Resultats de la cerca

Les arts dels metalls durant el període modernista són, encara, molt poc conegudes El primer estudi que se n’ocupà fou El arte modernista catalán , d’Alexandre Cirici 1951 que serví de base als escrits posteriors Trenta anys després, Núria de Dalmases i Antonio José Pitarch dedicaren un apartat específic als metalls, dins de l’obra Arte e industria en España 1774-1907 1982, on van donar a conèixer abundants dades inèdites derivades d’una intensa recerca documental Aquests darrers anys, amb motiu d’exposicions sobre el Modernisme i les arts decoratives, han vist la llum una sèrie de treballs…

L’ornamentació la gran protagonista Durant l’època del Modernisme s’aixecaren edificacions inspirades en èpoques i cultures molt diverses El desig d’originalitat i la necessitat d’impulsar la creació d’un estil nou, propicià la construcció d’abundants edificis neoromànics, neogòtics, neobarrocs, neobizantins, neoegipcis, neomudèjars i eclèctics La inèrcia en el planejament i la construcció porta majoritàriament a mantenir la concepció i estructura arquitectònica Només un nombre molt reduït d’edificis aixecats durant el període modernista utilitzaren un llenguatge realment innovador Detall d’…

Detall de tamboret raconer de la Casa Calvet d’Antoni Gaudí cap al 1900-01, realitzat al taller Casas i Bardes Barcelona, Casa-Museu Gaudí RM La imatge comercial de l’empresa Casas i Bardés és reveladora de l’evolució seguida pel sector de les arts i els oficis de la fusta al llarg de l’època del Modernisme La propaganda apareix reproduïda a doble pàgina l’any 1907 a l’ Anuari de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya , dirigida fonamentalment als professionals del ram de la construcció A un costat veiem representada una allegoria de les arts de la fusta ars lignaria , una inscripció que…

Façana sud de la ronda Universitat Barcelona Ramon Manent En parlar de l’època del Modernisme hem de distingir, pel que fa a l’arquitectura, dues manifestacions estilístiques que conviuen i es desenvolupen alhora, però que parteixen de plantejaments estètics diferents No tot el que es construeix en aquest període es pot adscriure a l’estil que va irrompre amb força en el paisatge urbà, tot marcant una moda que venia a renovar la fesomia de les ciutats i que va arrelar entre els petits i grans promotors, de manera que no hi ha eixamples nous o transformacions de ciutats velles en què el…

Una figura prou significativa de l’etapa que ens ocupa és la del pintor i empresari Lluís Graner i Arrufí Nascut a Barcelona l’any 1863, va destacar notablement en la seva faceta de pintor Però, més enllà del vessant plàstic, cal considerar la seva aportació al món de la creació artística des d’una perspectiva molt més àmplia i descobrir una personalitat que, per la seva singularitat, es manifestà absolutament moderna L’espectacle pictòric La vocació artística de Lluís Graner fou una mica tardana Després d’una estada per terres americanes, retornà a Barcelona als vint anys i inicià la seva…

Catalunya Industrial, societat anònima tèxtil una empresa sense importància, però un títol evocatiu per a la Catalunya del començament del segle XX La segona part d’aquesta Història Econòmica de la Catalunya Contemporània es proposa d’estudiar l’evolució de l’economia catalana des de l’esclat de la Primera Guerra Mundial fins avui mateix Com en els volums dedicats al segle XIX, el lector trobarà aquí, primer, un treball dedicat a l’estudi de conjunt de l’evolució econòmica i, després, una sèrie d’aproximacions sectorials El que es pretén és que la comprensió de la dinàmica econòmica de…

D’ençà del 1855, data del títol de Mestre d’Obres de Pere Bassegoda i Mateu 1817-1908, la família ha tingut un seguit d’arquitectes que han deixat bon nombre de construccions importants, especialment en els períodes de l’eclecticisme, el Modernisme i el Noucentisme Els arquitectes que treballaren en aquests períodes foren Joaquim 1854-1938 i Bonaventura Bassegoda i Amigó 1862-1940, nebots de Pere, el qual fins al 1891 va ser un constructor, amb gran experiència com a contractista i dissenyador, d’edificis de ponderat eclecticisme entre els quals sobresurten la Casa Josep Añés al carrer…

Amb un estil de gran pompositat i barroquisme, que per als nostres ulls postmoderns és més propi d’èpoques passades, Josep Maria Sert va assolir durant la primera meitat del segle XX gran fama i èxit social Pintor muralista, dedicat principalment a la decoració dels salons més aristocràtics del seu temps, la seva obra no respon als cànons imposats per les avantguardes i, tanmateix, manté les seves arrels en els mateixos moviments artístics i culturals que a final del segle XIX li van obrir les portes L’obra de Sert, que té molt a veure amb la idea que de si mateix tenia l’artista i que, en…

La crisi de 1866 L’any 1866 el sistema financer català va patir la pitjor crisi de la seva historia, la més devastadora quant als efectes que tingué sobre les institucions financeres Quadre 1 Tipus de rendiment de les obligacions de companyies de ferrocarrils i del deute perpetu al tres per cent consolidat anterior, 1864-1867 La crisi va esclatar a Barcelona quan es tingué notícia del pànic financer que s’havia desfermat a Londres el 10 de maig i que posava terme al clima de malestar profund que hi havia als principals centres mercantils europeus De fet, el desballestament del sistema de…

La pintura d’història va ser un dels gèneres típics de l’art vuitcentista occidental Era l’evolució del gènere estrella del temps de l’academicisme, aquell que s’havia considerat explícitament que era al capdamunt de la classificació dels gèneres pictòrics a totes les acadèmies reials del món occidental dels segles XVII i XVIII Aquest respecte per la pintura d’història havia estat mantingut també pel Romanticisme, malgrat el caràcter renovador d’aquest moviment però havia entrat en crisi a la segona meitat del segle XIX quan una nova manera de pintar, sorgida a la perifèria del món acadèmic,…