Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
El fotoperiodisme (1885-1910)
El tombant de segle XIX al XX és una època clau en la història de la fotografia no tant pel que fa a l’aparició de noves tècniques o procediments com pel que fa a un canvi substancial del concepte d’aquest art o tècnica en els professionals queel conreaven Des de l’any 1839, adoptat per tothom com a inici de la fotografia, s’havien anat succeint diversos progressos tècnics que van anar evolucionant-la De la tècnica patentada per Daguerre, que generava un objecte únic amb gran qualitat d’imatge, gairebé…
El vitrall modernista
No és pas desencertat considerar que en el Renaixement es produí la culminació de l’art del vitrall i que al mateix temps s’inicià la seva lenta decadència la culminació perquè en el Renaixement els mestres vitrallers fruïen de la plenitud i perfecció que el vitrall gòtic havia assolit i la decadència perquè la perfecció formal de les arts plàstiques renaixentistes havia admirat i enlluernat tots els mestres vitrallers menant-los cap a un erroni mimetisme de la pintura mural o de la pintura sobre tela Aquesta imitació els féu abandonar el procediment i l’estètica propis del vitrall Altres…
La crítica d'art contemporània
Tot moviment artístic necessita, per difondre’s massivament, un altaveu que faci arribar les seves realitzacions al públic que informi sobre elles, que les comenti i que les valori Aquest paper, en l’art de l’edat contemporània, el fa la crítica, i molt especialment la crítica que es manifesta des de la tribuna de la premsa, perquè és la que es canalitza a través d’uns mitjans de lectura habitual per part del ciutadà «Quants artistes d’aquest temps –deia Charles Baudelaire ja el 1846– deuen només a ella a la crítica la seva pobra anomenada» A Catalunya hi havia una crítica d’art als diaris…
El gravat popular
Introducció El gravat destaca dins la història de l’art popular per ser una de les tècniques artístiques amb una major projecció i èxit, ja sigui per la seva intrínseca reproductibilitat tècnica, com per la accessibilitat pecuniària de les mateixes estampes Ha estat el gravat la tècnica artística que, ja des dels seus orígens, ha esdevingut un dels mitjans que més ha contribuït a acostar a la ciutadania iconografies i formes, alimentant models i continguts de l’imaginari collectiu, que han perviscut al llarg del temps, tot generant certa formulació reiterativa diacrònica de formes i temes,…
L'escenografia durant el modernisme
Els escenògrafs i l’esperit de taller Podem afirmar que els escenògrafs catalans que es distingiren en temps de la Restauració són classificables segons la formació rebuda en els tallers de realització de l’època deixant de banda que molts d’ells passessin per les aules de Llotja a les ordres d’altres escenògrafs, caps de taller, ja consagrats i amb una activitat professional a les espatlles Bo i admetent que aquesta mena de classificacions resulten sempre discutibles, podem així caracteritzar tres grups diferents els escenògrafs que es formaren amb Josep Planella i Coromina 1804-1890,…
Antoni Maria Gallissà i el mite del "Castell dels Tres Dragons"
En els llibres d’història dedicats a l’art català modern, hom hi troba la figura d’Antoni Maria Gallissà al costat d’importants arquitectes com Lluís Domènech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch o Antoni Gaudí D’aquests tres últims, en coneixem força bé el seu treball, ja sigui per mitjà de les biografies o bé per monografies de les seves obres Contràriament, però, la persona i l’obra de Gallissà han transcendit ben poc Què fa doncs que mereixi estar entre els arquitectes catalans més significatius de principi del segle XX La resposta es troba en la seva breu però fecunda producció,…
Eliseu Meifrén: el professionalisme d'un company de viatge dels modernistes
Una de les carreres més llargues de pintor de la generació modernista va ser la d’Eliseu Meifrèn Roig, que tingué activitat durant uns seixanta anys, des de les primeres obres documentades, del 1878, fins a la immediata postguerra Aquesta longevitat i l’habilitat amb què el pintor va navegar en la complexa època artística que li tocà de viure fan d’ell un dels artistes catalans de la seva generació més coneguts pel públic Meifrèn havia nascut el 1857 –encara que Pantorba corregia equivocadament 1859– a Barcelona, on moriria el 1940 Inicià estudis de Medicina, que deixà molt aviat…
Rusiñol, Casas i el modernisme a la parisenca
Santiago Rusiñol © Fototecacat / D Campos Quan Rusiñol i Casas eren uns cadells en el camp de la pintura, durant els primers anys vuitanta del segle XIX, els artistes i els afeccionats a les Belles Arts de Barcelona discutien sobre la capitalitat mundial de l’art uns deien que Roma, d’altres que París Santiago Rusiñol 1861-1931 en la seva primera joventut mirava cap a Roma com a centre de l’art i sobretot del seu aprenentatge, ja que que era alumne de Tomàs Moragas 1837-1906, un íntim amic i seguidor de Fortuny els fortunyistes eren romans per principis en canvi Ramon Casas 1866-1932 va optar…
La il·lustració tradicional
Josep Simont 1875-1968 Retrat cap al 1900 Llapis i carbonet Igualada Anoia Collecció particular Glòria Escala Durant els anys del Modernisme el dibuix va gaudir d’un moment àlgid Aquest moment dolç d’un gènere fins aleshores poc valorat en relació amb altres pràctiques artístiques com la pintura, el van protagonitzar autors tan importants com Ramon Casas, Alexandre de Riquer o Apelles Mestres Si bé ells van encapçalar les tendències estètiques del moviment modernista amb aportacions de primer ordre, una nombrosa generació d’artistes del llapis, menys coneguts, van acompanyar-los en aquesta…
Joan Llimona i els artistes del Cercle Artístic de Sant Lluch
Joan Llimona 1860-1926 Fragment de la cúpula del cambril de l’església del monestir de Montserrat 1896-98 FF En el context del Modernisme català, el Cercle Artístic de Sant Lluc representa una opció fortament caracteritzada per la seva ideologia d’inspiració catòlica i catalanista La seva incidència en la modernització de l’art religiós és molt considerable També cal remarcar la incidència que tingué en el desenvolupament de tendències idealistes o simbolistes sota la influència dels conceptes estètics que Josep Torras i Bages va transmetre als artistes de Sant Lluc Joan Llimona fou el…