Resultats de la cerca

El marc jurídic que ha permès el desenvolupament d’una política de recerca i desenvolupament R+D a Catalunya és l’Estatut d’Autonomia del 1979, a partir del qual el govern de la Generalitat va iniciar les actuacions pertinents per a fer efectives les transferències de competències de l’Estat En aquest context, l’Estatut estableix en l’article 97 que Catalunya té competència exclusiva en matèria d’investigació, sense perjudici del que disposa l’article 149115 de la Constitució espanyola, que atorga a l’Estat competència exclusiva en matèria de foment i coordinació general de la investigació…

Les transformacions de les indústries del suro han estat marcades històricament per dos factors bàsics interrelacionats la mecanització i l’expansió i diversificació dels mercats consumidors Suro al port de Palamós, segons una postal del principi del segle XX ECSA Les noves màquines que començaren a difondre’s al voltant del 1850 van modificar la localització mundial de les fàbriques de productes surers La manufactura catalana de taps va dominar el mercat internacional des del final del segle XVIII fins al final del segle XIX, període en el qual la seva xifra de negoci començà a disminuir a…

Els orígens de la indústria de construcció de maquinària tèxtil a Catalunya estan estretament lligats al desenvolupament dels petits tallers metallúrgics que van néixer, associats al procés de mecanització, per a efectuar reparacions d’una maquinària majoritàriament importada Com ja és conegut, la major part de les màquines que es van emprar a l’inici de la modernització de la indústria tèxtil catalana van ser comprades a França, Bèlgica o Anglaterra, països capdavanters en la innovació tecnològica Els tècnics de les empreses constructores enviats aquí, els fabricants catalans que visitaven…

La indústria química ha estat una de les protagonistes del desenvolupament industrial del segle XX A Espanya, la química es va consolidar relativament tard, i gairebé sempre gràcies a les grans empreses multinacionals És un sector complex, el creixement del qual depèn en gran manera de l’existència d’una base científica i de recerca i desenvolupament Des del 1916 fins avui, l’Institut Químic de Sarrià IQS ha exercit una influència molt notable en l’àrea industrial catalana, que concentra bona part de les inversions químiques del país L’IQS és una institució d’ensenyament superior tècnic…

En aquest estudi es presenten els principals trets de la política de foment de la innovació tecnològica dirigida al teixit industrial que es duu a terme a Catalunya La capacitat d’innovació de les empreses constitueix un dels eixos centrals de la seva competitivitat, i el seu foment és un objectiu fonamental en tota política industrial Després d’una breu introducció, s’examinen les accions desenvolupades per la Generalitat El text conclou amb una primera avaluació de les polítiques de foment d’innovació a Catalunya i amb un conjunt de propostes d’actuació En el marc de la política industrial…

El progrés tecnològic és el resultat de l’acumulació i de la combinació d’una quantitat poc menys que infinita de canvis de transcendència enormement desigual Aquests canvis es designen com a innovacions i són de naturalesa molt distinta un nou producte, un nou procediment de producció, noves primeres matèries o nous materials, noves formes d’organització, nous mètodes de gestió de l’empresa, nous modes de distribució… L’element comú de tots aquests tipus de canvis, tan diferents entre ells, és l’execució de combinacions noves per part dels empresaris i responsables de les empreses amb la…

El naixement de l’Institut Català de Tecnologia L’any 1986 fou un any important en la història econòmica de Catalunya, en el sentit que es produí la incorporació d’Espanya a la Comunitat Econòmica Europea –posteriorment Unió Europea– i es trencà el secular aïllament espanyol Aquesta incorporació tingué unes fortes repercussions en la vida econòmica del país, però també en l’àmbit polític, social i cultural En aquest context social, nombroses institucions de la societat civil catalana –segurament les més dinàmiques– entengueren que hi havien de representar un paper actiu impulsant actuacions…

El gas d’hulla, la llum de la primera industrialització Illuminació de la Rambla amb gas durant les festes de la Mercè del 1888 ECSA El gas d’hulla és una de les grans innovacions que van configurar la primera Revolució Industrial La seva adopció va canviar les condicions de vida a les cases i a les fàbriques i va alterar de forma significativa els costums socials a les ciutats La principal utilitat del gas d’hulla fins a la darreria del segle XIX va ser la illuminació Els sistemes d’enllumenat que s’empraven abans de la introducció del gas tenien nombrosos problemes i limitacions A les cases…

De la investigació a la indústria Primera installació de control de semàfors a Barcelona ECSA La història de la informàtica a Espanya comença en realitat amb Leonardo Torres Quevedo, el qual, a l’inici del segle XX, establí els principis teòrics de l’automàtica i solucionà els problemes mecànics fonamentals de les màquines de càlcul planejades per Charles Babbage Davant la impossibilitat mecànica de reproduir les concepcions matemàtiques de Babbage, Torres Quevedo se serví dels relés electromecànics per a resoldre els inconvenients que presentava el moviment mecànic de rodes dentades i…

Anunci de La Hispano Suïssa, publicat en la revista “El Mercurio” 1910 ECSA Tot i que el primer automòbil es matriculà a Espanya a l’octubre del 1900, la primera empresa dedicada a la fabricació d’automòbils de què tenim notícia a Catalunya fou La Compañía General de Coches Automóviles Emilio de La Cuadra SC, fundada el 1898 per un oficial d’artilleria, situada al carrer de la Diputació de Barcelona, que pretenia dedicar-se a la fabricació de vehicles elèctrics, però que, després de produir dos xassís, amb prou feines sobrevisqué fins el 1901, any en què fou reconvertida pels seus creditors…