Resultats de la cerca

Els orígens de la indústria de construcció de maquinària tèxtil a Catalunya estan estretament lligats al desenvolupament dels petits tallers metallúrgics que van néixer, associats al procés de mecanització, per a efectuar reparacions d’una maquinària majoritàriament importada Com ja és conegut, la major part de les màquines que es van emprar a l’inici de la modernització de la indústria tèxtil catalana van ser comprades a França, Bèlgica o Anglaterra, països capdavanters en la innovació tecnològica Els tècnics de les empreses constructores enviats aquí, els fabricants catalans que visitaven…

Ramon Casanova i Danés amb l’estatoreactor mNACTEC La contribució més important a la tecnologia aeronàutica realitzada per un català ha estat sens dubte l’estatoreactor construït per Ramon Casanova i Danés Va patentar l’invent el 1917, però la seva importància no va ser reconeguda fins mig segle després, quan es comprovà que el seu reactor era molt similar al que havien utilitzat els alemanys per a construir la bomba V-1 Aquest fet va ser corroborat pel mateix inventor, que assegurà que els alemanys s’havien inspirat en la seva patent, ja que les dimensions i els elements que componien la…

1756-1850 les principals etapes de la Junta de Comerç Allò que es podria considerar ensenyament utilitari, a partir de la seva consolidació, no va quedar únicament circumscrit a la Junta de Comerç de Barcelona, més endavant Junta de Comerç del Principat de Catalunya Cal considerar, però, que aquest tipus de formació, en un sentit modern, començà a la segona meitat del segle XVIII afavorit per l’esmentada Junta Ens ocuparem del paper que tingueren les juntes en l’àmbit educatiu i molt especialment la de la ciutat comtal, com podrem observar en estudiar els diferents períodes proposats En…

El cas de la indústria llanera mostra molt bé com la difusió de tecnologia tèxtil operava, ja des d’abans de la industrialització, en ones concèntriques des dels centres d’innovació A l’igual que passa amb les ones de l’impacte d’una pedra en l’aigua, la rapidesa i la intensitat de la difusió estaven en funció de la distància –mesurada aquí en termes econòmics– respecte als focus innovadors nord d’Anglaterra de manera destacada, França septentrional i Liegois a continuació Tanmateix, des de molt aviat, les ones concèntriques provocades des dels grans centres d’impacte es van veure tallades en…

Installacions de l’Electroquímica de Flix ECSA / MS L’aplicació de l’electròlisi cloroalcalina per a obtenir sosa i clor va ser descoberta per Ignatz Stroof l’any 1890 i per tal d’explotar la patent es construí, l’any 1892, la Chemiske Fabrik Elektron, presidida pel mateix Stroof La nova tecnologia es presentà al món a l’Exposició Universal de Chicago 1893, on obtingué un gran ressò L’encarregat de la promoció del nou procés fou Karl Pistor, primer director tècnic de la fàbrica de Flix El procediment electrolític volia implantar-se a Espanya perquè la sosa era un blanquejant essencial per a…

1856-98 l’Associació d’Enginyers de 1a i 2a classe La primera associació d’enginyers que hi hagué a Espanya fou l’Associació d’Enginyers que es va crear a Madrid al febrer del 1856, amb majoria d’enginyers catalans, la qual cosa va ser fruit de la necessitat d’anar a la capital de l’Estat per a obtenir el títol d’enginyer en la seva màxima categoria El mateix any, poc després de l’aparició d’aquesta Associació a Madrid, un grup d’enginyers de Barcelona, sense fer distincions entre enginyers de primera o de segona, van començar a veure oportú de constituir una Associació semblant a Barcelona A…

La cara i la creu Vista aèria de l’Exposició Universal de Barcelona del 1888, presa des d’un globus ECSA L’Exposició Universal de Barcelona es va celebrar en un moment de baixa conjuntura econòmica, en un any poc adequat per a atreure l’atenció internacional, i la seva preparació va ser tan desastrosa que feia preveure un fracàs Afegim-hi que Barcelona no tenia el nivell de les ciutats que havien organitzat les exposicions universals Malgrat aquestes circumstàncies tan desfavorables, l’Exposició resultà un èxit relatiu, especialment per a la moral i l’amor propi dels barcelonins i catalans La…

El 1939, el panorama industrial era desolador Installacions desmantellades, maquinària en mal estat o simplement desapareguda, manca de primeres matèries, dificultats en el subministrament energètic… la llista seria interminable Com calia esperar, la indústria automobilística catalana no n’era una excepció Per si no n’hi hagués prou, la política autàrquica del nou règim no féu més que agreujar la situació de penúria generalitzada i constituí un gran obstacle en el procés de recuperació de l’activitat econòmica i de reconstrucció de la base industrial del país Un dels trets definitoris del…

Ferran Casablancas i Planell Retrat de Ferran Casablancas i Planell AHS Ferran Casablancas i Planell va néixer a Sabadell el dia 28 d’octubre de 1874 en el si d’una família de petits empresaris de la indústria tèxtil llanera, dedicats als acabats i a la filatura de carda Era el petit de tres germans i l’únic noi Va anar a diferents escoles de la ciutat, però només fins als 14 anys A aquesta edat va començar a treballar d’aprenent en l’empresa del seu pare, en la qual va passar per totes les seccions La seva infància i la primera adolescència van estar directament associades al Vapor de la O…

Anunci de La Hispano Suïssa, publicat en la revista “El Mercurio” 1910 ECSA Tot i que el primer automòbil es matriculà a Espanya a l’octubre del 1900, la primera empresa dedicada a la fabricació d’automòbils de què tenim notícia a Catalunya fou La Compañía General de Coches Automóviles Emilio de La Cuadra SC, fundada el 1898 per un oficial d’artilleria, situada al carrer de la Diputació de Barcelona, que pretenia dedicar-se a la fabricació de vehicles elèctrics, però que, després de produir dos xassís, amb prou feines sobrevisqué fins el 1901, any en què fou reconvertida pels seus creditors…