Resultats de la cerca

Arran de les tensions geoestratègiques que es van generar al mar Bàltic pels moviments russos en la zona arran del conflicte amb Ucraïna, els països nòrdics van signar acords per a millorar la coordinació en temes de seguretat Així, l'augment del 12,1% de la despesa militar es va veure reflectida en els pressupostos de Noruega per a l'any 2016 i van arribar a l'1,56% del PIB, però lluny del 2% de despesa que hauria de fer segons els acords que tenen els països que formen part de l'OTAN Econòmicament, el PIB de Noruega va pujar l'1,8%, amb un bon tercer trimestre…

Per afrontar els efectes negatius de la crisi internacional, el president Arias va endegar al començament d'any un programa de reactivació econòmica que estimulava la despesa en obres públiques, incentivava les petites i mitjanes empreses i oferia un ventall de mesures de protecció social Els partits de l'oposició i dels sindicats van criticar aquest programa des de perspectives i sentits ben diferents mentre que els primers el van considerar excessiu i perillós a causa de l'augment del deute, els segons van posar l'accent en les previsions, insuficients per a la despesa…

Bèlgica es va veure sacsejada durant l’any per una crisi política interna derivada del programa de retallades fiscals i la liberalització econòmica, conjugada amb la desestabilització econòmica de la zona euro i els atacs terroristes a Brusselles del mes de març Des de l’octubre del 2014, el país estava governat per una coalició de centredreta, dominada pels partits flamencs, formada pel conservador Nova Aliança Flamenca N-VA, líder a Flandes i en l’àmbit federal, el Cristià Democràtic i Flamenc CD&V i el Liberals i Demòcrates Flamencs VLD, encapçalat pel primer ministre Charles Michel,…

El primer ministre danès, Lars Løkke Rasmussen, va proposar un pla econòmic de deu anys per a impulsar l’economia del país © Ministry of Foreign Affairs of the Republic of Poland L’economia danesa va continuar dinàmica durant l’any, malgrat la situació europea, si bé lleugerament per sota de la d’altres països escandinaus com Suècia o Noruega Les raons d’aquest creixement moderat 1% del PIB van resultar d’unes finances públiques sanejades, una càrrega modesta del deute públic 38,9% del PIB, un fort sector bancari, un ambient empresarial sòlid i un sector d’exportació diversificat gràcies a la…

En el balanç dels dos primers anys de mandat del president del país, Luis Guillermo Solís, es van manifestar les dues posicions ben diferenciades entre Govern i oposició sobre com cal fer front a l’augment del dèficit públic El president va defensar la necessitat d’introduir reformes fiscals per a permetre incrementar la recaptació, ja que considerava que les retallades en la despesa pública havien arribat a un límit que podien fer perillar l’estabilitat social D’altra banda, els grups opositors van acusar el Govern de manca de control en la despesa i van proposar…

La recuperació econòmica es va consolidar i, per segon any consecutiu, el PIB va créixer per sobre del 2%, gràcies a la millora en la construcció i el turisme En el darrer informe de l’FMI es va confirmar que el país havia fet grans progressos en el control del deute extern i la despesa pública En aquest context, el primer ministre, Baldwin Spencer, va anunciar que es vol presentar a un tercer mandat en les eleccions generals del 2014

La situació econòmica va continuar molt complicada i les previsions de tancament de l’any van augurar una caiguda del PIB al voltant de l’1% A principis d’any, el primer ministre, Allen Chastanet, ja va anunciar que l’economia tenia problemes i que caldria aplicar polítiques de control de la despesa pública, com per exemple la congelació dels salaris públics En l’àmbit polític tampoc va avançar l’intent d’establir una comissió legislativa per reformar la Constitució

Si l’any 2013 va acabar amb fortes protestes per retallades a la despesa pública i als sous dels funcionaris, aquesta tònica es va reproduir al llarg d’un any marcat per la sortida del programa de rescat de la troica, al maig, amb l’objectiu de finançar-se autònomament a través dels mercats financers Després de tres anys d’intervenció i tutela del Banc Central europeu BCE, el Fons Monetari Europeu FMI i la Unió Europea UE, la reducció del dèficit i l’accés de nou als mercats del deute van quedar tenyits per una factura de creixement negatiu persistent des de l’entrada al programa…

El president, Donald Ramotar, malgrat haver guanyat les eleccions al novembre del 2011 i renovar el mandat de govern, no tenia la majoria parlamentària i va haver de negociar una rebaixa del pressupost per a l'any 2012, amb la reducció de la despesa pública Tampoc va ser tan satisfactòria la producció de sucre, la principal indústria del país, però en canvi en va augmentar la inversió i el consum privat En aquest context, es va mantenir la continuïtat del creixement del PIB, però va ser menor, entorn del 3,8%

La recuperació del creixement econòmic va continuar sent feble, amb un augment del PIB inferior al 2%, en bona part a causa del manteniment d’una política restrictiva en la despesa pública per a contenir el dèficit fiscal En l’àmbit polític va destacar l’aprovació parlamentària de la legislació que permetrà desvincular definitivament les apellacions de més alt nivell de l’alt tribunal de Londres, l’anomenat Privy Council, i traslladar-les a la Cort de Justícia del Carib, un òrgan de la CARICOM amb seu a Port-of-Spain, Trinitat i Tobago