Resultats de la cerca

El marc jurídic que ha permès el desenvolupament d’una política de recerca i desenvolupament R+D a Catalunya és l’Estatut d’Autonomia del 1979, a partir del qual el govern de la Generalitat va iniciar les actuacions pertinents per a fer efectives les transferències de competències de l’Estat En aquest context, l’Estatut estableix en l’article 97 que Catalunya té competència exclusiva en matèria d’investigació, sense perjudici del que disposa l’article 149115 de la Constitució espanyola, que atorga a l’Estat competència exclusiva en matèria de foment i coordinació general de la investigació…

Façana del mNACTEC, a Terrassa mNACTEC Foto TLl El Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya és una vella aspiració catalana L’Associació d’Enginyers, que n’impulsà la creació a partir del 1976, ja ho havia intentat al final del segle XIX La Generalitat republicana publicà el 1937 una ordre per a crear-lo, però els esdeveniments posteriors impediren que es pogués formar L’any 1982 el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya assumí el projecte i el 1983 comprà la fàbrica Aymerich, Amat i Jover, a Terrassa La Llei de Museus de 2 de novembre de 1990 el declarà museu nacional…

Guerra i collectivització Al juliol del 1936 es produí, com és sabut, l’aixecament militar contra la República, que provocà una sagnant guerra civil Una gran part dels propietaris de les fàbriques –compromesos o no amb el cop militar– fugiren de Catalunya, moltes vegades seguits pels enginyers i tècnics, i es passaren a l’Espanya franquista Les seves empreses foren collectivitzades, confiscades pels treballadors, i passaren a ser dirigides pels Comitès Obrers de Control, organismes que també foren creats a les empreses els propietaris de les quals no havien fugit A l’octubre del 1936 la…

El naixement de l’Institut Català de Tecnologia L’any 1986 fou un any important en la història econòmica de Catalunya, en el sentit que es produí la incorporació d’Espanya a la Comunitat Econòmica Europea –posteriorment Unió Europea– i es trencà el secular aïllament espanyol Aquesta incorporació tingué unes fortes repercussions en la vida econòmica del país, però també en l’àmbit polític, social i cultural En aquest context social, nombroses institucions de la societat civil catalana –segurament les més dinàmiques– entengueren que hi havien de representar un paper actiu impulsant actuacions…

Sovint s’ha considerat que els antecedents del museus de ciència i tècnica van ser els gabinets científics del segle XVIII on s’experimentaven i es mostraven els descobriments que els científics havien realitzat als seus laboratoris En aquests gabinets es feien “demostracions” de caràcter públic que servien alhora com a pràctiques d’estudi i com activitats de difusió de la ciència, ja que hi assistia part de la societat illustrada d’aquella època A París, per exemple, burgesos i aristòcrates assistien voluntàriament als cursos que es feien als diversos gabinets Aquesta vocació didàctica i de…

La indústria química ha estat una de les protagonistes del desenvolupament industrial del segle XX A Espanya, la química es va consolidar relativament tard, i gairebé sempre gràcies a les grans empreses multinacionals És un sector complex, el creixement del qual depèn en gran manera de l’existència d’una base científica i de recerca i desenvolupament Des del 1916 fins avui, l’Institut Químic de Sarrià IQS ha exercit una influència molt notable en l’àrea industrial catalana, que concentra bona part de les inversions químiques del país L’IQS és una institució d’ensenyament superior tècnic…

En aquest estudi es presenten els principals trets de la política de foment de la innovació tecnològica dirigida al teixit industrial que es duu a terme a Catalunya La capacitat d’innovació de les empreses constitueix un dels eixos centrals de la seva competitivitat, i el seu foment és un objectiu fonamental en tota política industrial Després d’una breu introducció, s’examinen les accions desenvolupades per la Generalitat El text conclou amb una primera avaluació de les polítiques de foment d’innovació a Catalunya i amb un conjunt de propostes d’actuació En el marc de la política industrial…

Amb el creixement de les poblacions urbanes i l’agreujament dels problemes sanitaris, les ciutats, al segle XIX, es van avançar significativament en l’elaboració i publicació d’estadístiques sanitàries La dimensió i la mobilitat de la seva població dificultaven molt aquesta tasca, i els nomenclàtors, que es van començar a establir simultàniament amb els censos, permetien inventariar els habitatges, localitzar els habitants i descriure els seus hàbitats Aquesta descripció es limitava a assenyalar el grau d’aglomeració o dispersió dels edificis a les diferents àrees dels termes municipals, la…

El 1939, el panorama industrial era desolador Installacions desmantellades, maquinària en mal estat o simplement desapareguda, manca de primeres matèries, dificultats en el subministrament energètic… la llista seria interminable Com calia esperar, la indústria automobilística catalana no n’era una excepció Per si no n’hi hagués prou, la política autàrquica del nou règim no féu més que agreujar la situació de penúria generalitzada i constituí un gran obstacle en el procés de recuperació de l’activitat econòmica i de reconstrucció de la base industrial del país Un dels trets definitoris del…