Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
El Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, avui
Façana del mNACTEC, a Terrassa mNACTEC Foto TLl El Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya és una vella aspiració catalana L’Associació d’Enginyers, que n’impulsà la creació a partir del 1976, ja ho havia intentat al final del segle XIX La Generalitat republicana publicà el 1937 una ordre per a crear-lo, però els esdeveniments posteriors impediren que es pogués formar L’any 1982 el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya assumí el projecte i el 1983 comprà la fàbrica Aymerich, Amat i Jover, a Terrassa La Llei de Museus de 2 de novembre de 1990 el declarà museu nacional…
L’ensenyament tècnic i la Junta de Comerç
1756-1850 les principals etapes de la Junta de Comerç Allò que es podria considerar ensenyament utilitari, a partir de la seva consolidació, no va quedar únicament circumscrit a la Junta de Comerç de Barcelona, més endavant Junta de Comerç del Principat de Catalunya Cal considerar, però, que aquest tipus de formació, en un sentit modern, començà a la segona meitat del segle XVIII afavorit per l’esmentada Junta Ens ocuparem del paper que tingueren les juntes en l’àmbit educatiu i molt especialment la de la ciutat comtal, com podrem observar en estudiar els diferents períodes proposats En…
L’Escola Industrial de Barcelona del 1904: un gran projecte per a la formació tècnica
Vista aèria de la Universitat Industrial entre el 1919 i el 1927 AHDB El desenvolupament econòmic de les darreres dècades del segle XIX posà de manifest la necessitat de renovar i enfortir la formació dels tècnics De fet, no és difícil veure que aquesta necessitat tenia un abast internacional i fou expressada repetidament per l’opinió pública de França, Anglaterra o els Estats Units, per no mencionar Alemanya, que, en el darrer terç del segle XIX, havia emprès una reforma a fons de l’ensenyament tècnic en la qual tots els països volien emmirallar-se A Catalunya, aquest corrent internacional d…
Les infraestructures bàsiques dels habitatges, abans del 1950
Amb el creixement de les poblacions urbanes i l’agreujament dels problemes sanitaris, les ciutats, al segle XIX, es van avançar significativament en l’elaboració i publicació d’estadístiques sanitàries La dimensió i la mobilitat de la seva població dificultaven molt aquesta tasca, i els nomenclàtors, que es van començar a establir simultàniament amb els censos, permetien inventariar els habitatges, localitzar els habitants i descriure els seus hàbitats Aquesta descripció es limitava a assenyalar el grau d’aglomeració o dispersió dels edificis a les diferents àrees dels termes municipals, la…
L’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona (1936-1983)
Guerra i collectivització Al juliol del 1936 es produí, com és sabut, l’aixecament militar contra la República, que provocà una sagnant guerra civil Una gran part dels propietaris de les fàbriques –compromesos o no amb el cop militar– fugiren de Catalunya, moltes vegades seguits pels enginyers i tècnics, i es passaren a l’Espanya franquista Les seves empreses foren collectivitzades, confiscades pels treballadors, i passaren a ser dirigides pels Comitès Obrers de Control, organismes que també foren creats a les empreses els propietaris de les quals no havien fugit A l’octubre del 1936 la…
L’aeronàutica, una oportunitat tècnica arrabassada
Primer vol d’aeroplà realitzat a Espanya, a l’hipòdrom de Barcelona 11-2-1910 AHC En les primeres etapes del desenvolupament de l’aviació, els catalans tingueren illusions, voluntat i força ocasions serioses d’ocupar-hi un lloc destacat, però diverses circumstàncies històriques, entre d’altres no disposar de poder polític autònom suficient, ho acabaren fent inviable L’aeronàutica esdevingué un camp d’acció ben delimitat des del punt de vista tècnic després del vol del primer aeroplà, al desembre del 1903, portat a terme pels germans Wright a Kitty Hawk, Carolina del Nord En realitat, la…
L’èxit català en l’assimilació de la tecnologia ferroviària
El ferrocarril sorgí d’una síntesi de coneixements i de tècniques que caracteritzaren la primera revolució industrial La locomotora és una aplicació relativament sofisticada –pel sistema de transmissió de l’impuls energètic– de la màquina de vapor Aquest nou mitjà de transport va ser concebut per a circular a velocitats força elevades Per això, tant el material de les locomotores –autèntiques calderes ambulants– com les estructures bàsiques del material mòbil i els carrils exigien la utilització d’un material capaç de suportar grans fregaments Un condicionament que determinà que la seva…
La indústria d’automoció a la segona meitat del segle XX
El 1939, el panorama industrial era desolador Installacions desmantellades, maquinària en mal estat o simplement desapareguda, manca de primeres matèries, dificultats en el subministrament energètic… la llista seria interminable Com calia esperar, la indústria automobilística catalana no n’era una excepció Per si no n’hi hagués prou, la política autàrquica del nou règim no féu més que agreujar la situació de penúria generalitzada i constituí un gran obstacle en el procés de recuperació de l’activitat econòmica i de reconstrucció de la base industrial del país Un dels trets definitoris del…