«Per una de tantes ironies de la vida, entremig dels galls, de les perdius, dels faisans penjats a les tendes, la gent que anava a fer compres saludava una caixa llarga. En aquella caixa llarga i estreta hi duien a enterrar a un home que tots haurien vist retratat cent voltes en caricatura, en sèrio, a peu, a cavall, en barca, si és que no heu perdut la memòria: hi duien a enterrar a n’en Pere Romeu. El pobre Pere Romeu, passant seguit de molts pocs amics, era no sols un amic que se’n anava: era una època, un temps passat, una era de la nostra terra, eren els darrers cabells llargs d’una...