Resultats de la cerca
Es mostren 217 resultats
La nova xarxa de carreteres
Xarxa de carreteres a Catalunya 1910 La xarxa viària dels Països Catalans l’any 1910 era d’uns 7 000 km de carreteres El 55% de la xarxa corresponia a Catalunya, prop del 30% al País Valencià i la resta a les Illes Balears i a la Catalunya del Nord No era una xarxa uniformement estesa per tot el territori, sinó que hi havia una remarcable diferència entre la densitat viària del litoral i la de l’interior, de manera especial a Catalunya i el nord del País Valencià Aquest fet era una conseqüència directa de la disposició del relleu, però també…
La xarxa eclesiàstica i inquisitorial
Església i Corona Butlla de Sixt V, 1587 ARV / GC En el procés de configuració de la monarquia absoluta, aquesta va voler intervenir en la vida de l’Església de forma determinant En el cas dels Països Catalans, la primera actuació que cal destacar fou la creació dels nous bisbats, per fer-la coincidir amb els límits de les diferents unitats polítiques que formaven part de les dues corones —la d’Aragó i la de Castella— Reajustaments diocesans Ja en acabar el segle XV 1492, la seu episcopal de València s’havia convertit en arquebisbal, incorporant Mallorca —que fins aleshores depenia…
La construcció de la xarxa d’autopistes
Construcció de la xarxa d’autopistes 1969-1979 L’origen de les autopistes se situa a Itàlia i Alemanya durant la Segona Guerra Mundial En aquell moment, les autopistes van ser concebudes com a projecte estratègic amb finalitats militars Durant la postguerra, el creixement econòmic i la millora de la renda dels habitants en les economies occidentals van potenciar un espectacular augment del transport de mercaderies i passatgers De la mateixa manera, la ràpida expansió del trànsit automobilístic, que implicà l’afavoriment del transport privat en perjudici del transport públic, va obligar a…
Els mitjans de comunicació en la societat xarxa
El període històric comprès entre el 1997 i el 2007, convuls i ple de canvis i transformacions, conforma un lapse de temps breu, però extraordinàriament important per al món de la comunicació i la cultura en l’àmbit dels Països Catalans La manca de perspectiva històrica dificulta l’anàlisi de l’abast d’aquests canvis en una època marcada per la confusió Com assenyala Manuel Castells Oliván, el fet de viure en plena era digital no significa que hagin desaparegut les formes econòmiques i culturals pròpies del món industrial En realitat, el model industrial i el «model informacional» conviuen i…
El fenomen d’Internet
Pàgina web “Contes per a extraterrestres” realitzada per la Universitat Jaume I, Castelló, sd PV Des de fa algun temps, en els mitjans de comunicació de masses tradicionals ha començat a haver-hi un veritable bombardeig d’informacions, debats i programes sobre Internet i les anomenades “autopistes de la informació’’, i termes com e-mail, ftp, gopher , pàgines web , navegadors, ciberespai, TCP/IP, premsa electrònica o premsa digital, servidors, internautes, adreça electrònica, etc, hi apareixen quotidianament, sense, moltes vegades, haver-los pogut encara assimilar Les autopistes de la…
Internet, el naixement d’un nou mitjà
El canvi de segle va ser escenari de profundes innovacions en les tecnologies per a la comunicació interpersonal i en els mitjans de comunicació Internet i la telefonia mòbil, nascudes unes dècades abans, però implantades comercialment a partir de mitjan dècada dels noranta, es van convertir aviat en eines per a enfortir i estendre les xarxes de relacions socials, en nous canals de distribució de notícies i en espais virtuals per a accedir a múltiples serveis des de qualsevol lloc i a qualsevol hora Les característiques socials, polítiques i culturals dels Països Catalans han dotat de…
La transformació de la vida domèstica
Al principi del segle XX, a la majoria de llars catalanes les tasques domèstiques, necessàries per a assegurar la subsistència quotidiana de les persones, ocupaven un gran nombre d’hores a les dones —joves, adultes i grans—, mestresses o minyones El treball era molt feixuc, ja que les tècniques i els procediments emprats eren totalment manuals i només alguns habitatges de les àrees urbanes disposaven d’aigua corrent o estaven connectats amb la xarxa de clavegueram o de gas Sabons Barangé, cartell, Barcelona, sd RM Durant els primers trenta anys del segle es van produir avenços significatius…
Els camins
Anunci de lloguer de carruatges, sd MHCB / GS El tret més destacat de la xarxa de camins dels Països Catalans al segle XVIII fou la vigència de l’esquema viari configurat amb les vies romanes És a dir, un eix parallel a la costa, de Salses a València l’antiga via Augusta, a partir del qual arrencaven les diverses vies de penetració a l’interior, adaptades al joc d’obstacles i passadissos que imposava el relleu Podem assenyalar-ne les següents a Catalunya, la que unia Perpinyà amb Lleida, a través de les valls de la Tet i del Segre les que convergien al rerepaís de Barcelona, procedents de Vic…
La divisió territorial de Catalunya: les vegueries
Les vegueries i sotsvegueries de Catalunya el 1301 La vegueria era la demarcació on el veguer exercia la plena representació jurisdiccional del senyor de l’indret Era present al segle XII en àmbits comtals i vescomtals, a manera de districte que permetia superar delimitacions més reduïdes i adaptar la representació sobre regions reals Aquestes regions eren perfilades d’acord amb les característiques naturals, jurisdiccionals i d’unitat socioeconòmica, a partir d’un nucli rector Al segle XIII, la monarquia va assumir progressivament aquest model de demarcació, tot reflectint una divisió en…
L’Església i el món associatiu a Mallorca
P J Campins, sd BM / JG Durant el primer trentenni del segle, l’Església de Mallorca va tenir tres bisbes els mallorquins Pere Joan Campins i Barceló del 1898 al 1915 i Gabriel Llompart i Jaume del 1925 al 1928, i el valencià Rigobert Domènech i Valls del 1916 al 1924 El primer, Pere Joan Campins, fou l’autèntic impulsor d’una Església mallorquina, basada en els pressupòsits regionalistes d’Antoni Maria Alcover, vicari general de la diòcesi Destacà com a promotor de la litúrgia, el catecisme, la premsa catòlica i l’associació de seglars, partint d’un arrelament en la realitat mallorquina i…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina