Resultats de la cerca

Una de les paradoxes del Barroc català és el caràcter diguem-ne antieròtic de la major part de la poesia eròtica que amb tanta força va sorgir al segle XVII El fet contrasta amb l’ús despreocupadament festiu que es va fer de l’erotisme durant el Renaixement, i també amb l’ús maliciosament pervers que se’n va fer després El tema eròtic, tractat amb gran llibertat a l’edat mitjana, va anar experimentant, des de mitjan segle XVI, un procés de clandestinització que va arribar segurament a l’apogeu a la darreria del segle XIX A l’època del Barroc, però, aquesta consciència ja era prou forta per a…

La mitificació de les Germanies ha estat un fenomen tardà, del segle XIX, lligat al concepte de llibertat El mite, encarnat sobretot en alguns herois agermanats, és, per tant, essencialment revolucionari i, com a derivació, patriòtic, restringit geogràficament a Mallorca i al País Valencià És també el mite d’una derrota, fet no aliè al caràcter català —cal pensar en la guerra dels Segadors o en l’Onze de Setembre— La seva llarga gestació ha seguit, a més, una trajectòria sinuosa i, fins i tot, contradictòria, fet que li dona unes característiques força especials Les Germanies, revolta social…

El context És difícil negar la importància que les infraestructures de transport i de comunicació tenen en les societats modernes El segle XX ha estat un període d’extensió de les xarxes de transport pel territori i d’innovacions en els mitjans Tanmateix, si alguna cosa ha caracteritzat els darrers deu anys i específicament el tombar de segle als països de parla catalana ha estat precisament la vulgarització del debat sobre les infraestructures Vulgarització en el sentit d’extensió social del debat, de presència en els mitjans de comunicació, d’actualitat en els programes dels partits…

Rascador a l’esquerra i micropolit a la dreta LA-CSIC L’interès per l’estudi de les restes lítiques és molt antic Començà ja a la primera meitat del segle XIX amb els esforços per a aconseguir demostrar l’antiguitat d’aquesta mena de restes Més tard, els estudis es dirigiren a obtenir una classificació cronològica relativa dels diferents conjunts lítics, sense assolir, però, cap nivell explicatiu, encara que, més o menys implícitament, s’identificaren els diversos conjunts de peces aïllats amb diferents cultures i/o ètnies Ja a la segona meitat del segle XX, la possibilitat d’efectuar…

Sessió a la Universitat Catalana d’Estiu, Prada de Conflent, 1971 Coll part / GS El Grup Rossellonès d’Estudis Catalans GREC, creat el 1960, va entendre que a més de les manifestacions puntuals que realitzava havia de trobar un marc d’encontre, de treball i de reflexió d’uns dies cada any a l’estil de les jornades que organitzaven els occitans al final de l’estiu És així com van néixer a Perpinyà les jornades del setembre, amb cursos, conferències i algun espectacle D’entrada van ser obertes als amics del Principat Joaquim Maluquer, Francesc Vallverdú… i als amics llenguadocians Ju Roqueta,…

F Salvà i Campillo, JM Marquès, sd RAMB / GS Fill de Jeroni Salvà, metge de l’Hospital de la Santa Creu, i d’Eulàlia Campillo, Francesc Salvà va néixer al carrer Petritxol de Barcelona, l’any 1751 Feu els primers estudis al Collegi Tridentí Episcopal i, tot seguit, es traslladà a València on estudià medicina i on va fer seves les teories de l’insigne metge Andreu Piquer i Arrufat, que havia ocupat càtedra a la facultat de Medicina de València Es graduà a Osca el 1771 i, després, cursà el doctorat a Tolosa, doctorat que va revalidar també a la Universitat d’Osca De retorn a la ciutat comtal…

Taber Mons Barcinonensis , JRubió, 1927 SPADB La discussió sorgida arran de la proposta de Joan Rubió i Bellver per a la sistematització de la zona situada entorn de la catedral de Barcelona i delimitada per l’avinguda de la Catedral, el carrer del Bisbe, el carrer de Jaume I i la Via Laietana, és representativa de com es volia abordar la restauració dels edificis de valor històric Aquesta proposta va ser defensada pel mateix Rubió en el seu llibre Taber mons Barcinonensis Observaciones escritas después de la exposición pública de las “Visiones” del Táber en el Claustro de la Catedral ,…

Les cancelleries europees aplicaren aquesta denominació als debats i als acords que feien referència a Catalunya, entre el 1712 i el 1714, en les negociacions entre les potències que tenien com a objectiu posar fi a la guerra de Successió En virtut del pacte de Gènova 20 de juny de 1705, una representació catalana s’havia compromès amb la reina Anna d’Anglaterra a lluitar a favor de l’arxiduc Carles d’Àustria, la qual, en contrapartida, garantia la conservació de les constitucions i privilegis que gaudien els catalans sota els Àustria, fins i tot en el cas que Felip V guanyés la guerra…

Masia, P Català i Pic, sd APC La paraula pairalisme no surt al diccionari i quan es recorre als autors clàssics que han escrit sobre el tema no s’hi troben definicions històriques sinó ideològiques J Camps i Arboix el definia com “un cos coherent i uniforme” sorgit “de les entranyes de la terra i de l’esforç dels homes” És a dir, un conjunt de principis eterns i per damunt dels homes que havia regit la societat rural catalana des de temps immemorials almenys des del segle XIV El pairalisme és, per tant, una ideologia que pretén justificar unes pràctiques familiars, contractuals, jurídiques i…

Ex-libris de P Font de Rubinat, R Casals i Vernis, a 1898 Coll P Font de Rubinat, Reus / GS Els ex-libris s’introduïren a Catalunya a la darrera dècada del segle XIX de la mà dels dibuixants Alexandre de Riquer, barceloní inspirat en els pre-rafaelites anglesos, i Ramon Casals i Vernis, reusenc més fidel a la tradició autòctona de dibuix i redactor fundacional del diari catalanista “Lo Somatent” 1886 En coincidir-ne la difusió amb la creixent vertebrado del catalanisme literari i polític, ofereixen un bon retrat dels referents iconogràfics i de divisa dels primers catalanistes amb voluntat de…