Resultats de la cerca

Tots els autors que han tractat la ràtzia d’Almansor i la destrucció de Barcelona, durant els primers dies del mes de juliol del 985, coincideixen a reconèixer que els musulmans marxaren carregats d’un bon botí i seguits d’un munt de presoners L’autor anònim del Dikr Bilad al-Andalus precisa també, exagerant, que durant la seva expedició número 23, el ḥāğib Almansor capturà 70 000 persones, dones i infants inclosos Sense arribar a acceptar aquesta xifra, hom admet que la ràtzia acabà amb la captura de nombrosos presoners Un document de l’Arxiu de la Catedral de Barcelona diu que “morts o…

El Gran Teatre del Liceu de Barcelona, F d’ASoler, 1845, JO Mestres i M Garriga, 1845-47, i J Mirabent, 1861-62 ECSA / GC-P Els ambients musicals catalans a mitjan vuit-cents desconeixien qualsevol proposta operística que no fos el lleuger belcantisme arribat de mans de Gioacchino Rossini al final de la segona dècada del segle XIX, continuat per compositors com Ramon Carnicer 1789-1855 i Vicenç Cuyàs 1816-1939, i consumit per directors i públic en general Aquesta constant reiteració de les òperes italianes d’autors com Vincenzo Bellini, Gaetano Donizetti, Saverio Mercadante, Luigi Ricci i les…

Ramon de Penyafort escrivint les Decretals de Gregori IX, sepulcre de Rde Penyafort, segle XIV CB / RM Segons la tradició recollida en la seva biografia anònima, Ramon va dedicar-se de forma disciplinada a l’estudi des de la seva joventut, de manera que quan tenia uns vint anys ja estava tan format i instruït en les arts liberals, que les ensenyava gratuïtament a altres joves de Barcelona Hom creu que el seu aprenentatge del trivium i del quatrivium tingué lloc a l’escola catedralícia de Barcelona És probable que Ramon, per ampliar la seva formació, arribés a Bolonya el 1211 a fi de començar…

Llibre del consolat de mar , DCrespí, València, c1408-12 AHCV / GC “Item statuim e ordenam que en Valencia sien dos consols que sien elegits cascun any en la festa de Nadal de nostre senyor Iesu Christ per bons homens de mar e presentats davant nos o davant lo iusticia de València, los quals consols apres que seran elets e presentats encontinent sien tenguts iurar en poder del iusticia que be e feelment se haien a feeltat nostra en loffici del consolat E volem que aquells que seran elets sapien del art e us de mar e determenen los contractes e discenssions entrels homes de mar e mercaders que…

Dibuix de M Martí del 1947 a “Ariel”, núm 17, Barcelona, maig del 1948 Coll part / GS En la conjuntura del 1951, davant les pressions d’editors i d’agents culturals catalans, el franquisme considerà oportú donar a entendre que les coses podien canviar, fins al punt que aquells cregueren que la liberalització potser aniria més enllà d’on a la pràctica es va quedar, i així van plantejar novament la qüestió de la premsa en català Se sap que existia la iniciativa d’un diari o, si aquest no s’acceptava, d’un setmanari, i que estava relacionada amb Joan Estelrich i Artigues i amb Josep Janés i…

La majoria dels autors catalans dels segles XVI i XVII presentaven el Principat com un país que excellia en recursos naturals, produccions agrícoles i industrials, població, etc I era raríssim, encara que es tractés de descripcions tan breus com la de Dionís Jeroni de Jorba 1589, que deixessin d’esmentar la sal de Cardona, l’abundor i la bona qualitat de la qual servia per a exemplificar aquestes visions sovint massa falagueres Aquests autors remarcaven que el Principat gaudia d’una situació privilegiada pel que feia a la sal A més de Cardona, se’n produïa sobretot al territori de Tortosa i…

La vida pública d'una ciutat romana es concentrava al voltant d'una plaça central, el fòrum Aquest era, per excellència, el lloc de reunió de la població, a la vegada que feia la funció de mercat i seu de les assemblees, arxiu i tribunal de justícia de la comunitat, marc de les festes religioses i també dels certàmens i espectacles que les acompanyaven Cada any hi tenia lloc una votació democràtica per tal d'elegir els magistrats urbans duumvirs i edils, alternada cada cinc anys amb la solemne cerimònia del census el registre oficial de tota la població juntament amb la seva declaració de…

Alguns dels afectats durant el judici del cas de la secta dels Nens de Déu, Barcelona, 14-6-1993 R Solà / AVUI No hi ha consens social, ni tan sols entre els experts, entorn de la bondat o malvolença de la tasca que duen a terme els grups sectaris Anant més lluny, podem dir que el consens es fa difícil a l’hora de determinar què cal considerar com a secta, quins grups o associacions mereixen aquesta denominació i fíns a quin punt una determinada coacció o pressió exercida sobre les persones cal considerar-la amb els paràmetres del sectarisme I, per a acabar-ho d’adobar, hi ha pressions…

Les associacions obreres del sector tèxtil a la província de Barcelona 1840-1855 El grup sociològic que rep la denominació de classe obrera es configura a partir de l’aparició de quatre dinamismes socials i econòmics en primer lloc, la mecanització dels procés de la producció, estimulada per l’augment del consum i feta possible per l’acumulació de capital en segon lloc, el canvi en les relacions entre els agents de la producció, que perden el caràcter familiar i patriarcal propi dels petits tallers artesans i tendeixen a constituir-se en relacions distanciades entre grups d’interessos…

En els darrers segles medievals el cementiri solia envoltar l’església catedralícia, parroquial, monàstica o conventual, en un radi de dotze a trenta passes, senyalitzat amb creus o pedres, o envoltat d’una paret baixa amb la corresponent porta d’accés A l’entorn de l’església, s’hi solia construir un petit atri o pòrtic cobert que permetia celebrar judicis, reunions de confrares, assemblees municipals, realitzar tractes orals i redactar documents, al mateix temps que aixoplugava els feligresos Aquests solien tenir sagrers o espais funeraris familiars ben delimitats, en l’espai generalment…