errante , C Pérez de Rozas, Barcelona, 8-2-1952, Coll part / GS L’expansió del cinema nord-americà és un dels fets més evidents que demostren la internacionalització dels referents culturals al llarg del segle XX En aquest procés, durant els anys quaranta i cinquanta es produïren dos fets notoris l’acceleració del paper del cinema com a referent ideologicopolític al servei de la conjuntura concreta, i l’increment del potencial del cinema nord-americà per sobre de les indústries cinematogràfiques d’altres països Aquestes…

Retrat d’A Hillgarth, sd Coll part / GS Alan Hugh Hillgarth Londres, 1899 — Ballinderry, Tipperary, 1978 és un personatge ben poc conegut, tot i que va tenir una importància extraordinària per a les relacions hispanobritàniques durant els anys de la Guerra Civil i de la immediata postguerra, primer com a cònsol de la Gran Bretanya a Mallorca i després com a agregat naval de l’ambaixada britànica a Madrid, càrrec que abandonà el 1943 per a esdevenir cap d’intelligència de la flota britànica a Àsia en plena Segona Guerra Mundial i, al cap d’un any, cap de la intelligència naval britànica a l’…

Peristil de la villa Fortunatus, Fraga, segles I-V RM La villa Fortunatus de Fraga Baix Cinca està situada a la riba esquerra del Cinca, a cinc quilòmetres de Fraga en direcció a Saidí La villa rep el nom de Fortunatus per la inscripció que apareix en un dels seus mosaics, en què el nom apareix partit per un crismó entre la segona i la tercera síllaba L'entorn de la villa ha canviat de manera radical des d'època romana La terrassa sobre la qual s'assenten les edificacions romanes apareix retallada pel riu, que ha arrossegat part de les construccions La villa estava situada sobre la terrassa…

Si durant la Renaixença cristallitzaven els símbols polítics d’identitat, també ho feien, en un procés molt semblant, els religiosos Els dos més rellevants foren Montserrat i sant Jordi Gravat commemoratiu del Millenari de la Mare de Déu de Montserrat, 1880 MFM / GS La muntanya, el monestir benedictí i la Moreneta han esdevingut un focus potent d’identitat, que ha convertit Montserrat en el santuari nacional per excellència Hom pot veure’n el procés Segons Anselm Albareda i Ramoneda, cal cercar els orígens del monestir en una ermita que existia a la muntanya des de temps molt antic, dedicada…

El cònsol C Bossi acompanyat dels generals E Barrera i S Martínez Anido i altres personatges als jardins de l’hotel Ritz, Barcelona, A Merletti, c1929 IEFC El consolat general italià a Barcelona tenia abans de la Guerra una gran importància, més que el de Madrid, tant per les relacions econòmiques com per les activitats culturals El 1936 era cònsol Cario Bossi, diplomàtic important que quan es va tancar el consolat va passar a Salamanca, on va actuar com a segon de l’ambaixador Pel desembre del 1937 enviava a Roma un informe sobre les activitats de l’oficina italiana de propaganda de…

Exposició del Llibre Català, Madrid, “D’Ací i d’Allà”, gener del 1928 AC / GS Com que la Dictadura es va imposar, segons declaracions de Primo de Rivera, per acabar amb el descrèdit i la corrupció política generalitzada i amb la llavor separatista que es manifestava cada dia amb més força a Catalunya, la conseqüència immediata va ser la proscripció i prohibició dels vells polítics i el desmantellament de les institucions, associacions, partits i grups d’àmbit estatal i també, i encara més, dels específicament catalans Impedida, per tant, tota activitat política pública de fet es va aconseguir…

Hissada de banderes a l’Albergue del Sindicato Español de Maestros, CPérez de Rozas, Mallorca, 1-9-1947 AF/AHC A la zona nacional , la Guerra Civil comportà la fi de les reformes educatives i l’inici d’una política tendent a desmuntar els canvis realitzats durant el quinquenni anterior No tan sols es va tornar a l’escola més tradicional, impregnada d’integrisme catòlic i espanyolisme exaltat, sinó que es va engegar un procés de depuració del magisteri que pretenia deixar fora de l’ensenyament tots aquells que d’una manera o una altra havien fet costat a la República i que, per tant, no…

El 1648 l’aliança de Catalunya amb França passava per dures proves L’exèrcit francès a Catalunya, abandonat i sense soldada a causa de la rebellió de la Fronda contra el primer ministre Giulio Mazzarino, provocava conflictes greus amb els pagesos Igualment, el lloctinent Charles de Schömberg pretenia controlar les bosses d’insaculacíó de Barcelona per expurgar sospitosos de desafectes a França Tot plegat va fer decidir la Generalitat i Barcelona d’enviar una ambaixada a la cort de París L’ambaixador Joan Baptista Montfar-Sorts i Cellers, doctor en dret i germà de l’historiador Dídac Montfar,…