Resultats de la cerca

Definició La hipermetropia és un defecte de la refracció ocular en què les imatges pro vinents dels objectes propers són enfocades en un punt situat darrere la retina, la capa sensorial de l’ull, i que es manifesta amb una visió propera borrosa Causes i tipus La hipermetropia consisteix en una alteració de la capacitat de refracció ocular, a través de la qual, en condicions normals, s’enfoquen les imatges sobre la retina En aquest cas, els raigs lluminosos tendeixen a enfocar-se en un punt situat darrere la retina, de manera que els objectes es veuen com imatges borroses El defecte és molt…

Definició La presbícia o presbiopia és un defecte de la refracció ocular degut a una disminució progressiva de la capacitat de l’ull per a enfocar els objectes propers, que es manifesta amb una visió propera borrosa a partir de l’edat adulta Freqüència i edat La presbícia és extremament freqüent, ja que, com que es considera una manifestació del procés d’envelliment, gairebé tota la població en pateix en algun moment de la vida En general, el defecte es presenta cap a quaranta anys, bé que també pot aparèixer en altres edats És estrany, però, que ho faci abans de trenta-cinc anys o després de…

L’organisme s’adapta més ràpidament i amb més eficàcia a l’exercici quan l’activitat física té lloc a temperatures ambientals moderades Quan es practica a temperatures ambientals fredes o caloroses, sobretot si són extremes, aquesta adaptació pot prendre més temps i requereix, també, l’adopció de mesures específiques, com és ara l’ús d’una indumentària adient Si no es tenen en compte aquests aspectes, és més probable que durant la realització de l’exercici físic es verifiqui una disminució important del rendiment, o bé que es produeixin alguns trastorns indesitjables

El sistema nerviós constitueix una complexa xarxa d’estructures interrelacionades responsable d’afavorir i controlar totes les funcions i accions corporals destinades a mantenir l’equilibri intern del propi organisme i la seva adaptació al medi ambient Les estructures que componen el sistema nerviós central s’encarreguen d’elaborar les directrius de les funcions corporals Les que componen el sistema nervi ós perifèric recullen la informació necessària sobre el medi intern i l’extern, i també duen a terme les accions indispensables per a efectuar les modificacions necessàries…

La pràctica d’exercicis físics de manera regular, moderada i progressiva, resulta beneficiosa per a l’organisme, tant des d’un punt de vista fisiològic com psicològic Tanmateix, sovint també dóna lloc a l’aparició de diversos tipus de símptomes o lesions, que són deguts en general a la pròpia adaptació de l’organisme a l’exercici físic, o bé a petits accidents Aquests símptomes i lesions no solen tenir majors repercussions des d’una òptica orgànica Això no obstant, en nombroses ocasions, sia per ignorància o per manca de voluntat, constitueixen una excusa idònia per a abandonar…

Són anomenats mal de muntanya una sèrie de trastorns respiratoris que es presenten quan una persona es troba a gran altitud sobre el nivell del mar, causats pel descens de la pressió atmosfèrica Per tal d’evitar el mal de muntanya, quan es puja a més de 3000 metres l’ascensió s’ha d’efectuar de manera gradual, per tal de permetre l’adaptació progressiva de l’organisme Si hom efectua un ascensió ràpida a una muntanya alta es poden presentar insuficiència respiratòria, manifestada per dificultat respiratòria, acceleració del pols, mal de cap, inquietud i pèrdua de força muscular En…

Actualment, els primers dies de vida independent del nounat solen transcórrer al centre sanitari on ha nascut Això facilita el control de l’adaptació del nadó al nou ambient i l’adopció immediata de les mesures més adequades, si sorgeix algun trastorn En els primers dies de vida, el nadó manifesta una sèrie de canvis que els pares no sempre saben interpretar i pot succeir que s’alarmin innecessàriament o, al contrari que passin per alt signes de determinats trastorns que requereixen una atenció especial A la clínica, el nadó és atès per personal especialitzat, que li dedicarà…

Nascut prop de París, estudia, des de fa més de trenta anys, els arxius d’època moderna de la Catalunya del Nord, d’on és nadiua la seva mare És conegut sobretot per la visió innovadora del període revolucionari francès que desenvolupà en la seva tesi, Le Roussillon, une société contre l’état, 1780-1820 1986 en català, se’n publicà una síntesi El Rosselló de cara a la revolució francesa L’autor s’ha interessat particularment per la situació del camp nord-català del s XVIII La chasse et la pêche en Roussillon , Les pouvoirs au village, aspectes de la vie quotidienne dans le Roussillon du…

És l’adaptació del diccionari enciclopèdic Larousse, en llengua francesa, a l’àmbit català s’hi incorporen i aprofundeixen totes les matèries referides als països de parla catalana El director de l’obra és Josep Corredor-Matheos i el consell assessor d’història està format per Joaquim Molas i Batllori i Josep Termes i Ardèvol Els principals redactors i collaboradors de les veus d’història són Josep M Ainaud i de Lasarte, Jordi Casassas i Ymbert, Ernest Lluch i Martín, Josep M López i Piñero, Jesús Mestre i Campill, Miquel Porter i Moix, i Santiago Riera i Tuebols Les entrades de l’àrea…

Vida i obra Fou senyor de Souvigny, pel fet de ser nebot i successor de l’historiògraf Charles Bernard Escriví obres històriques com la Histoire de la monarchie française 1636, però la popularitat li vingué de les seves novelles i obres literàries, com ara la Histoire comique de Francion 1641 Fou el primer autor francès que justificà el domini gàllic sobre Catalunya després de la revolució del 1640, i l’aliança francocatalana del 1641 El seu llibre La deffence des Catalans 1642 és, en bona part, una adaptació dels arguments exposats per fra Gaspar Sala a la Proclamación Católica…