Resultats de la cerca
Es mostren 43 resultats
La vil·la Fortunatus de Fraga
Peristil de la villa Fortunatus, Fraga, segles I-V RM La villa Fortunatus de Fraga Baix Cinca està situada a la riba esquerra del Cinca, a cinc quilòmetres de Fraga en direcció a Saidí La villa rep el nom de Fortunatus per la inscripció que apareix en un dels seus mosaics, en què el nom apareix partit per un crismó entre la segona i la tercera síllaba L'entorn de la villa ha canviat de manera radical des d'època romana La terrassa sobre la qual s'assenten les edificacions romanes apareix retallada pel riu, que ha arrossegat part de les…
La masia: habitatge, explotació i defensa
Mas torre La Villa, la Coma i la Pedra, Solsonès, segle XIII Els orígens de la masia com a unitat de sostracció pagament de rendes i d’explotació són, actualment, objecte de recerca i discussió Però el mas com a forma d’hàbitat dispers i habitacle de famílies pageses és, segurament, una estructura molt antiga que atreu poderosament l’atenció d’arqueòlegs i historiadors Durant el segle XIII i coincidint amb períodes d’inseguretats i canvis, s’observaren unes tendències constructives, inspirades en èpoques anteriors, de marcat caràcter defensiu Així, en diverses zones de Catalunya proliferaren…
Servi i mancipia
Gerret amb nansa, ciutadella de Roses, segle VI MASPG / RM Què eren Esclaus, responen sense dubtes PD King i Pierre Bonnassie Pagesos dependents o serfs, diuen Abilio Barbero i Marcelo Vigil L’explicació de J Durliat, des de l’òptica fiscalista, és més sofisticada mancipium era sinònim de pagès propietari o arrendatari, mentre que servus , quan s’aplicava a un domèstic, podia correspondre a un esclau, però quan s’aplicava a un conreador designava una categoria de pagesos jurídicament lliures però econòmicament obligats respecte d’un senyor o de l’Estat per exemple, a fer front a l’impost amb…
Alous i dominis
Durant els segles VIII, IX i X la societat catalana s’articulava en dos estrats bàsics la massa dels camperols minores, mediocres , d’una banda, i les elits laiques i eclesiàstiques potentes, primates, proceres , de l’altra Les relacions entre aquests dos estrats van estar sempre presidides per la tensió de preservar els principis de propietat i llibertat dels primers, i satisfer les aspiracions de poder i riquesa dels segons Una de les funcions més rellevants assignades al poder públic va ser convertir aquesta tensió en un equilibri L’alou pagès El terme alou alodium pagès designava…
Les topografies mèdiques
Malalt de tuberculosi, sd MAF / RM Les topografies mèdiques són estudis empírics de caràcter medico-geogràfic, referits a una zona concreta, que constitueixen veritables monografies locals, comarcals i fins i tot regionals, que tracten de les condicions de vida ecològiques i socioculturals de la població Aquest gènere s’inscriu dintre de la tradició intellectual de l’higienisme, que va constituir el paradigma dominant en la medicina europea des d’aproximadament mitjan segle XVIII fins al final del XIX L’higienisme es fonamentava en teories mediambientals i socials per a determinar l’etiologia…
El passat hispanovisigòtic
Moneda bizantina de l’emperador Honori, segles IV-V MMAE / GC Si en la ficció històrica hom se situa a la Catalunya carolíngia segles IX-X i mira enrere, el primer que veurà serà el passat hispanovisigòtic, un període d’uns dos-cents o dos-cents cinquanta anys durant els quals una part o la totalitat de la Península Ibèrica, més algunes terres ultrapirinenques bàsicament la Septimània, van ser governades per monarques gots Cronologia política Les restes del passat visigòtic Els gots eren un poble germànic procedent de l’est d’Europa que van envair, successivament, l’imperi Romà d’Orient i el…
El Culip IV i el comerç marítim a l'Empordà
Excavació del vaixell Culip IV, Cadaqués, 1984-88 CASC El 1984, durant els treballs de realització de la carta arqueològica submarina del cap de Creus, es van localitzar a cala Culip Cadaqués, Alt Empordà les restes d'un vaixell que s'havia enfonsat cap a l'any 75 dC, en època de l'emperador Vespasià Aquesta embarcació, que es va batejar amb el nom de Culip IV, no havia estat alterada per l'home gràcies al fet que, en enfonsar-se, el vaixell va quedar dipositat al fons marí sobre un prat de posidònia oceànica, una planta que, en créixer, va anar cobrint i protegint el jaciment arqueològic…
Organització i explotació del territori sota l'Imperi
La via de Roma a Gades al segle I dC a l'esquerra Les vies romanes al segle II dC a la dreta El principat d'Octavi August assenyalà, pel que fa al territori de la façana costanera de la província d'Hispània Citerior i a les Illes, l'inici d'una nova etapa històrica marcada per la consecució d'una romanització quasi acabada Aquestes terres havien passat de país conquerit i explotat a ser una part de l'Imperi, i les seves gents, provincials actius cada cop més integrats i amb preocupacions i interessos comuns En molts aspectes, els anys de govern d'Octavi cloïen una etapa que havia començat uns…
Creences populars i religió oficial. El culte a l'emperador
Retrat d'August procedent de Tàrraco, s I MFM / GS També pel que fa a l'àmbit religiós, com en tants d'altres aspectes capitals de la romanització, hi ha un abans i un després d'August Si hom s'atén a la documentació conservada, va ser a partir del regnat del primer emperador que es constatà la forta implantació de la religió romana a les ciutats, que, en la seva majoria, van estrenar status municipal en aquesta mateixa època Es tracta d'un fet coherent amb una política que tendia a convertir en dirigents municipals els aristòcrates locals que, ja amb noms llatins, practicaren des d'aquest…
Quin era el preu d’un home?
Pàgina d’un exemplar manuscrit de la Lex Visigothorum , segle VII BNM / Aisa Què calia pagar per a adquirir la propietat d’un instrumentum vocalem , és a dir, una eina parlant com deien els juristes romans, en època carolíngia Què era més car, l’ instrumentum vocalem esclaus, l’ instrumentum semivocalem bestiar o l’ instrumentum mutum eines Depenia de la qualitat de l’ instrumentum , dels serveis que se’n podien obtenir La modalitat esclavista de producció devia entrar en crisi al final del segle VII, i, després, la invasió musulmana segle VIII i les posteriors lluites entre cristians i…