Resultats de la cerca

L’espai creatiu associat a la mort ha deixat un rastre capital per a la història de l’art Dels mausoleus i martyria més esplèndids als enterraments més senzills s’apleguen tota mena de projectes que tingueren en temps del Modernisme l’interès de culminar el procés de substitució d’una antiga idea de cementiri La mentalitat cristiana havia concebut l’espai d’enterrament com a lloc sagrat incrustat en el temple Atès que els altars concebuts per a les relíquies i despulles més valuoses són insuficients, el cementiri neix com a una clara extensió del centre de culte A la rodalia d’aquest context…

Una figura prou significativa de l’etapa que ens ocupa és la del pintor i empresari Lluís Graner i Arrufí Nascut a Barcelona l’any 1863, va destacar notablement en la seva faceta de pintor Però, més enllà del vessant plàstic, cal considerar la seva aportació al món de la creació artística des d’una perspectiva molt més àmplia i descobrir una personalitat que, per la seva singularitat, es manifestà absolutament moderna L’espectacle pictòric La vocació artística de Lluís Graner fou una mica tardana Després d’una estada per terres americanes, retornà a Barcelona als vint anys i inicià la seva…

Quan es parla de Modernisme català, el primer nom que ens ve a la memòria és el d’Antoni Gaudí Ell és qui, per damunt de tots els altres artistes, féu que l’art del seu temps a Catalunya se singularitzés I aquesta singularització fou total l’art de Gaudí no té res a veure amb l’art que es feia abans d’ell aquí –ni tampoc a fora–, i és d’un estil radicalment diferent, d’una originalitat desmesurada, que resultava sorprenent fins a la perplexitat als ulls dels qui el veien per primer cop En l’àmbit personal, si comparem Gaudí amb molts dels seus collegues catalans del seu temps, veurem que els…

La pintura d’història va ser un dels gèneres típics de l’art vuitcentista occidental Era l’evolució del gènere estrella del temps de l’academicisme, aquell que s’havia considerat explícitament que era al capdamunt de la classificació dels gèneres pictòrics a totes les acadèmies reials del món occidental dels segles XVII i XVIII Aquest respecte per la pintura d’història havia estat mantingut també pel Romanticisme, malgrat el caràcter renovador d’aquest moviment però havia entrat en crisi a la segona meitat del segle XIX quan una nova manera de pintar, sorgida a la perifèria del món acadèmic,…

Antoni Serra i Fiter 1869-1932 Autoretrat RM La ceràmica va tenir en el Modernisme un tractament molt estès i intens Com en d’altres èpoques es va posar al servei de l’arquitectura, on va tenir aplicacions molt diverses, i va ser utilitzada per alguns escultors Però la trobem també en un altre tipus d’objectes que podem considerar ceràmica d’art, realitzada només pel mateix ceramista o en collaboració amb un pintor o un escultor Trinidad Sánchez Pacheco va escriure que «la persona que va plasmar a Espanya l’esperit de les Arts and Crafts va ser Antoni Serra i Fiter 1869-1932, gran químic i…

L’arquitectura modernista està definida pels estils personals com els d’Antoni Gaudí, Lluís Domènech i Montaner o Josep Puig i Cadafalch, els quals marquen un dels períodes més brillants de l’art català Però parallelament a aquests arquitectes tan reconeguts, van treballar molts altres artistes, que amb les seves obres van collaborar a l’expansió i la consolidació del moviment modernista a Catalunya Aquests és el cas de l’arquitecte Jeroni F Granell i Manresa, un artista d’un estil molt personal i amb una extensa obra El podem considerar un dels arquitectes més originals dins el…

La dinàmica de l’arquitectura domèstica L’empremta dels grans mestres vuitcentistes amb les seves fórmules d’adaptació als estils arquitectònics va anar quallant en les successives promocions d’arquitectes de tal manera que, al tombant del segle XIX al XX, la producció arribà a ser una enfervorida cursa per idear quelcom més exuberant, més creatiu, més dens i abarrocat que els models immediatament anteriors Les filiacions estilístiques directes d’aquestes noves generacions respecte dels diferents mestres del Modernisme es poden trobar en un mateix autor, barrejades en una mateixa…

No és fàcil d’emmarcar amb precisió l’obra arquitectònica d’un personatge com Josep Puig i Cadafalch 1869-1956 que es presta a tants punts de vista, que es mou cap a tants objectius simultanis i que al llarg de la vida ha hagut d’afrontar tantes circumstàncies contradictòries o, almenys, plurivalents Aquesta complexitat és, en bona part, conseqüència de l’acumulació de moltes activitats diverses en un alt grau de dedicació i de representació Al costat de la seva professió d’arquitecte, Puig fou un polític molt important en el desenvolupament del catalanisme polític i la seva…

«Per una de tantes ironies de la vida, entremig dels galls, de les perdius, dels faisans penjats a les tendes, la gent que anava a fer compres saludava una caixa llarga En aquella caixa llarga i estreta hi duien a enterrar a un home que tots haurien vist retratat cent voltes en caricatura, en sèrio, a peu, a cavall, en barca, si és que no heu perdut la memòria hi duien a enterrar a n’en Pere Romeu El pobre Pere Romeu, passant seguit de molts pocs amics, era no sols un amic que se’n anava era una època, un temps passat, una era de la nostra terra, eren els darrers cabells llargs d’una tongada…

Una de les característiques fonamentals del Modernisme arquitectònic és la superació de l’historicisme més estricte, és a dir, de la voluntat de reconstruir els estils històrics com també d’una certa fluctuació entre lo pensament d’avui i lo d’ahir sense fe en lo de demà , dient-ho amb les mateixes paraules de Domènech i Montaner manllevades del seu famós article «En busca de una arquitectura nacional» 1878, tantes vegades citat Parlem de Modernisme , precisament, perquè es tracta d’un moviment que té com a vector principal la voluntat de modernització del país, que fa professió de fe en el…