Resultats de la cerca

Preliminars Homenatge a l’Orfeó Català, de l’Ajuntament de Vilafranca 1900, dibuixat per Adrià Gual RM L’enorme interès que va desvetllar el Modernisme artístic a partir dels anys 1960 ha fet créixer l’atenció envers altres aspectes d’aquell moviment, i entre aquests també, encara que menys, pels seus aspectes musicals La primera qüestió que se’ns planteja en abordar aquest tema és si el període del que anomenem Modernisme va tenir una música pròpia, identificable com a tal, o si el millor que podem fer és parlar de «la música en l’època del Modernisme» Si ho fem així, podrem apreciar en…

Apelles Mestres 1854-1936 Abril sa Composició de la sèrie de cromos Mesos de l’any Visió amablement irònica d’un poeta modernista que pot inspirar-se en Adrià Gual BC De fet, les grans opcions artístiques, les «defineixen» i fins, en algun cas, com el del Barroc, les «inventen», no els protagonistes, sinó els historiadors, que posen en joc tots els materials possibles, els dels opositors inclosos, i els «llegeixen» des de la seva perspectiva filosòfica o metodològica O, més rarament, els «defineixen», amb textos teòrics més o menys travats, els propis protagonistes Com en el cas del…

Joaquim Mir en una fotografia de començament de segle Barcelona, Biblioteca de Catalunya FF Pocs artistes catalans van viure una vida tan apassionant com Joaquim Mir Barcelona 1873-1940 primers anys de lluita i esforç per situar-se en el món de la pintura, al costat dels seus amics Isidre Nonell, Ricard Canals, Ramon Pitchot, Adrià Gual i Juli Vallmitjana, alhora que de Joaquim Sunyer, Picasso, Casagemas i Ricard Opisso, com també Els Quatre Gats, tots ells menys pròxims anys mallorquins i tarragonins de lluita i voluntat per aconseguir un llenguatge propi, a la vegada que…

Abans de començar em sento amb el deure de fer extensives al lector o lectora algunes de les preocupacions que han precedit la redacció d’aquestes notes Comparteixo l’opinió d’aquells que pensen que els temes els construïm els qui els escrivim Aquest exercici ens atorga una responsabilitat de la qual si no en som prou conscients podem fer creure que allò que reduïm a quatre paraules i expliquem amb una certa coherència, si més no aquella que ens empeny l’acte mateix de l’escriptura, és així simplement per l’autoritat que ens dóna la signatura Doncs bé, des del dia que se’m va encomanar la…

El Modernisme tèxtil Tot i ser indiscutible que un dels principals motors i eixos del Modernisme català va ser l’arquitectura, la que va posar els diners perquè assolís un desplegament sense precedents a Catalunya va ser la burgesia industrial, i en concret la del ram del tèxtil, que durant l’època va gaudir d’una generosa esplendor econòmica Aquesta riquesa provenia, especialment, dels avenços tecnològics, que permetien ampliar la producció i abaratir els costos, i, també, de l’explotació de la classe treballadora mitjançant una política social desastrosa que va provocar avalots constants i…

La indumentària que va des de l’Exposició Universal de Barcelona de l’any 1888 fins cap al 1814-15, és a dir la corresponent al període modernista a Catalunya, és deutora de la francesa pel que fa a la femenina i de l’anglesa pel que fa a la masculina París, amb l’arribada de la Revolució Industrial, es va confirmar com el centre de la moda, que ja ho havia estat des la fi del segle XVII Però al segle XIX no ho fou de la moda cortesana, sinó de la moda seguida per l’alta burgesia, imitada per la petita burgesia i la menestralia L’alta costura parisenca marcava la pauta que seguia la moda…

Pau Gargallo 1881-1934 Autoretrat abans del 1907 Localització desconeguda Reproduït al catàleg de la Exposición de Auto-retratos de Artistas Españoles, del Círculo Artístico de Barcelona FF El pas entre una tipologia escultòrica dominant a Catalunya entre la fi del segle XIX i l’inici del XX que coneixem com a modernista, ben definida en paraules d’Eugeni d’Ors com a més pròxima a l’anècdota que a la categoria i mes aparent que essencial, cap a una nova formulació, és un moment únic, intens i precís, de dubtes però de circumstància vàlida i necessària, clarament intermediari i relacional amb…

Santiago Rusiñol © Fototecacat / D Campos Quan Rusiñol i Casas eren uns cadells en el camp de la pintura, durant els primers anys vuitanta del segle XIX, els artistes i els afeccionats a les Belles Arts de Barcelona discutien sobre la capitalitat mundial de l’art uns deien que Roma, d’altres que París Santiago Rusiñol 1861-1931 en la seva primera joventut mirava cap a Roma com a centre de l’art i sobretot del seu aprenentatge, ja que que era alumne de Tomàs Moragas 1837-1906, un íntim amic i seguidor de Fortuny els fortunyistes eren romans per principis en canvi Ramon Casas 1866-1932 va optar…

Amb criteris teòricament prou objectius, el filtre dels anys garbella els noms d’uns artistes i els situa en majúscules a les pàgines de la Història de l’Art No obstant això, d’altres noms o bé resten en l’oblit per sempre o bé acaben ocupant un lloc immerescut Així, també dins el panorama artístic català del tombant del segle XX, es compten uns quants artistes que, no per falta de mèrits però per circumstàncies diverses, no aconsegueixen brillar com ho van fer d’altres La majoria d’aquests artistes van conviure amb alguns dels que més endavant es convertirien en els grans noms de la…

La història de la publicitat s’inicia veritablement durant el segle XIX Tots els precedents d’aquesta activitat comunicativa, fins al segle XVIII, no resisteixen la comparació, ni en volum ni en plantejament, amb aquesta nova cultura de la imatge i de la paraula, emprades amb propòsits persuasius —i sovint coercitius—, que anomenem publicitat La conjunció entre les necessitats de la indústria i del comerç creixents, per una banda, i les noves possibilitats ofertes per l’evolució de les arts gràfiques, per una altra, van permetre aquest desenvolupament En principi podem considerar com a…